skip to Main Content

“Dins tot això hi ha l’esperança que hi hagi un canvi”

L’artista Miquel Mesquida (Manacor, 1964) ens recorda que la perfecció és utòpica amb la nova exposició Frequency. L’ha inaugurada a la Nit de l’Art de Palma i es pot visitar a Aba Art Lab fins a mitjan mes de gener.

Per què has inaugurat Frequency a la Nit de l’Art de Palma?
Crec que és el moment en què la cultura és més propera la poble. Les galeries estan obertes i la gent hi té fàcil accés. I jo volia aquesta nit tan especial. També perquè és més visitat.

No és la primera vegada que exposes a la Nit de l’Art… Respecte a edicions anteriors, quina comparació en podries fer?
Pensava que amb aquestes condicions socials i sanitàries hi hauria més dificultats. Però ha estat tot el contrari. Hi va passar moltíssima gent, gairebé com les edicions anteriors. El que passa, però, és que hi havia aforament limitat amb control d’entrada i sortida de les galeries. Però aquests dies la gent no es queda a dins. Al que li interessa, torna al cap d’un parell de dies.

Què ens expliques de Frequency?
Hi vaig començar a fer feina a finals del 2019 i principis del 2020, quan vàrem entrar en la pandèmia. Va dificultar trobar materials i, a més, eren temps molt fraccionats i la dinàmica va canviar. Sempre he treballat amb collage, però en aquest moment vaig optar per fer un altre tipus de feina relacionada amb la dinàmica atemporal. He estat quasi dos anys desenvolupant el procés.

Quines són les característiques?
Per norma faig feina damunt tauler aferrant paper. Sempre havia treballat amb colors molt vius, però aquesta vegada han estat més apagats i neutres. Ara bé, la col·lecció té una continuïtat i és fàcil de veure.

Amb l’art, s’acostuma a transmetre un missatge…
Sempre. I aquesta vegada és un art més conceptual tirant d’abstracció. Tracta la situació que hem viscut. Ens adonam que avui en dia, no ens sabem adaptar. L’obra parteix de la recerca humana de la perfecció utòpica, perquè realment no existeix. Frequency té els cercles com a fil conductor, ja que aquesta figura geomètrica ve a representar la perfecció i la perfecta equidistància. Ara bé, els he distorsionat per demostrar que la perfecció no existeix.

Com va sorgir el projecte?
Amb la pandèmia ens vàrem adonar que vivim cicles que es repeteixen un darrere l’altre. Les freqüències són una forma de dir que seguim fent el mateix, tot i que pensam que evoluciona, però seguim estant al mateix lloc. Pareix que avançam, però realment seguim cometent els mateixos errors. Crec que necessitam fer un canvi. Pensava que la pandèmia duria peu a fer un canvi de sistema, que no podem viure d’aquesta manera i que hem de pensar amb la naturalesa. Aquest és el pensament que hi ha darrere.

Per tant, la pandèmia ha afectat…
Sense cap dubte. Realment, al principi havia acabat de fer una exposició i estava un poc perdut, com ara. La qüestió és que em va dur a un procés més metòdic i reflexiu, a fer una feina molt lenta. Jo solia resoldre els quadres molt aviat, i ara amb tres o quatre setmanes.

De què es compon l’exposició?
Hi ha si peces grans i unes quantes més petites. D’escultures, n’hi ha un que és la peça central de l’exposició. És una bolla de ferro amb un element a dins que representa l’esperança.

Quina és l’obra més especial?
La primera, que és la que dona nom a l’exposició: Frequency. És com una bolla, un cercle que no està ben acabat, i hi ha com una freqüència feta amb paper molt finet. Dins tot això hi ha l’esperança que hi hagi un canvi.

Back To Top
Search