“El disc pot evocar a grups passats que la gent recorda, i això ens ha agradat”

Laura Parera (Manacor, 1990) és la cantant, guitarra i teclat de Panda Pants, el grup d’indie-rock i pop, que ha tret el seu primer disc. Explica el procés creatiu i quin és el resultat de la feina feta amb Leti Campos com a baixista, Joan Lliteras a la bateria i Carlos Borrueco a la guitarra.

Fa poc heu tret el vostre primer disc, ‘Panda Pants’…
Estam bastant contents perquè ha estat un projecte llarg. No ens dedicam a la música, però hi dedicam tot el temps que podem perquè és la nostra passió. Ha estat un disc autoproduït i autoeditat. Nosaltres hem compost les cançons i les hem gravat.

Què ens en pots explicar? Què hi podrem escoltar?
Les cançons han estat un llarg viatge. Vàrem començar a tocar poc abans de la pandèmia amb la formació que som ara. Abans, en Carlos, en Joan i jo teníem un grup, però ens varem aturar. Va ser després que vàrem formar Panda Pants. Les cançons s’han fet abans i després de la pandèmia. Xerren sobre la societat. Per exemple, n’hi ha una que està feta durant la pandèmia i xerra d’allò que estava passant. També d’emocions… Xerren de tot, de situacions de la vida i situacions personals amb les quals ens podem sentir identificats però algunes també son històries fictícies que ens surten al moment de compondre.

Com ha estat el procés?
Normalment componem les cançons de tres maneres. En Carlos, que toca la guitarra, compon moltes músiques i ens encarreguem de fer una lletra i acabar de fer la cançó. Algunes vegades he aportat una cançó que després hem acabat de definir entre tots. I després, sobretot, les lletres les he aportat jo i algunes les hem fet conjuntament.

Quin ha estat el resultat final?
Ens ha sorprès el que hem après, perquè nosaltres no som professionals de la gravació ni producció musical i els feedbacks ens diuen que els recordam els grups anglesos dels anys 90. El disc pot evocar a grups del passat que la gent recorda, i això ens ha agradat. També consideram positiu que se’ns percebi com un grup animat, feresc i entretengut. Hem tengut feedbacks molt positius i això ens basta.Hem rebut també reaccions de gent de la cultura de Manacor i ens han transmès que els ha agradat i que ho han escoltat amb atenció.

Fa unes dues setmanes que el vareu publicar. Quines són les reaccions?
Ho hem publicat a través d’una empresa i s’ha publicat a totes les plataformes. I, vaja, s’ha escoltat, però ens falta fer difusió. Així i tot, la veritat és que estam contents.

Ha estat un any intents. Ara el disc, però fa uns mesos vareu debutar a l’escenari… Com va ser?
Feia molts d’anys que no ens posàvem en directe. Aleshores, Renou Col·lectiu ens va donar l’oportunitat de poder participar en el concert de fires i festes i estàvem molt contents perquè ens varen posar a un escenari molt bé. Hem tocat poquet encara perquè ens havíem centrat més a gravar.

Hi ha previsio d’un altre disc?
Tenim planificat no estar molt a treure el segon disc. Ja hi feim feina. Tenim cançons que els hi falta madurar.