La Fornal d’Espectacles està d’aniversari. Aquest gener compleixen 20 anys havent fet 44 produccions, 2.982 funcions, 212.871 espectadors, rebut 27 reconeixements i han estat present a 10 comunitats autònomes i vuit fires i festivals. També han realitzat treballs de retorn social, com haver donat impuls a la FIET i participat la Fira de rondalles de Sa Pobla o el Son Servera Clown. El director de la companyia, Joan Gomila, fa un repàs a les dues dècades de vida.
La Fornal compleix 20 anys i estau d’enhorabona. Què suposa això per vosaltres? Vos imaginàveu arribar fins aquí?
No ens hem quedat pel camí, que és el més fàcil per a una empresa cultural com la nostra. Hi ha hagut moments difícils. El pitjor per nosaltres va ser l’arribada de José Ramón Bauzá, que odiava tot aquell que defensa la cultura i la llengua pròpia. En canvi, les crisis del 2008 o la Covid no ens han afectat tant.
Com ha estat el camí per arribar fins aquí? Què ha estat el més complicat? Heu vist perillar la companyia a qualque moment?
La companyia no ha perillat mai perquè no som gaire grans i això suposa una gran capacitat d’adaptació. No hem deixat de crear un teatre d’autor i de fer infantils de referència, però ens hem adaptat a les circumstàncies perquè coneixem la realitat.
I el més gratificant?
L’aposta més arriscada era fer la Sala La Fornal. I ha sortit molt bé, tal com plantejàvem. Ara tenim un magnífic espai de creació i que crea sinergies amb altres companyies de l’estat que en permet crear un circuit tant per la Sala com per la companyia.
Durant tots aquests anys de vida, també s’han fet diverses produccions. Quina valoració en podem fer de la trajectòria i experiència adquirida?
Sempre hem volgut fer un teatre de qualitat i de referència. Aquí molta de gent ens ha ajudat com ara intèrprets, directors i tècnics. Hem valorat molt els recursos humans i som molt estables amb el personal que està aplicadíssim. Hem fet coses importants. Duim una trentena de premis i nominacions i crec que en mereixem algun més, L’home del vol vertical o Cordèlia són magnífics espectacles. També durant tres anys hem organitzat la Diada de Mallorca i n’estam molt orgullosos.
Alguna feina en concret a destacar? I persona que hagi treballat amb vosaltres i que hagi tengut èxit?
Això de l’èxit sempre té aquella cosa de caure bé. Amb n’Àlex Tejedor férem dos espectacles molt bons Tape i Algú que miri per mi. Ell era jove i tenia joves de la seva edat en el punt mediàtic. Després vàrem ser els primers en fer memòria històrica fent La història robada, que va ser molt més apreciada a fora que aquí. No fa gaire s’ha tret un llibre sobre aquest tipus d’espectacles i ni ens citen. La darrera etapa l’hem feta amb Frederic Roda, que és un autèntic savi, però com és vell no li han fet el cas que li pertocava.
Alguna cosa de la qual n’esteu especialment orgullosos que vos hagi passat?
Jo crec que el més important és que hem creat indústria fent teatre. Enguany hem tengut en nòmina a 20 persones a més dels de l’oficina, que ja som cinc.
Quins són els objectius a curt – mitjà termini?
Hem de reforçar les residències creatives, la formació, nous filons culturals i la implicació del sector privat.
Ara mateix, quins són els projectes que estan en marxa i què podrem veure aviat?
Tenim quatre espectacles de referència en gira. Qui la farà més llarga és Grúmic, que farà gira per Espanya tot el 2023 i 2024. Però encara hi haurà funcions de Cordèlia, Tina, L’home del vol vertical i al març estrenam la coproducció amb el Teatre Principal, Loquis, sobre la violència obstètrica amb set actors importants. Al setembre tenim previst estrenar ZB, que és una trobada entre els intel·lectuals Bernanos i Zweig i que va de l’avanç de l’extrema dreta el 1942 a Europa. El text és del manacorí Jaume Capó.
I pel que fa al teatre, quin balanç en podem fer?
No som optimista en general. Les coses que veig moltes vegades m’allunyen com a espectador.
Per l’aniversari teniu pensat fer qualque cosa més especial? Com ho celebrareu?
Ho celebram amb un esforç a la programació de la temporada. Qui ens vulgui acompanyar, allà serem.
Voldries afegir qualque cosa més?
Donar-vos les gràcies i també al públic que ens ha acompanyat.