“Jo supòs que els senyors de Vox varen presentar aquesta moció perquè el Diari de Mallorca va treure una notícia sobre uns inversors que havien plantejat aquesta qüestió. Però no vull fer perdre el temps a ningú. Quan ve qualcú a interessar-se per l’edifici, els envii a l’Ajuntament perquè comprovin la normativa. Els darrers anys fins a tres inversors s’hi han interessat, però ni tan sols hem entrat en negociació”. Qui parla és Margalida Fons, propietària del Cine Goya i que ha vist amb sorpresa com aquests dies passats el grup Vox presentava una moció per reclamar un canvi de normativa que permetés la construcció d’habitatges de protecció oficial a l’edifici de l’antic cinema, que fa vint anys que està tancat. “El meu somni”, diu Fons, “potser desapareixerà qualque dia, però intent que s’hi pugui fer un centre sociocultural”, un fet que veu llunyà i complicat.
Fons intenta mantenir una certa activitat per al local: “El deix com el meu padrí ja ho feia a totes les associacions, com ara el Perles o la colombofília… Tothom s’hi ajuntava. Per això jo després de tants d’anys faig una mica el mateix. Però no deixa de ser una cosa privada i romàntica. Si hi vengués qualcu que no actua amb prudència, cercaríem una altra sortida”.
Margalida Fons explica que els joves de Neura empren el local “i em pareix bé, però no és un llloc públic. Ni es pot cobrar entrada a la gent ni s’hi pot fer un acte on es reunesquin cinc-centes eprsones”.
Vox havia proposat la setmana passada al ple que el Cine Goya continuàs sent “part del patrimoni arquitectònic i cultural de la nostra ciutat” i alhora demanava solucions innovadores com ara “una revisió de la normativa per poder facilitar la construcció d’habitatges de protecció oficial en aquest edifici, sense oblidar la seva funcio social i cultural”, llegí Llorenç Nadal.
Maria Antònia Truyols, del PSOE, admeté que el Cine Goya “ha estat un referent cultural i social de Manacor”, però alertà alhora que “és de titularitat privada. Li faria gràcia, senyor Nadal, que publicitassin un local de la seva propietat per construir-hi habitatges sense el seu consentiment?” i afegí que “ens consta que a la propietària no li interessa. Si fos de titularitat pública podríem iniciar aquests tràmits”. Truyols recordà els habitatges de protecció oficial construïts al carrer de Lleó XIII, “i que han contribuït a canviar la fesomia del poble”. I també la possibilitat de singar convenis per a construccions inacabades, com la que hi ha davant la benzinera de Can Vinyes o la de l’avinguda de Mossèn Alcover”.
Una mica en la mateixa línia intervengué Maria Antònia Sansó, del PP, que no veié clara la proposta de “revisió de normativa per a un edifici privat sense haver-ne parlat amb la propietat”. Per als populars sí que seria una solució “l’adquisició del Cine Goya per fer-hi un espai sociocultural”, digué Sansó, que recordà que era una proposta que duien al programa.
Tancà el torn de rèpliques el batle Miquel Oliver que suposà que “es presenta aquesta moció perquè un mitjà digital es demanava si era possible construir habitatges de protecció oficial al Cine Goya. És un cinema que fa molts d’anys que fa que està tancat, però té una distribució de cinema”, alertà el batle mentre es demanava com es podria compagina la construcció d’habitatges amb la protecció del cinema. “Què es farien? Butaques de protecció oficial?”, ironitzà, entre es demanava si els regidors de Vox “coneixen qui ha presentat el projecte i per això tenen interès que el pugui dur a terme”. El batle acabà dient que no havia entès la moció, “l’he llegida quatre vegades i no l’entenc, em fa ganes abstenir-me, però hi votarem en contra per responsabilitat” mentre insistia que al Cine Goya només hi havia dues possibilitats: “O Cine o HPO, però les dues coses no pot ser”.
La moció dels ultradretans no va prosperar: 18 vots en contra i només els seus 2 a favor.
