skip to Main Content

Dol per la gran dama de les lletres catalanes

Maria-Antònia Oliver Cabrer, filla predilecta de Manacor, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears, i membre de la prolífica i determinant generació del 70, va morir dijous passat a l’edat de 75 anys. El Govern Balear li concedirà, a títol pòstum, la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma.

Maria-Antònia Oliver i Cabrer (Manacor, 1946) va morir dijous passat a l’edat de 75 anys. Oliver, membre de la generació dels 70, va ser una de les grans dinamitzadores de la narrativa catalana d’aquells anys. El 2016 havia rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, i poc temps després havia rebut la màxima distinció que l’Ajuntament de Manacor pot donar en vida a un ciutadà, el títol de Filla Predilecta. El 1989, l’Escola de Mallorquí ja li havia atorgat el Reconeixement de Mèrits.

Activista impenitent i convençuda, Oliver va dedicar la seva vida a les lletres i a l’escriptura, però no va deixar mai de banda el compromís. Així, va ser una figura clau en la creació i impuls del Partit Socialista d’Alliberament Nacional i també en el Congrés de Cultura Catalana, on juntament amb el seu home Jaume Fuster hi tengué un paper destacat. Maria-Antònia Oliver, però, no limità l’activisme a la seva joventut, sinó que, ja ben granada, va ser també la primera presidenta de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca.

Prolífica, rigorosa i entusiasta
En l’àmbit literari, va participar en el col·lectiu Ofèlia Dracs i abordà la creació de narrativa de gènere, amb la saga de novel·les protagonitzada per la detectiva Lònia Guiu, com ara Estudi en lila o Antípodes. Les rondalles també influïren en gran manera el seu procés creatiu, un fet que es pot observar a Crineres de Foc o a El vaixell d’iràs i no tornaràs. Joana E. és una lectura obligada per als qui vulguin abordar el feminisme dels anys setanta i vuitanta. Amor de cans, una altra de les seves novel·les, ha estat versionada en exitós format de sèrie per Toni-Lluís Reyes a IB3.

Actes de comiat immediats
Precisament Toni-Lluís Reyes va ser un dels encarregats de llegir textos de Maria-Antònia Oliver a l’acte d’homenatge que just passar-s dos dies  de la mort de l’escriptora, li organitzà al Claustre l’Ajuntament de Manacor.

En aquest mateix acte, hi prengué part també Pilar Arnau, amiga i biògrafa d’Oliver, va recordar els darrers temps de l’escriptora, en una emotiva intervenció. Així mateix, també va fer un repàs per la seva trajectòria literària, tot assegurant que “hem d’agrair a Maria-Antònia Oliver que es pot ser una bona escriptora en català sense rebaixar el llindar de la qualitat”.

A l’acte hi varen ser presents el batle de Manacor, Miquel Oliver, el delegat de Cultura, Mateu Marcé, així com la resta de portaveus i dels grups municipals que integren l’equip de govern i l’oposició. Així mateix, també hi ha assistit la directora general de Cultura del Govern de les Illes Balears, a més d’altres representants públics i ciutadans que han volgut retre homenatge a la cèlebre escriptora.

L’Ajuntament de Manacor va declarar dos dies de dol oficial arran de la mort de Maria-Antònia Oliver el passat dijous. En el ple de dilluns passat es va fer també un minut de silenci en record de l’escriptora.

També davant ca seva de Biniali es reuniren un centenar de persones. Amics emocionats amb llàgrimes als ulls, representants de tots els partits polítics de Sencelles, de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, de l’Obra Cultural Balear, de la UIB participaren a l’acte durant el qual es llegiren textos de l’autora manacorina.

Entre els assistents s’hi pogueren veure persones destacades del món cultural i associatiu de Mallorca com Damià Pons, Felip Munar, Cristòfol Soler, Joan Mir…

Margalida Valenzuela representant de l’OCB de Sencelles, expicà que «teníem previst fer un acte d’homenatge a Biniali, a ca seva, ho volíem fer coincidir amb Santa Àgueda que és festa gran a Sencelles i patrona de totes les dones, però com que estava ingressada a l’hospital, vàrem voler esperar a que sortís i almenys que ens sentís pel balcó…»

Un degoteig de reaccions
D’ençà que avui migdia ha transcendit la notícia del seu traspàs, les reaccions de literats i autoritats no s’han fet esperar. Des de l’Ajuntament de Manacor, han publicat una nota breu sobre la seva filla predilecta i han decretat dos dies de dol: “L’Ajuntament de Manacor envia el condol a família i amics de l’escriptora manacorina Maria Antònia Oliver, filla predilecta de Manacor i Premi d’Honor de les Lletres catalanes. Les banderes dels edificis municipals onejaran a mig pal i s’establiran dos dies de dol oficial. Maria Antònia Oliver va ser proclamada Filla predilecta de Manacor el 2018 per acord unànime de tota la Corporació municipal i es convertia així en la primera dona amb la màxima distinció que pot concedir l’Ajuntament a una persona en vida”.
El batle Miquel Oliver deia en el seu compte de Facebook, després de publicar un extracte de l’acta del ple de l’Ajuntament en què es proclamà Maria-Antònia Oliver filla predilecta del municipi de Manacor, escrivia: “Les nostres filles i fills, tan il·lustres com predilectes, són el nostre patrimoni més valuós i ens dignifiquen com a poble”.

La llibreria Móndellibres publicava: “Avui ens sentim un mica més orfes. Ha mort la gran Maria Antònia Oliver Cabrer, escriptora i referent en molts de sentits. Ens deixa nombroses obres de diversos gèneres. Llegir-les és una bona manera de retre-li homenatge”. Mentre que la Biblioteca de Manacor també tenia un record per a ella: “És una de les escriptores en llengua catalana més importants d’aquests darrers cinquanta anys. Oliver va aportar una immensa dosi de modernitat a la nostra literatura i, a més, va obtenir un gran reconeixement de la crítica i del públic”.

La Medalla d’Or, últim homenatge
D’altra banda, en el darrer Consell de Govern, l’executiu autònomic va decidir concedir la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma a Elias Torres i Maria-Antònia Oliver. De l’escriptora manacorina, en remarcaren que ha estat una “escriptora capdavantera de la generació literària dels 70, s’inicià en la literatura amb novel·les centrades en la problemàtica de les transformacions de la societat a Mallorca, amb una base rondallística, fantàstica i onírica. La seva narrativa és variada i atorga un protagonisme especial a la dona”.

La Medalla d’Or és el màxim guardó que atorga la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i té per objecte honorar els mèrits assolits, de manera individual o col·lectiva, per les persones físiques o jurídiques que s’hagin distingit per la seva trajectòria personal o professional en la defensa, la promoció o el foment de les institucions i dels interessos generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i la labor de les quals hagi tingut una projecció especial fora de l’àmbit de les Illes Balears.

Back To Top
Search