El Govern lliura als familiars les restes de cinc víctimes recuperades a Son Coletes

Antoni Alomar Mas, Francesca Llull Font, Francesca Salas Llull, Pere Llull Fullana i Miquel Palmer Duran. Aquests són els noms. Aquestes són les persones. Aquests són els desapareguts. I aquests són, finalment, els identificats en les tasques d’excavació, exhumacio i identificació al segon pla de fosses duit a terme per primera vegada al cementeri de Son Coletes de Manacor.

Diumenge passat, i en presència de les màximes autoritats autonòmiques i municipals, tengué lloc l’acte de retorn d’aquestes restes als seus familiars. Les restes de les víctimes varen ser lliurades a les seves famílies de mans de diferents representants institucionals i d’entitats, com la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, entitats memorialístiques -l’associació Memòria de Mallorca i el comitè de Son Coletes-, entitats socials -Dones de Llevant, Moviment Feminista de Mallorca-; membres dels equips d’arqueòlegs que han treballat a Son Coletes i els investigadors Antoni Tugores i Antoni Sureda.

Al llarg de l’acte, el Govern també va lliurar els certificats de reconeixement de la condició de víctima del franquisme a les cinc víctimes identificades de Son Coletes i als seus familiars represaliats: Sebastià Bonet Fullana, Llorenç Salas Domenge, Margalida Jaume Vanrell, Pere Llull Mudoy i Antoni Llull Fullana.

El primer que prengué la paraula va ser Miquel Oliver, batle de Manacor, el qual explicà que va trobar una dona pel carrer: “La meva sogra està molt contenta que hagueu trobat en Miquel”. La sogra de la interlocutora del batle era neboda de Miquel Palmer Duran, Simonet, dibuixant de la revista Nosotros, una germana del qual era present a l’acte per recollir les restes del seu germà gran. “Trobar les restes de Miquel Palmer ha servit perquè aquesta dona parlàs més amb la seva tia Aina i sortís a llum que a Miquel Palmer el mataren per haver anat a fer ninots a les falles de València”. “Només per aquestes converses íntimes tant de temps congelades ja val la pena la feina feta”, digué Oliver per, tot seguit, donar les gràcies a Aina Palmer Duran i, sobretot, demanar-li “disculpes”. “Us imaginau si aquesta feina s’hagués fet fa vint anys, o quaranta-cinc?”, es demanà Oliver insistint en el retard d’aquestes troballes en el temps.

“Darrerament”, digué, “m’envolten molt aquest tipus d’històries, perquè aquestes persones tenien una casa, vivien a un carrer, tenien aficions, es relacionaven amb la seva família i les seves amistats, amb el poble. I ara les seves històries han reviscut  amb la paraula. Miquel Palmer era un dels nostres, era nostre. Ara recollim la seva història, la seva dignitat”, i acabà dient: “Gràcies per ser-hi, famílies”. “Tenc clar en quin bàndol hauria estat el 36 i on hauria acabat segurament. Deman disculpes pels fets ocorreguts aquí i a Son Mas. Si ara tancam no és per oblidar, sinó per curar ferides”.

Seguidament parlà Maite Blázquez, de la Comissió de Fosses, que recordà que “fa cinc anys de la primera exhumació oficial a Porreres. I el que passa aquí no passa a tots els llocs”. Blázquez insistí a dir que “no deixarem de cercar fins que l’última possibilitat estigui descartada”,   per alertar erls familiars de les víctimes que “ningú s’ha de sentir culpable de res. Nosaltres gratàvem entre les paraules del temps perquè veníem de massa silencis imposats pel terror del feixisme”. Blázquez acabà la seva intervenció reclamant la presència de la memòria històrica en els centres educatius.

Juan Pedro Yllanes, vicepresident del Govern balear, amb competències sobre Memòria Històrica, reivindicà la importància de l’esdeveniment, perquè suposa “la recuperació dels drets humans, base fonamental de la nostra democràcia”. Yllanes, com Oliver, demanà perdó perquè “arribam massa tard” alhora que anunciava que “aviat començarem el tercer pla de fosses i la 2a fase d’excavacions a Son Coletes. No ens aturarem fins a trobar tots els desapareguts”.

Un túnel que ha durat vuitanta anys

Finalment, la presidenta del Govern Balear, Francina Armengol emprà paraules com “amor, gratitud, reparació i justícia” per encetar el seu discurs i agraí la “tenacitat i la lluita de tants d’anys” per demanar, novament, “perdó per haver tardat tants d’anys. La presidenta també tengué paraules de record i gratitud per “les associacions i entitats que han fet feina durant tants d’anys i a tota la gent que ve cada any a Son Coletes”.

Amb les xeremies sonant l’himne de Riego, els familiars de les víctimes represaliades s’acostaren de dos en dos a la taula amb les cinc caixes, i recolliren cadascun les restes per embocar la sortida del cementeri i d’un túnel que ha durat més de vuitanta anys.

Mentrestant, les autoritats s’acostaven als familiars més majors, com ara Aina Palmer Duran, germana petita de Miquel Palmer Duran; o Francesca Alomar Jaume, la filla òrfena dels rellotgers de Llubí, Margalida Jaume i Antoni Alomar, les restes del qual han estat identificades, també, a la fi.

Veu crítica

No tot varen ser, però, flors i violes. L’exregidor del PSM a l’Ajuntament manacorí Sebastià Gaià, Garba, va fer una piulada al seu compte de Twitter criticant l’esperit de l’acte: “Hauria estat bé l’acte d’avui matí si vos haguéssiu centrat a fer un reconeixement a les víctimes de la repressió franquista i no un míting polític, el que menys ha sortit han estat els assassinats, tot s’ha centrat en l’autobombo de com ho feis de bé”. La crítica de Sebastià Gaià és rellevant, atès que, a més d’haver estat regidor a l’Ajuntament manacorí, forma part del Comitè de Son Coletes, ha estat l’encarregat d’elaborar les caixes que contenien les restes lliurades diumenge passat i, a més, a la seva fusteria hi havia fet feina, fa més de vuitanta anys, Miquel Palmer Duran, el jove dibuixant de la revista “Nosotros” assassinat amb només denou anys i de qui s’han identificat també les restes.