Foto: Alicia Díaz
Indignau-vos
Una Mallorca pels turistes: eclipsi amb restriccions pels mallorquins. On és la llibertat?
I va arribar el dia que esperàvem, l’Eclipsi “de la nostra vida”. I tot amb greus limitacions per la nostra mobilitat, no vam poder escollir on veure’l, no vam poder decidir on, tot eren limitacions estrictes que retenien els mallorquins. No recordam la situació en la “pandèmia de la Covid”? Llavors ens hi anava la vida, literalment. El govern de Prohens i el PP van decidir per nosaltres, ens van deixar a casa. I la llibertat que tant pregonaren durant la covid? Fum. Calia estar contra Sánchez “el malvat” que ens imposava no sortir al carrer, que ens restringia la llibertat. Recordau l’Ayuso (més de set mil morts en les residències de majors, no atesos mèdicament) però, en canvi, volia la llibertat de la ciutadania per anar a fer cerveses, Madrid capital de la llibertat contra Sánchez que enfonsava l’economia, que ens robava la llibertat. I ara Prohens i el PP, per garantir la nostra seguretat, la mobilitat ordenada limitava la llibertat, la restringia, i tot pel nostre bé. Així que a callar. No poder anar a la Serra, diversos puigs tancats, algunes zones amb aforament limitat, etc. I el cas és que els turistes, per bé que eren en hotels, reserves a restaurants, cases de lloguer es van poder moure i gaudir l’eclipsi en els llocs privilegiats. Jo no crec que el turisme mati, però sí que obliga els mallorquins a no gaudir de platges, pobles o llocs emblemàtics per mor de la massificació. Hem d’esperar a novembre per poder sentir-nos un poc a “ca nostra”.
I sí, el turisme no és negatiu per definició, però l’excés, el creixement descontrolat, la massificació desmesurada ens “roba la vida”. Tenim un territori limitat, com ho és l’aigua, els recursos productius. A més, la població demanda més educació, sanitat, dependència, carreteres, vivenda, residus, etc. Fins on i fins quan? El fet de viure del turisme no és excusa, en vivíem fa 30 anys, i podíem anar a les platges, tenir una casa, els joves es podien emancipar, i un llarg etcètera. Hem perdut qualitat de vida d’una manera alarmant. Som més pobres que abans. Qualcú hi guanya, hotelers, fons d’inversió i voltor, especuladors a recer del poder. Cal capgirar la situació com un mitjó i abandonar per sempre aquest model. Al PP ja li va bé, i quan han governat les esquerres no ha canviat res.
L’àtic de luxe d’Ayuso i el menyspreu a la transparència
Escàndol majúscul que ha generat rius de tinta, una presidenta desapareguda que carrega contra Sánchez per traïdor. Aquest és el seu estil, fugir d’estudi i carregar les responsabilitats en altres.
És una dona a qui li agrada el luxe, viure en exclusiva i que la factura la pagui un altre, sempre és la ciutadania via els impostos. El País destapava l’escàndol, amb l’excusa d’unes obres a la Puerta del Sol, Planifica Madrid comprava l’abril passat un àtic per la presidenta Ayuso, total de la factura 6.300.000 euros. Una compra en secret (d’abril a l’agost que es destapa l’escàndol), es desconeix qui va donar l’ordre, i només podia ser la presidenta, com es va fer la compra i a través de qui. Explicacions, cap. Esperar que la gent oblidi, com diria un mariner “capejar el temporal”. L’excusa era que mentre durassin les obres, la presidenta treballaria en un àtic, amb 200 metres quadrats de terrassa (per fer cervesetes?). L’àtic no té llicència per oficines. Uf, mal de digerir. I com ho ha qualificat la premsa? “Enxampada”. Ella defuig les explicacions, en fa responsable al conseller de presidència i president de Planifica Madrid i embolica que fa fort.
Els escàndols l’han acompanyada sempre. Va heretar un pis i el pare va contraure un crèdit amb la comunitat que no va retornar i aquest pis era la garantia, i doncs? Un alçament de béns de manual i que un jutge no va voler veure. El seu xicot fins ara, amb negocis delictius i pendent de judici. El germà fent negocis en plena pandèmia com a comissionista en la venda de mascaretes, els jutges han mirat a una altra banda. Ayuso, privatitzant la sanitat amb Quiron, ha fet possible el cobrament de més de 2 milions de Quiron per a qui fins ara era la seva parella. I fa olor, més que olor, ferum, i ha arribat a les Illes. I podríem parlar del desviament de partides que eren per dotar els bombers i que es van esfumar, amb sentència judicial que obliga a invertir 38 milions als serveis antiincendis. Un no acabar.
Aquest és el model que proposa el PP per a quan arribi a la Moncloa: transparència, honestedat, bona gestió, honradesa, fora corrupció.
Que Déu ens agafi confessats!
