L’Ajuntament de Manacor ha demanat al Govern balear que accepti per al municipi la declaració de zona tensionada per a l’accés a l’habitatge. La resposta ha arribat amb celeritat, i ha estat un no, tot i que el Consistori manacorí havia acompanyat la sol·licitud d’un estudi elaborat per la Universitat de les Illes Balears en el qual es demostrava que el municipi compliria les condicions per obtenir aquesta declaració.
El tema ha generat controvèrsia. Mentre l’esquerra argumenta que la declaració seria una mesura més, en aquest cas la primera, per poder regular els preus dels lloguers, la dreta afirma que precisament aquesta regulació dels preus implicaria que els pocs pisos que hi ha dins el mercat del lloguer en sortissin.
Per tot això, l’equip de govern va organitzar la setmana passada una taula rodona que, moderada per la periodista Francesca Marí, del diari Última Hora, va comptar amb la participació d’Aleix Calveras, catedràtic d’Economia de la UIB, i que ha estat l’encarregat d’elaborar aquest estudi que ha acompanyat la sol·licitud de Manacor per ser declarat zona tensionada; Jaime Palomeras, director de l’Àrea d’Habitatge i Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona; Miquel Perelló Rigo, vicepresident de l’Associació d’Immobiliàries de les Illes Balears; Tània Siquier, assessora jurídica d’aquesta mateixa associació; i Margalida Gelabert, funcionària de l’àrera de Benestar Social de l’Ajuntament de Manacor.
Abans de començar, però, intervengueren en primera instància el batle Miquel Oliver, que recordar que en una de les reunions mantingudes entorn d’aquesta mesura, els digueren que allò era “veneno”, i de Núria Hinojosa, que relatà com un treballador de la brigada municipal “fa un any que viu a una cotxeria, d’ençà que el propietari del pis on vivia li va anunciar que li apujaria gairebé el doble el preu del lloguer. Quan una ciutat expulsa joves, treballadors i famílies de rendes mitjanes i baixes, no sols tenim un problema econòmic, sinó també social i d’igualtat democràtica”.
Aleix Calveras recordà que segons l’informe que han elaborat a la universitat, “tant en lloguer com en compra se supera el llindar del trenta per cent del sou”, que és un dels requisits que posa la llei perquè una zona pugui ser declarada tensionada per a l’ús residencial. Una altra mitjana que escarrufa: la mitjana de les fiances de lloguer dipositades a l’IBAVI és de 1.057 euros. I la mitjana dels lloguers en els nous contractes és de 1.300 euros mensuals. Quan el lloguer és individual, “superam àmpliament el cinquanta per cent del sou destinat a l’habitatge”. Els criteris, digué Calveras, ens confirmen que la situació és molt difícil i molt complicada”.
Margalida Gelabert, funcionària del departament de Benestar Social del mateix Ajuntament, es queixava que “les polítiques públiques no tracten l’habitatge com un dret bàsic, i les polítiques socials tampoc no són una prioritat”. A Serveis Socials, explicà Gelabert, “ens trobam tres situacions: persones i famílies treballadores o amb una pensió estable, que mai haurien vengut a Serveis Socials, però que han de venir perquè no poden sostenir els preus que paguen pels seus lloguers o hipoteques, i que els menen a sobreendeutament i fins i tot risc de desnonament; en segon terme, hi ha totes les persones i famílies que ja no poden concebre viure a un habitatge, i que viuen de lloguer en habitacions; finalment, hi ha les persones que ja eren vulnerables i que ara viuen en infrahabitatges, situacions d’amuntegament, en situació de carrer o en cotxes”.
Gelabert insistí que de gener a abril s’han acostat a la porta de Serveis Socials 256 persones per demanar una primera cita. Ja en aquest primer contacte, deia, “un 13 per cent manifesta problemes vinculats a no poder pagar el lloguer i un 8 per cent, dificultats per empadronar-se. En total, un 40 per cent de les demandes inicials estan vinculades directament a la problemàtica de l’habitatge”.
La funcionària de Serveis Socials es queixà que “les ajudes que donam són d’emergència, puntuals, i no estructurals, i necessitam solucions estructurals”. El 2025 a Serveis Socials atengueren 31 casos de desnonament, enguany ja se n’han atesos 6. La previsió que surt dels jutjats apunta que, al partit judicial de Manacor hi podria haver 350 desnonaments durant aquest any.
Per a Jaime Palomera “el que està en perill no és només la possibilitat de tenir casa, el que està en perill és la classe mitjana, que és la que es descapitalitza ara”. Palomera apuntà que el problema és el tractament de l’habitatge “com un actiu, i això fa que el preu de l’habitatge pugi. La gent jove, i no tan jove, de cada vegada té més dificultats per accedir a un habitatge. Hem estat una societat de propietaris, però aquest és un club de cada vegada més restringit”. Tot plegat ha fet que hagin augmentat moltíssim les donacions, i són molts els joves que ja saben avui que no heretaran.
Jaime Palomera recordà que des dels anys vuitanta, a nivell planetari, el preu del sòl s’ha encarit tant com els 150 anys anteriors. “El mercat per si sol no ens ha demostrat que pugui regular això. El dilema entre regular el mercat o construir és fals, perquè la gent no pot esperar. Tenim l’iceberg a tocar. S’ha de construir habitatge protegit, i s’ha de combinar amb regulacions del mercat”.
“A ciutats com Massachussets, San Francisco, Nova York o París, s’ha demostrat que els llogaters paguen un cinc per cent menys del que pagarien si no s’haguessin regulat els lloguers. Això fa que es redueixi també la desigualtat entre qui acumula i qui paga”, va dir Palomera.
La regulació a Barcelona ha suposat un estalvi mitjà de 268 per lloguer cada mes. L’argument que hi oposen els contraris és el de l’impacte de l’oferta. I això, segons Palomera, també és fals. El saldo acumulat de contractes va augmentar en 20.729. Són contractes, no pisos, però així i tot, digué “tot apunta que ara hi més pisos llogats dels que hi havia fa deu anys”. També es veuen molt menys anuncis, per dos motius: “Ha baixat molt la rotació de lloguers, perquè hi ha molts menys canvis de cases, i perquè el Govern també va allargar la durada dels contractes, que ara és de cinc o de set anys i abans era de tres”.
Tània Siquier, assessora jurídica de l’Associació Balear de Serveis Immobiliaris (ABSI), afirmà que “no estam en contra d’una intervenció del mercat. De fet, s’ha intervingut quan el mercat ja havia explotat. Hi ha un problema social, que afecta la classe mitjana, i no s’entén per què la Llei d’habitatge no ha regulat el lloguer turístic, que és la font principal que impulsa l’encariment dels lloguers. Per contra, l’habitatge públic s’ha construït a baixa escala, i els ajuts que es donen són puntuals, en comptes de ser estructurals”.
Per a Miquel Perelló, vicepresident d’ABSI, “les mesures que s’han pres de moment han estat molt limitades, i els efectes de la separació d’habitages o de canvi d’usos han estat molt poqueta cosa. Els preus són un desbarat, i això no pot esser. De fet, el mercat de lloguer a Manacor pràcticament és inexistent. Si miram a Idealista, hi surten deu pisos de lloguer dins tot Manacor, i n’hi ha que estan repetits. Quin mercat volem regular si pràcticament no hi ha mercat?”.
Perelló insistí que “si només regulam el lloguer ordinari, però deixam el lloguer vacacional lliure, és evident que els propietaris passaran l’habitatge a lloguer turístic”.
Margalida Gelabert, per part seva remarcava que la declaració de Manacor com a zona tensionada, “és una mesura necessària i seria una primera passa important, que no ho solucionarà tot, i que no depèn només del govern local”. La funcionària de serveis socials, denuncià que “atenem molta més gent que les persones que diuen les xifres oficials. Quanta de gent viu realment a Manacor?”, es demanava mentre recordava el dret de tota persona que viu a Manacor de poder-s’hi empadronar.
“No sé si es pot prohibir el lloguer turístic”, deia, “mentre veim com el centre de Manacor cau, amb cases molt grosses. No es podria canviar el pla general per donar lloc a més famílies que hi puguin viure?”
Per paga, deia Miquel Perelló, “l’obra nova és un desbarat. Una gran quantitat de les promocions de nova planta no queden en mans de mallorquins. Abans qui comprava una casa nova posava l’antiga a la venda o a lloguer per un preu més assequible, aquesta roda de l’habitatge de segona mà s’ha romput. L’obra nova destinada a molts d’estrangers que venen un o dos mesos”. I insistia que “mai sobra gent, per tant, el que falta és habitatge, i se n’ha de construir”.
