El nou curs arriba ple de novetats a la Torre dels Enagistes. S’acaba la nova sala dedicada a l’època medieval cristiana i s’ultima una exposició per celebrar els 20 anys d’excavacions a s’Hospitalet Vell. També fa 10 anys que començaren els treballs a sa Ferradura i es prepara una gran intervenció per datar Son Peretó.
Noves exposicions, una nova sala per mostrar i interpretar la història de Manacor a partir de la conquesta del rei en Jaume i nous projectes arqueològics per seguir desenterrant el passat i entendre els nostres orígens. Són les grans cites del curs que ha començat al Museu d’Història de Manacor. I d’entre totes elles en destaca una. “Estam ultimant un gran projecte que ha de servir per excavar completament la basílica paleocristiana de Son Peretó, que no s’ha excavat des de la dècada de 1920”, explica la directora del Museu d’Història de Manacor, Magdalena Salas. “El gran repte serà poder datar la basílica de Son Peretó i saber quan es va construir perquè ara per ara no hi ha una data clara”, afegeix la directora del museu.
L’equip de professionals que està darrere aquest projecte reconeix que podrien aparèixer noves restes dels mosaics que cobrien el terra del temple”. Però més que en els mosaics romans, els arqueòlegs tenen la vista posada “en les restes dels enterraments”. De fet, és a partir d’aquestes restes humanes que es podria fer la prova del carboni 14 al laboratori. D’aquesta manera es podrien datar amb exactitud els primers enterraments al temple i fixar així una data de construcció aproximada per a Son Peretó, que és la basílica paleocristiana més gran de Mallorca. Els enterraments “sabem que encara s’escampen per la basílica, en els anys 20 no es retiraven les restes humanes i ara els esquelets ens podran oferir molta informació sobre la dieta, els hàbits o l’esperança de vida dels primers cristians de Mallorca”, afegeix Magdalena Salas.
Cal recordar que els experts creuen que la basílica de Son Peretó es va construir al voltant del segle V dC. Una hipòtesi que només es podrà corroborar amb una excavació com la que pretén posar en marxa el Museu de Manacor. “El projecte també inclou la restauració de tota la basílica i suposarà una forta inversió, estam a punt de tancar el finançament, però encara hi ha algunes incògnites”, reconeix la responsable del Museu de Manacor.
20 anys a s’Hospitalet Vell
Enguany els arqueòlegs no han fet feina al jaciment de s’Hospitalet. “L’any que ve reprendrem les excavacions, però aquest 2022 tenim un equip interdisciplinari fent feina en l’exposició que s’inaugurarà a finals d’any per commemorar que fa vint anys que hi començaren les campanyes arqueològiques sistemàtiques”, explica Magdalena Salas.
Els restauradors preparen per a la mostra les ceràmiques, els metalls i els objectes que han aparegut durant les dues darreres dècades. “Després d’aquests anys d’estudi, podem assegurar que s’Hospitalet Vell no és un poblat talaiòtic comú. Sabem que el talaiot quadrat era una construcció aïllada al segle X aC. I que uns vuit-cents anys més tard es construiren les estructures que ara l’envolten’, detalla Magdalena Salas. Els especialistes també han pogut “recrear el paisatge que envoltava el poblat durant l’època de les navetes, durant l’època talaiòtica i també durant els anys en què l’imperi romà volia conquerir Mallorca”, avança la directora del museu.
Nova sala medieval cristiana
Després que els darrers anys el museu hagi renovat completament les sales d’exposició dedicades a la prehistòria i l’època romana, ja està pràcticament a punt la nova sala del museu. “S’hi accedirà des de la sala dedicada a la dominació islàmica. Amb aquesta nova sala seguim el recorregut lineal per les diferents etapes històriques que s’han succeït a Manacor i en aquest cas s’explicaran els enormes canvis que va suposar la conquesta catalana i també les diferents etapes de l’edat mitjana”, concreta la directora del Museu d’Història de Manacor. La inauguració de la nova sala es farà previsiblement abans que acabi l’any. “Ja s’estan fent els mobles i tot el que fa falta per mostrar les peces que s’hi exhibiran’, indica Salas.
Sa Ferradura i Menorca
Una de les novetats de les darreres campanyes arqueològiques impulsades pel Museu de Manacor és el descobriment d’estructures circulars de pedra. Es pensa que varen ser corrals d’animals ubicats just davant la fortificació prehistòrica de sa Ferradura, a Porto Cristo. “A sa Ferradura s’hi refugiava part de la població quan hi havia perill d’atacs o invasions. És un jaciment fortificat i té sentit que si la gent s’hi resguardava, també hi traslladassin els animals i el ramat”, apunta Magdalena Salas.
El descobriment d’aquestes estructures circulars s’ha fet enguany que fa 10 anys que els arqueòlegs investiguen aquest singular jaciment. “Els corrals de sa Ferradura tenen paral·lels al jaciment de navetes del cap de Barbaria, a Formentera. A Porto Cristo encara no hi hem trobat navetes, tot i que no descartam trobar-les davall la vegetació que encara hi ha a la zona. En tot cas, el que sí que hi ha tant a Formentera com a Porto Cristo són aquests corrals circulars i en el cas del jaciment del cap de Barbaria sí que està demostrat que varen ser corrals d’animals”, explica la directora del museu.
L’any que ve el projecte a sa Ferradura continuarà “amb l’excavació completa i la restauració d’una d’aquestes estructures circulars. Segurament no sortiran ni ceràmiques ni altres materials, però sí que analitzarem la terra. La tècnica constructiva d’aquestes estructures és típicament prehistòrica, amb la restauració podrem col·locar les pedres que han caigut i el conjunt guanyarà monumentalitat”, assegura Magdalena Salas. Les excavacions a sa Ferradura formen part del projecte Inter Illes en el qual hi participa el Museu de Ciutadella. Els arqueòlegs menorquins varen ser a Porto Cristo excavant i ara els mallorquins els tornen la visita. Concretament, l’equip del museu excava al poblat de navetes de Cala Morell, que és més antic i més gran que sa Ferradura.
