skip to Main Content

El pa, una senya identitària que no s’esborra

De forns sempre n’hi ha. Com que és llei de vida, en veurem que tanquen, i en veurem obrir de nous. El cas, però, és que la manera tradicional de fer pa a Mallorca no s’ha esvaït, ans al contrari, es manté intacta. Per descomptat, els forners de l’actualitat s’han pogut adaptar al temps que viuen. Tenen màquines per pastar, molts ja no couen amb forn de llenya i tenen un termòmetre per mirar a quina temperatura està el forn. Però alerta: el pa d’avui encara tova el temps que li cal, i els forners han de fer feina de nit perquè l’endemà a primera hora ja hi hagi almenys una fornada per servir a la clientela.

L’arribada els anys vuitanta i noranta va venir acompanyada de l’aparició de les grans superfícies comercials, que tants de negocis petits feren tancar. Hi venien, també, pa industrial, cosa que feia pensar que el final dels forns tradicionals podia ser a prop. Més encara si teníem en compte que la ingesta de pa semblava caure en desprestigi i que les noves generacions eren més de la tallada que no del pa… I tanmateix, el procés ha estat a la inversa i resulta que les grans superfícies han esdevingut comercialitzadores del pa tradicional que es fa als forns de tota la vida. Més endavannt aparegué la moda del pa fet amb farines especials, suposadament artesà, fet “amb massa mare”, amb llavoretes i altres afegitons. La fórmula ha tengut un èxit relatiu i sí, és possible que hagi vengut per quedar, però en cap cas no ha esdevingut majoritària, de manera que els forns de sempre no se n’han deixat empeltar i continuen fent i servint el pa que hem estat sempre avesats a menjar. Alguns en diuen “pa mallorquí”. L’adjectiu “mallorquí” du sempre implícita una folklorització (en el sentit pejoratiu del terme) i una visió forastera del que és d’aquí. Les “sopes” són “sopes”, no “sopes mallorquines”. El “frit”, i no “frit mallorquí”. El “pa”, idò, també és “pa”, i no “pa mallorquí”. La no adjectivació du implícita la preponderància d’aquell aliment, la “naturalitat” o “l’endemisme” que li és intrínsec en aquell territori. Si hem de qualificar un pa determinat que sigui el de fora, o que sigui l’especial. El nostre pa és senzillament, un pa, el pa. I que sigui per molts d’anys!

Back To Top
Search