El temps s’havia començat a desbaratar. El vent molestava i tot i que no hi havia indicis de pluja, el temporal, més humà que meteorològic, estava servit. Amb la puntualitat habitual, la colla de dimonis arribava a la plaça del Convent després d’una volta de l’horabaixa que va transcórrer sense incidents remarcables i a un ritme tan frenètic com festiu.
Després del pas per l’habitual multitud de Ca’n Lliro, amb ball de l’amo inclòs, la comitiva arribava a la plaça de l’ajuntament, on ja els esperaven, impacients, la banda de música vestida de gala, el carro de la colcada reblit de flors i de sonadors, i les autoritats. Pel Govern, la felanitxera Mercedes Garrido, consellera de Presidència; pel Consell, la inquera Maria Antònia Garcias, consellera de Territori. I per l’Ajuntament, “la més alta autoritat”, com s’usa dir ara: el batle Miquel Oliver. Entre d’altres autoritats, s’hi veien també el socialista manacorí Andreu Alcover o el diputat montuïrer de MÉS, Joan Mas, Collet.Aquest darrer, finalment, però, tampoc no entrà a l’església.
Els redobles dels tambors indicaren l’inici de la colcada, i també el ritme que no és mai pausat. Entrats dins el carrer Nou, Antònia Bassa, directora circumstancial el dia de Sant Antoni, donava ordre a la banda que encetàs el mític “Amparito Roca”. El pasdoble ressonava pel carrer Major. A l’indret del banc de Ca’n Verga, quatre, cinc, sis files, per veure passar la comitiva.
Tarararà, tararararara… I crits d’eufòria en veure passar les mules engalanades i lluents. La Colcada continuà el seu camí fins arribar a davant l’església. Allà, un estol de joves ben abundant, esperava les autoritats per manifestar el desacord amb l’incompliment de la promesa: dos assajos havien d’equivaler a una entrada per a les completes. 300 persones foren excloses d’aquesta promesa. La crida de Xavier Gelabert el dia abans alimentant el linxament i l’escarni públic del batle va obtenir el resultat i els joves cridaren consignes contra el batle que alternaren amb cançons de la festa.
El batle, tal com ja havia anunciat que faria, en arribar al portal major, i després d’atendre alguns mitjans amb noves declaracions, va girar en rodó. Minuts més tard el pogueren veure als goigs alternatius, on ballaren les dimònies, i que enguany se celebraven a la plaça dels pares Creus i Font-i-Roig, arran de les obres que encara duren a la seu habitual d’aquest cant alternatiu, la plaça de Sant Jaume.
Mentrestant, davant l’església s’improvisava un nou cant alternatiu entre tots els qui no havien pogut entrar a completes. La festa s’eixampla, com un cor que vol esclatar.
