Jaume Gomila (Manacor, 1964) és el director de la Fira de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears (FIET) organitzada per Sa Xerxa i que comença l’edició d’enguany aquest cap de setmana en format presencial i en línia. Parlam amb ell sobre l’organització de l’esdeveniment.
Quina és l’essència de la FIET?
La FIET és un aparador dels millors espectacles de l’any en teatre infantil i juvenil. L’objectiu és el de promoure les arts escèniques a les Illes Balears, facilitar l’accés a diverses propostes teatrals al públic infantil i juvenil i també posar en contacte actors, companyies, programadors teatrals per teixir noves relacions professionals per així contribuir a la dinamització del sector de les arts escèniques.
Com us heu adaptat a aquesta situació sanitària tan estranya?
El miracle serà poder tornar a fer aquesta fira enguany perquè hem passat per totes les fases possibles. Teníem una fira preparada amb programadors i actuacions d’arreu del món, però de sobte, després d’una feina de prop de 20 anys per crear un ambient fantàstic pels espectadors i pels professionals a Vilafranca, per primera vegada, no sabíem ni si la podríem fer ni com adaptar-nos a la nova normalitat. Finalment hem fet una proposta que assegura fer arribar el teatre a la gent i sobretot amb l’objectiu de donar un poc de suport econòmic a les companyies de les Balears.
I finalment, què es podrà veure enguany?
Per evitar desplaçaments i allotjaments ens hem centrat en companyies de Mallorca. Hem aconseguit 15 companyies que podran actuar de manera presencial però els espectacles també es podran veure de manera virtual arreu del món. És un repte, però el moment ho demanava. Els temps actuals fan que passem més temps a casa i a vegades és complicat trobar opcions per fer coses, sobretot amb els infants. Per això, i tot i que res supera un espectacle en viu, volem convidar a tothom a passar aquest temps amb les diferents propostes de la fira.
Com es podrà accedir als espectacles en línia?
A la pàgina de la fira, fiet.cat estan els enllaços disponibles per un preu de 6 euros que serviran per continuar aquesta lluita titànica per mantenir la cultura adreçada a tots els públics, i que el suport arribi directament a les companyies. Crec que també és una manera de fer de la necessitat virtut: hem d’aprofitar l’oportunitat que obri a les companyies, als programadors i al públic el fet de tenir accés als espectacles des de casa. L’objectiu és que la gent gaudeixi del teatre, presencialment o en línia, malgrat haver de dur mascaretes i fer-nos les mans netes constantment.
Reivindicau el teatre infantil i juvenil, un mercat que per ventura és un dels oblidats.
Sí però no ha de ser una obligació. El teatre els ha de seduir, els ha de fer ganes i fer que formi part de la seva xarxa d’interessos i que no acabin dient “si això és teatre, no hi vull tornar més”. És cert que és un públic captiu perquè van al teatre amb mestres i pares però alhora fantàstic perquè gaudeixen quan reben i llegeixen els espectacles a la seva manera.