“El motiu és la decepció. Estic molt decebut amb l’actual equip de govern i com es priva Portocristo de poder millorar. Sense inversió ni pressupost. No ens escolten. No es comuniquen. No ens veuen i no fan cas absolutament de res. Només van a la seva. No vull gastar ni un gram més de la meva energia en tot això”.
Aquesta és una part de l’àudio que Quico Gil va enviar a un grup de whatsapp amb gent de Portocristo per comunicar-los la decisió de dimitir com a president de l’Associació de Veïns de Portocristo.
Tant Miquel Oliver com Antònia Llodrà, en ser preguntats en el darrer ple entorn dels motius que veien en la dimissió de Gil, parlaren de “motius personals”, tot i que el batle mateix reconegué que havia sentit l’àudio.
La resposta d’Oliver i Llodrà va encendre els ànims a les xarxes i Quico Gil hi respongué recordant que precisament la seva nota de veu no parlava de motius personals, sinó que explicava ben clara la causa de la seva dimissió.
Per què dimiteixes?
Quan vaig decidir deixar-ho vaig enviar un àudio a un grup on hi ha prop d’un centenar de veïnats del Port. El motiu principal era la meva decepció amb l’equip de govern perquè no escolten, no es comuniquen, no ens veuen, al Port està tot aturat. Tot és degut, en part, al fet de governar en minoria, que per a mi no té cap sentit ni un. Hem passat ja més d’un 25 per cent d’aquest mandat i veim que a Portocristo no s’hi ha fet res de res. De fet, l’única cosa que s’hi ha fet ha estat una obra a una artèria principal en plena temporada, és a dir, estam pitjor que el que estàvem l’any passat. Ja fa un temps que ens pegam amb una paret perquè no l’equip de govern no fa cas de res. A Portocristo no poden ni muntar una simple paperera perquè ja és inversió. No puc entendre com consenten governar en minoria, que és el més perjudicial per a la població: no hi ha pressupost, no hi ha millores, no hi ha noves infraestructures… Ens parlaren del projecte de l’escoleta 0-3, de l’espai polivalent… i no es faran, o com a mínim no en duen punt. I ja veurem què passa amb el projecte de l’escull romà, que hauria d’estar executat en un 30 per cent al desembre. Els doblers són dins un calaix.
T’ha decebut, aquest equip de govern.
És que quan comences un projecte has d’anar de menys a més. Primer mires per on pots partir, has de passar per un procés d’adaptació, i és quan dus rodatge que llavors pots donar el màxim. El govern actual ho ha fet a l’inrevés. Va començar molt centrat, molt participatiu, molt comunicatiu, fent molta feina i tenint-nos molt en compte. Tot això ha acabat en no res. Ells parlen de polítiques participatives, transparents i comunicatives, i mouen la bandera de tot això, però no la practiquen. Com a associació hem fet 22 peticions, preguntes, n’hi ha que les hem registrades de forma oficial dins l’Ajuntament. Moltes d’aquestes peticions eren només per demanar informació. No ens n’han contestada ni una. Zero respostes per part de l’Ajuntament.
Penses que no ha canviat res a Portocristo?
Jo ho faig per amor i perquè estim Portocristo. Llevar temps a la meva família per dedicar-ho a una causa perduda, no m’interessa. AIPC va fer una oposició molt agressiva a Sebastià Nadal, fa un any que hi són i tenim els mateixos problemes dels que ells es queixaven i ara en tenim de nous. Només els interessa seure a la cadira. El que veus és el que hi ha, jo som transparent, i he de poder dir el que trob. No estic per fer oposició ni per afavorir cap partit polític. No crec en els fanatismes. Si ho fan malament s’ha de dir. I ho dic i punt. I si ho fan bé també ho dic. No tenc res personal en contra de ningú. Tancar-se en banda els perjudica a ells com a polítics i als veïnats.
Et va venir de nou que el batle i Antònia Llodrà parlassin de “motius personals” en referència a la teva dimissió?
Em va fer emprenyar perquè és tirar pilotes fora: el motiu principal és la decepció. No és una decisió personal, sinó provocada per ells perquè tanmateix no hi ha res a fer. Haurien quedat molt millor, si haguessin dit les coses com són. Nosaltres hem fet una feinada durant aquests més de cinc anys, combatius i hem remugat tot el que havíem de remugar i hem reconegut tot el que han fet bé. Tot això se n’ha anat en orris. Veig una falta d’empatia, de no pensar… “vegem com s’ha pogut sentir per arribar a fer això”. Jo creia que podia ajudar a aconseguir qualque cosa pel poble. He rebut missatges de polítics i d’altre gent del poble que m’han dit que m’entenen perfectament.
I ara què passarà a l’associació?
Ens vàrem reunir divendres, perquè volia acabar amb una abraçada, una canya i una rialla, com un final de cicle. Hem convocat una assemblea per veure si qualcú es vol presentar i ja veurem qui vendrà o qui no vendrà.
No és fàcil fer el paper que heu fet a Portocristo.
És mal de fer moure la gent, perquè està molt encasellada amb el partit del poble, que havia arribat a fer de tot, d’associació, de delegació, de junta de districte…
Has rebut pressions de l’entorn d’AIPC?
No hi ha hagut pressions. De fet, ara mateix AIPC està desaparegut en el mapa. En el poble hi ha quietud total. La circulació aquest estiu ha estat un infern ben igual que l’any passat, però en canvi ningú diu res, perquè si governa el partit del poble no es pot dir res. Als polítics se’ls ha d’exigir que complesquin el que varen dir que farien quan estaven a l’oposició i quan governen.
Una associació de veïns ha de ser independent.
Quan sortírem hi va haver molta de gent que es va pensar que a mi m’enviava MÉS-Esquerra per prendre el lloc a Bernat Amer. I jo sempre he dit que l’associació seria neutral. M’és igual qui governi perquè jo el que vull són solucions. El que ha de fer una associació de veïns és demanar, exigir, ser pesada… perquè el pensament de l’equip de govern fos, “hem de pensar en els del Port perquè si no ens estiraran les orelles”. I el que hem vist ha estat una baixada… Quan Miquel Oliver va entrar de batle em vaig cansar de dri que “a la fi teníem un bon batle”. I ara el veig als plens… i fins i tot com parla als seus adversaris polítics, hi veig arrogància, xuleria, un ressentiment de qualque cosa que té… I a la fi tot això es reflecteix a la població. Ells haurien de ser un exemple de diàleg, de comprensió, de flexibilitat… i si ells no ho fan, què esperen del poble?
