skip to Main Content

El Comitè de Son Coletes rebé anit a Lleida el Premi 2N de l’Ateneu de La Baula

 

Aquí teniu el vídeo que va elaborar el Comitè de Son Coletes i també el discurs que l’organització manacorina va preparar per agrair el premi 2N que li va atorgar l’Ateneu La Baula de Lleida, en un acte que va tenir lloc ahir a la capital del Segrià.

I aquí el del moment del lliurament del guardó, que rebé en nom del Comitè Lluc Gaià:

Ateneu La Baula, Lleida
Premis 2N. Categoria nacional

Paraules d’acceptació del Comitè de Son Coletes

Després que el 18 de juliol triomfàs el cop d’estat a Mallorca, dia 16 d’agost desembarcà a l’illa una expedició enviada per la Generalitat de Catalunya amb la intenció de restaurar la legalitat republicana. Els enfrontaments armats només duraren tres setmanes i en bona part es desenvoluparen dins el municipi de Manacor. El dia del desembarcament republicà s’havia iniciat a tota l’illa, però especialment a Manacor, una repressió ferotge que causà centenars de morts que es cremaren davant el cementiri. Entre aquelles víctimes s’hi trobaven nombrosos expedicionaris del Principat que havien estat capturats. Dia 3 de setembre el govern de l’Estat decidí que aquell contingent havia de reembarcar i més de 200 persones quedaren a terra. Totes varen ser executades. El fet que les tropes republicanes abandonassin l’illa no significà el final de la repressió, sinó que aquesta s’intensificà de manera molt cruenta contra tot tipus de dissidència. El lloc de les execucions i enterraments extrajudicials passà a ser un antic cementiri abandonat: Son Coletes.

A principi dels anys 1980, Manacor comptava amb tres monuments dedicats als caiguts nacionals i als feixistes; d’altra banda, molts dels seus carrers feien referència a colpistes, dirigents del règim i caiguts del bàndol nacional. S’havia oblidat per complet el patiment de les víctimes de la repressió militar i feixista i s’anava esvaint la memòria de totes elles, entre les quals hi havia el batle republicà, Antoni Amer Llodrà, i cinc regidors, tots ells assassinats brutalment. Manacor, potser per la proximitat del front, es va convertir en el poble més castigat de l’illa, amb quasi 150 assassinats, (entre els quals hi hagué 5 dones), centenars de presos, exiliats i treballadors a camps de concentració. La por i el silenci eren el rerefons de la societat manacorina fins i tot després de la mort del dictador. En aquell context, atemorit encara, un grup de ciutadans compromesos i valents, encapçalats per Andreu Pasqual Frau, Miquel Sunyer, Joan Mascaró, Joan Rosselló, Joan Galmés, Conrad Gayà i Jaume Santandreu decidiren aplegar-se per organitzar un acte per recordar totes les víctimes del cop d’estat a Manacor. Aquests actes es començaren a celebrar l’any 1984, sempre el diumenge més proper al 14 d’abril, sense cap mena d’estructura formal, improvisant les intervencions i ofrenes florals que es feien –i es continuen fent– vora la fossa comuna de Son Coletes. Amb el temps, l’acte ha anat evolucionant; ara hi participen centenars de persones i s’ha donat pas a lectures de poemes, petits parlaments, lectures dramatitzades i intervencions musicals. Per aquest motiu, davant la necessitat d’una mínima estructura organitzativa va néixer el Comitè de Son Coletes.

Amb els anys, i sempre actuant al marge de les opcions polítiques al govern municipal de torn, s’ha anat avançant, encara que amb força dificultats administratives: en primer lloc amb la col·locació d’un petit monòlit dedicat a les víctimes republicanes i, anys més tard, amb una placa de ceràmica dedicada a les cinc milicianes –infermeres de la Creu Roja– que foren assassinades a Manacor i un gran mural de ferro que finalment va poder ser col·locat de manera definitiva el 2016. Aquest mural que no va ser possible col·locar a Manacor en primera instància va ser el cavall de batalla de la nostra associació durant molts anys. Fruit d’aquesta reivindicació, el Comitè va propiciar la col·locació de rèpliques a diferents indrets de memòria de tota l’illa. Sense la insistència dels promotors i la paciència del Comitè no s’hauria pogut arribar a la seva col·locació a Manacor, fet que constitueix una petita fita en la recuperació de la dignitat de les víctimes a tota Mallorca.

A dia d’avui, ja no estan amb nosaltres els fundadors, però sí que hi són Joan Sunyer i Pere Pasqual, fills de dos d’aquells iniciadors. Gràcies a la flama encesa pels seus pares, a la feina desinteressada de persones que participen en l’organització d’esdeveniments, així com a les decisives aportacions historiogràfiques sobre la guerra i les víctimes republicanes realitzades pels investigadors i historiadors, en especial en el cas de Manacor, les d’Antoni Tugores, peça clau en la continuïtat del comitè, s’ha pogut avançar en una millor coneixença dels fets i a rescatar la memòria de les víctimes. A més el comitè, avui, intenta desbordar el marc d’una associació de Memòria històrica posicionant-se en temes com la lluita actual contra el feixisme, el qüestionament de la monarquia i la defensa dels valors democràtics.
Es pot dir avui que moltes de les vergonyes que existien quan s’inicià el moviment de Son Coletes han desaparegut: varen ser eliminats els monuments i els carrers dedicats als vencedors; es va assolir la declaració de fill il·lustre per al batle Antoni Amer, que avui té un carrer dedicat, es va instal·lar el gran mural de ferro, i el que és més important, cada any participen a l’acte en memòria de les víctimes centenars de persones arribades de tota l’illa i fins i tot del Principat… Tanmateix, la feina mai s’acaba. Enguany, dins el pla de fosses iniciat pel Govern Balear, una feina que no s’hauria pogut iniciar ara sense els anys de feina d’altres associacions com Memòria de Mallorca, hem arribat a veure amb immensa satisfacció com part del solar del cementeri s’ha pogut excavar per cercar les víctimes i denunciar els horrors que patiren. Continuarem dignificant-ne la memòria i denunciant els botxins, el feixisme i els totalitarismes tal com ho van fer els que ens precediren. És per això que volem dedicar als fundadors del Comitè, als qui encengueren la flama que nosaltres intentem mantenir avui, aquest reconeixement que honora, no solament la tasca del Comitè, sinó la de tota la societat civil que denuncia els horrors comesos i cerca dignificar la memòria de les víctimes de la repressió. En nom de tots, moltes gràcies.

 

Back To Top
×Close search
Search