Segons la FAO (l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura) una de cada set persones passen fam al món, mentre que un terç dels aliments produïts es llancen a les escombraries o es fan malbé. Durant el segle XX es va perdre un 75 % de la diversitat agrícola
de tot el planeta, la qual cosa implica que tres de cada quatre productes alimentaris varen desaparèixer. Dit això, em qüestiono: per què es passa fam al món de l’abundància i la sobreproducció d’aliments? Quines conseqüències directes té la pèrdua de varietats autòctones?
Als anys 40 es va produir l’anomenada Revolució Verda. Sorgeixen les varietats d’alt rendiment i es fan avenços tecnològics amb irrigació, fertilitzants i pesticides que permeten que l’agricultura s’industrialitzi i s’intensifiqui. A més, amb la segona revolució, la revolució biotecnològica, s’introdueixen els organismes modificats genèticament (OMG). Això fa que l’agricultura s’estengui, encara que és en mans de grans companyies multinacionals i per tant, els petits pagesos que practicaven l’agricultura tradicional es veuen obligats a abandonar la professió. Amb ells, s’abandona la sembra de les varietats tradicionals, d’aliments mil·lenaris i d’espècies autòctones. Per altra banda, apareixen els supermercats, que aparentment ens faciliten la compra i ens ajuden a estalviar diners i temps. D’aquesta manera ens apropen aliments exòtics que abans no teníem a l’abast, així com una gran quantitat d’aliments processats.
Què passa amb tot això? Pot ser que ara tinguem a l’abast aliments tan nutritius com la quinoa o la soja. Però també pot ser que ens arribin productes no tan nutritius, com la brioixeria industrial, el quètxup, etc. Però en definitiva els gustos han canviat, ara el gust de les nostres menjades és el gust dels supermercats. Ja no és el gust que tastaven els nostres padrins. I quin guany produeixen aquests aliments al poble? Quants de sabors hem perdut des de la revolució verda?
Els supermercats afavoreixen els models de ciutat disperses i esteses pel territori, ens obliguen a agafar el cotxe i anar a les afores per anar a comprar. A més a més, crea distàncies entre qui ven el producte i qui el compra. Perquè una ciutat sigui sostenible ha de ser compacta i barrejada d’usos; si podem anar a comprar el pa al forn de devora o a la botiga del cap de cantó evitarem el transport en cotxe i fomentarem l’ús del transport actiu com anar a peu o en bicicleta.
A més, amb el sorgiment dels supermercats, i amb ells, l’augment de productes processats industrialment, apareixen uns rols estètics als aliments, causats per la propaganda, que ens ven la poma perfecta, la pastanaga recta per fer-la bona de pelar, etc. I sobretot, amb els productes processats i el sorgiment de la data de caducitat, produeixen que els supermercats tirin a les escombraries aliments que són perfectament consumibles.
Els supermercats han canviat l’ordenació urbana del poble, i han canviat la nostra forma de vida, afavorint el sobreempaquetament amb plàstic i produint una gran quantitat de residus. Es tracta de sospesar els pros i els contres a l’hora d’anar al supermercat o a la botiga. Hem de prendre consciència que si no consumim més producte de proximitat i de comerç local, aquestes varietats tradicionals es perdran i, amb elles, perdrem el gust de la nostra cuina. Cal destacar que no tots els supermercats propicien totes aquestes problemàtiques, però el consumidor ha de veure quin ho fa i quin no i escollir. Però el problema no se soluciona just amb iniciatives personals, sinó que amb un govern que fomenti la producció de varietats tradicionals, que no facilitin la construcció de més supermercats, i que els obligui a vendre producció local. El mal gust del supermercat està arrelant al territori i no ho hem de permetre.
Pere Amer
