Discretes, humils, sentides. Així varen transcórrer dissabte passat les entranyables completes de Son Negre. La missa, oficiada per mossèn Antoni Amorós, va comptar amb una afluència de públic notable, amb…

El batle va complir la promesa: participà a la Colcada i quan arribà al portal major de l’església, girà en rodó.
El temps s’havia començat a desbaratar. El vent molestava i tot i que no hi havia indicis de pluja, el temporal, més humà que meteorològic, estava servit. Amb la puntualitat habitual, la colla de dimonis arribava a la plaça del Convent després d’una volta de l’horabaixa que va transcórrer sense incidents remarcables i a un ritme tan frenètic com festiu.
Després del pas per l’habitual multitud de Ca’n Lliro, amb ball de l’amo inclòs, la comitiva arribava a la plaça de l’ajuntament, on ja els esperaven, impacients, la banda de música vestida de gala, el carro de la colcada reblit de flors i de sonadors, i les autoritats. Pel Govern, la felanitxera Mercedes Garrido, consellera de Presidència; pel Consell, la inquera Maria Antònia Garcias, consellera de Territori. I per l’Ajuntament, “la més alta autoritat”, com s’usa dir ara: el batle Miquel Oliver. Entre d’altres autoritats, s’hi veien també el socialista manacorí Andreu Alcover o el diputat montuïrer de MÉS, Joan Mas, Collet.Aquest darrer, finalment, però, tampoc no entrà a l’església.
Els redobles dels tambors indicaren l’inici de la colcada, i també el ritme que no és mai pausat. Entrats dins el carrer Nou, Antònia Bassa, directora circumstancial el dia de Sant Antoni, donava ordre a la banda que encetàs el mític “Amparito Roca”. El pasdoble ressonava pel carrer Major. A l’indret del banc de Ca’n Verga, quatre, cinc, sis files, per veure passar la comitiva.
Tarararà, tararararara… I crits d’eufòria en veure passar les mules engalanades i lluents. La Colcada continuà el seu camí fins arribar a davant l’església. Allà, un estol de joves ben abundant, esperava les autoritats per manifestar el desacord amb l’incompliment de la promesa: dos assajos havien d’equivaler a una entrada per a les completes. 300 persones foren excloses d’aquesta promesa. La crida de Xavier Gelabert el dia abans alimentant el linxament i l’escarni públic del batle va obtenir el resultat i els joves cridaren consignes contra el batle que alternaren amb cançons de la festa.
El batle, tal com ja havia anunciat que faria, en arribar al portal major, i després d’atendre alguns mitjans amb noves declaracions, va girar en rodó. Minuts més tard el pogueren veure als goigs alternatius, on ballaren les dimònies, i que enguany se celebraven a la plaça dels pares Creus i Font-i-Roig, arran de les obres que encara duren a la seu habitual d’aquest cant alternatiu, la plaça de Sant Jaume.
Mentrestant, davant l’església s’improvisava un nou cant alternatiu entre tots els qui no havien pogut entrar a completes. La festa s’eixampla, com un cor que vol esclatar.