skip to Main Content

La farina, del molí a les fàbriques

A Ca’n Beió i el de Ca’n Batliu molien el blat i després el duien a vendre als diferents forns, però el temps ha fet que anassin desapareixent a poc a poc. Una situació que “sap molt de greu” a Tomeu Riera de Ca’n Beió.

Els temps canvien. I amb ell, les tècniques, els mètodes i les tecnologies. Un dels sectors on es fan més visibles aquests avanços és en l’agricultura i, per exemple, en la manera de fer la farina. A Manacor, entre altres municipis, és un lloc on aquestes transformacions que queden clares. Fa anys hi havia molins que molien els grans de blat, però han anat desapareixent a poc a poc.

Una mostra d’això és el molí que tenien a Ca’n Batliu, el qual va funcionar des del 1614 fins a la dècada dels anys 1950. Després, sense abandonar el negoci, varen obrir una fàbrica per continuar amb la tasca fins als anys 90. Avui, la indústria ja no abasteix a la població i del molí no en queda res. Mateu Soler Riera, propietari, explica que fa uns cinc anys es va enderrocar la infraestructura, la qual ja estava molt deteriorada, es va esbucar. Això sí, diu que “una dona de Palma hi volia posar una farmàcia, però no li varen donar el permís”.

Un altre molí és el de Ca’n Beió, que va funcionar des del 1800 fins al 1996. Ara està aturat, però es conserva i acull la seu de l’Escola Municipal de Mallorquí.

Funcionava amb electricitat

Fa anys, el molí de Ca’n Beió estava dotat amb “amb moles artesanals de pedra”, explica Tomeu Riera. Aquestes, diu, “feien la seva feina i les màquines destriaven la farina del segó”. Quan ell hi treballava, les moles ja es movien gràcies a l’electricitat, però abans d’això varen funcionar primer amb vent i després amb motor de petroli.

La tasca dels fariners no era d’altra que elaborar la farina per dur-la als forns, però hi havia diverses passes a fer abans de vendre-la. “El primer que es feia era purgar el blat, fer-lo ben net; llavors el passaves pel molí i, per acabar, hi havia uns sedassos que triaven la farina del segó, que és la pellerofa de la farina”, explica Riera.

La industrialització del sector

Mentre Ca’n Beió tancava amb pany i clau, Ca’n Batliu es transformava i canviava el molí per la fàbrica. Aquesta era molt diferent del que coneixien fins llavors, més que res perquè per fer funcionar la maquinària utilitzaven, primer, “un motor gros de gasoil i després es va posar un motor elèctric”, explica Mateu Soler Riera. “Era tecnologia punta, la qual la varen venir a muntar gent des de Barcelona”, afirma Mateu Soler.

En aquella època “just fèiem farina de blat i farina d’ordi”, diu. Amb tot, també és un exemple de com les tendències han canviat en el consum: “Avui en dia s’han de fer farines integrals i morenes, que abans, d’aquestes se’n feien ben poques perquè l’aspiració màxima era fer-la blanca, com més blanca millor”. És vera, puntualitza, que la blanca encara es ven, però n’hi ha d’altres tipus que s’han fet un lloc en el mercat.

Una nova manera de fer

La tècnica i la maquinària influeixen, en part, en el resultat final del producte. Ja ho diu Soler, que “s’utilitzaven cilindres i molta maquinària”. I ara, comenta Riera, a la farina s’hi afegeixen productes químics. El conjunt de tot fa que “sigui completament diferent”, explica el propietari de Ca’n Beió. Això, però, no era sinònim que es conservàs durant menys temps ni que tornàs dolenta, sinó que “s’hi posava una teranyineta i la gent, a ca seva, l’havia de passar per un sedàs”, afirma Riera.

Back To Top
Search