– A Sibèria hi fa molt de fred. Però l’amor és càlid. Què pretens amb aquest títol?
– Donar una sensació de llunyania, d’enyorança… i què millor que Sibèria per reflectir això.
– Com s’ambienta el fred, com es mostra damunt l’escenari? O no hi és important?
– És més bé un fred simbòlic.
– Els personatges són russos, siberians? De quina manera l’espectador s’hi pot sentir identificat? O és que hi ha situacions i sentiments universals?
– No, els personatges són ben de per aquí, Sibèria només és una destinació. De totes maneres l’obra mostra sentiments universals extrapolables a qualsevol racó del món, sigui Sibèria, Madagascar, Cancún o la mateixa Mallorca.
– A la sinopsi parlau de swing. Hi ha música en directe? Heu triat una banda sonora especial, per a aquest muntatge?
– Més que música en directe hi ha un ball, amb tot el que això suposa. I a això hi has d’afegir que els actors, a pesar de ser molt aficionats a la dansa, mai havien ballat swing. Podem dir que són uns valents… i tenen un gran mèrit en aquest aspecte.
– Com es presenta l’obra davant l’espectador: és una comèdia, un drama, una tragèdia? Hi ha rialla? O reflexió?
– Jo crec que és més bé reflexiva, o aquesta ha estat la nostra intenció. Toca una sèrie de punts temàtics que al final de l’obra et convida a reflexionar-hi. Juga un poc amb l’ambigüitat, que l’espectador faci la seva pròpia interpretació dels fets. De totes maneres, també hi ha els seus moments còmics, més bé de fina ironia, no un humor de rialla grossa.
– Amb quin gust de boca esperes que se’n vagi el públic?
– Evidentment bo i amb la sensació d’haver passat una bona estona, però sobretot m’agradaria que no fos una obra que s’oblidàs ràpidament (un passatemps, que en diuen) sinó que fes reflexionar a l’espectador sobre els diversos temes que hem mostrat a l’obra. De fet, estaria bé que debatessin entre ells a fora…
