skip to Main Content

Inanició emocional per Covid

Sandra Pérez – Psicòloga

Els éssers humans som el producte de la història de les nostres relacions. Les primeres, són les que establim amb els nostres pares i figures d’inclinació des que naixem. Els nostres éssers estimats s’endinsen en els nostres cors i ments i quan ho fan, ens transformam.
Les abraçades són profundament calmants i des de la nostra infantesa ens aporten el necessari per a nodrir-nos emocionalment. El suport emocional sorgeix de manera natural amb la proximitat, la inclinació, la connexió, la mirada pròxima, els somriures de complicitat i les abraçades sentides.
Estam en un moment on la distància social és la norma a seguir, les abraçades estan vetades i les mirades transmeten por i desconfiança. Pobres d’aquells que s’allunyen de l’amor i no tenen carícies o abraçades.
Estam en un món on la mentida i la incertesa van de bracet d’aquells que dirigeixen el món i la majoria calla i assenteix en silenci per por o per evitar el conflicte. Pobres els qui creguin que per no parlar o callar seran salvats.
Estam en un món on els que diuen les veritats no volen ser escoltats perquè fan por i es queden sols amb la seva veritat i la seva dignitat, però amb les abraçades sinceres.
Amb la situació actual des de la pandèmia, la inanició emocional és una realitat. Sentir-se emocionalment desemparat, rebutjat, abandonat o sense abraçades o nutrients emocionals, dispara el dolor i el pànic emocional i físic, baixa el nostre sistema immune i ens torna més vulnerables a aquest i a qualsevol virus.
Amb les normes d’aïllament imposades s’ha sembrat la por i desconcert social, les persones no conscients s’estan desconnectant emocionalment i trencant llaços fins i tot familiars. De fet, veig famílies en consulta que porten sense veure als seus pares anys per por del contagi, sense reunions familiars, sense vida social, sense abraçades.
Enfrontar-se a aquesta nova situació d’incertesa i por quan les necessitats primàries de connexió no estan cobertes és una tasca molt difícil i fa que les consultes de psicologia estiguin desbordades.
L’equilibri emocional, la calma, l’alegria, la creativitat, la passió no existeixen sense l’amor i la connexió amb els altres.
Si prenguéssim consciència i fóssim capaces d’escoltar les nostres emocions i el nostre cos ens adonaríem exactament d’allò que necessitem. Els nostres pensaments són cada vegada més confusos en un món cada vegada més difús i borrós, ple de por i incertesa pel que vindrà.
Tots pitgem el botó del pànic a vegades i sens dubte el dispara la nostra ment i sens dubte escoltar els mitjans de comunicació i veure diàriament les notícies, dispara aquest botó.
L’amor és l’única manera de sobreviure a aquests temps i elevar el nostre sistema immune i la nostra energia, connectant amb les persones que estimem en mirar-les, en escoltar les seves veus, en abraçar-les i viure cada moment al seu costat de manera present i amb gratitud. Si la por, temporalment, no ho permet, a nosaltres o a les persones més vulnerables com a pares o avis, et propòs que dediquis uns minuts cada dia a meditar i visualitzar la connexió d’amor amb aquells éssers estimats als quals no podem abraçar i imaginar-ho com si fos real. Crida’ls i transmet-los el teu amor, de la forma que puguis.
Les famílies afectives són la base d’una societat humana i sana, així que abracem als nostres éssers estimats i si, temporalment i per por, no podem fer-ho, abracem-los amb la imaginació. Creem comunitats afectives per a un món més solidari. Sense entendre la necessitat d’estimar inherent a l’ésser humà no podrem crear un món que mostri el millor de la nostra naturalesa humana i apagui les ombres que existeixen en aquesta mateixa naturalesa humana i amb això apagui també les nostres pors irracionals.
És tan difícil entendre el que és essencial? Com deia el bell llibre del petit príncep:”l’essencial és invisible als ulls”.
Tenc la confiança que tot aquest malson acabarà i aprendrem d’aquesta inanició emocional; sens dubte en tot això la salut mental i emocional de moltes persones quedarà seriosament afectada, perquè les xifres d’augment de casos amb ansietat i depressió són cada vegada més preocupants.
Confii també que aquesta dieta emocional a la qual estam sotmesos ens faci despertar de la letargia en què vivim, transmetent l’amor i compassió als nostres semblants i respectant la llibertat de cada ésser humà en aquesta difícil situació i no enfrontant-nos els uns als altres per les opinions diverses quant a vacunes i normes, a la meva manera de veure, la majoria d’elles incongruents i expandides a través de la por.
La receptivitat emocional i la connexió amb els nostres semblants, sens dubte, pot millorar-ho tot.
Crec fermament que si nosaltres, com a espècie, volem sobreviure en aquest planeta blau i verd hem d’aprendre a no parar esment a la falsa il·lusió de ser independents els uns dels altres i comprendre que necessitem connectar els uns amb els altres.
Tinguem el valor per a, des de l’amor i la compassió, posar llum al desconcert, la mentida, la manipulació, la mesquinesa, la covardia i la por.
Mira cap a dins, aquí està la llum i l’àncora interna. No miris cap a fora perquè d’aquí ve el caos i el desconcert. Perquè com deia Carl Gustav Jung: “qui mira cap a fora somia, qui mira cap a dintre, desperta”.

Back To Top
Search