*Imatge del fotògraf Isaac Buj extreta de l’Ara Balears.
Mateu Mas
Si haguéssim descobert que Fernando López Miras, president de la Regió de Múrcia, havia anat a un bar musical de Jumella prop de les dues de la matinada en plena pandèmia després d’haver decretat unes mesures de confinament en les quals ordenava, precisament, el tancament dels bars a la una de la nit, què exigiríem? I si l’atestat on constava la denúncia de la Policia Local que va anar a clausurar l’establiment a causa de les queixes dels veïns hagués desaparegut, què en pensaríem?
Tots els que ens situam ben lluny ideològicament del que representa el Partit Popular de López Miras estaríem indignats per un comportament tan irresponsable per part de qui ha de donar exemple. Com pot ser que el mateix PP no el faci dimitir? Com és possible que els seus socis de govern, Vox i Ciutadans, no li exigeixin que deixi el càrrec de president? On s’ha vist mai que mentre demanes a la gent que es quedi a casa i redueixi la vida social tu te’n vagis a fer gintònics i whiskies amb cola amb els teus consellers i assessors sobrepassant la limitació horària que tu mateix has establert?
Però la realitat és que aquesta vegada qui s’ha passat tres pobles no ha estat el líder de cap partit conservador, sinó que ha estat l’hàbil Francina Armengol, que després d’anar a sopar, de tornada a casa, s’aturà a fer “la darrera copa”. Per què ens has fet això, Francina? Com l’has poguda cagar tant? Per què durant unes hores l’atestat de la policia local on constava la denúncia a l’establiment va desaparèixer?
La líder del PSOE balear ni s’ha plantejat dimitir. Sí que va donar explicacions, hàbil i escrupolosa com sempre, ubicant el desafortunat incident i la seva transcendència en l’àmbit d’una trobada de feina. Davant les “intenses” pressions de Més per Mallorca i de Podem, l’endemà també va tenir la decència de demanar disculpes, un gest poc comú dins la política mallorquina. A partir d’aquí els socis de govern es donaren per satisfets.
El que ens hauríem de fer mirar tots és aquesta doble vara de mesurar que tenim, en funció de si qui realitza els fets és una persona de la nostra simpatia o ideologia o no. Com haurien reaccionat els socis de na Francina si qui hagués anat de bauxa hagués estat en Biel Company o en Jorge Campos? Serà certa la teoria de què les cadiretes i els llocs de confiança ens fan mirar cap a una altra banda?
Na Francina té la meva admiració en moltes facetes. M’agrada la seva forma de parlar respectuosa. Quan ha de defensar les seves postures ho fa sense atacar el contrincant i fent èmfasi en uns arguments constructius. Em sorprèn l’habilitat que demostra per tractar temes polèmics: chapeau com va criticar les càrregues policíaques contra els independentistes de l’1 d’octubre i l’aplicació de l’article 155 sense ser censurada pel seu partit. Sempre les paraules justes, com quan va convertir la “bauxa amb cubates a un pub musical” en una “tornada de reunió de feina amb aturada a un establiment a prendre una consumició”. Em vaig emocionar quan la vaig veure al darrer concert d’Els Pets a Lloseta ballant al ritme de Jo vull ser Rei, i em va decebre trobar-la mesos més tard fent de bufona de Felip VI (i de la part de la família que no està empresonada ni fugada) de passeig per Petra.
Malgrat tot, i pensant en el que exigiria a un polític que no em despertàs cap simpatia, crec que el més just seria dimitir. Mantenir-se al càrrec és donar arguments als qui vomiten que tots els polítics són iguals. La meva presidenta preferida, impecable en la gestió de la primera onada de la pandèmia, ha perdut l’autoritat moral i la credibilitat necessàries per liderar les mesures socials per prevenir i contenir l’extensió del coronavirus. Això d’aturar-se a fer la darrera copa no sol acabar mai bé.
