skip to Main Content

El Pla General a tocar: repassam els punts més destacats de la nova normativa

El primer Pla General de Manacor està a tocar, després de gairebé quaranta anys de Normes Subsidiàries. Es va aprovar inicialment el mes de juny de 2016, amb els vots favorables de l’equip de govern i l’abstenció de la resta de partits. Tres anys després, i sense voler fer més declaracions fins a la presentació oficial del Pla, tot apunta que el tripartit d’esquerres, amb Núria Hinojosa com a delegada d’Urbanisme, l’aprovarà provisionalment durant el mes d’octubre, tot i les reticències de professionals i col·lectius.

Bel Febrer, regidora i consellera a l’oposició

Febrer fou la delegada d’Urbanisme que engegà el procediment actual del Pla General. “El pla que ens vàrem trobar era més ambiciós pel que fa a l’edificació i al creixement. Nosaltres vàrem apostar, per necessitat, més que per voluntat política, per reduir la densitat de població per tal que les zones verdes anassin en consonància amb el nombre d’habitants” explica la regidora ara a l’oposició. Segons explica, l’objectiu prioritari era tirar endavant el PG i valora tot el procediment com “una feina tècnica, que implicà donar cumpliment a una sèrie de prescripcions d’institucions supramunicipals i una sèrie de pautes jurídiques i legals que, vulguis o no, s’han de seguir”. Amb l’aprovació inicial es va sotmetre el Pla a un període d’exposició pública de 60 dies i es varen fer reunions informatives. Pel que fa a la participació ciutadana, Febrer considera que “en un procediment com aquest, no és operativa” perquè el Pla ha de ser sostenible a nivell mediambiental, socialment i econòmicament. “A vegades la gent es pensa que quan no fas una cosa és perquè no hi tens interès o perquè no vols escoltar la gent però moltes vegades no es fan perquè són materialment impossibles de fer” afirma Febrer. D’altra banda, Febrer explica que l’aprovació del Pla la satisfà per acabar amb les Normes Subsidiàries i que “és el millor que podia sortir” i afegeix que es podrà modificar quan la societat ho demani però no acaba d’entendre perquè “l’actual equip de govern diu que vol aprovar aquest pla per responsabilitat ara i quan nosaltres governàvem posaven traves a l’aprovació provisional.

 

Sostre poblacional

El sostre de població és el nombre de persones que cabrien a Manacor si estigués tot ocupat. Aquest llindar s’ha rebaixat de manera substancial, passant de 185 mil persones, que preveien les Normes Subsidiàries a 63 mil residents. En aquest punt també s’estableixen les places hoteleres, que es defineixen en 11 mil, la majoria a la zona costanera. Aquestes places però, no tenen en compte els hotels urbans ni tampoc les places d’habitatges turístics. Aquesta reducció del sostre de població va lligada amb una de les grans problemàtiques del municipi, les zones verdes. La llei exigeix 5 metres quadrats de zona verda per habitant projectat i d’aquesta manera, acotant el nombre de residents, s’acota també la quantitat de zones de verdes. D’altra banda, el nou pla preveu, entre d’altres, noves zones verdes al voltant del riuet de Porto Cristo, un parc per la zona del camí de Bandrís, un altre a la zona de Majorica, Fartartix o a la plaça de les Perleres, entre d’altres.

Suficiència Hídrica

Un dels punts clau per l’aprovació del Pla General és que Manacor pugui abastir d’aigua potable de qualitat a la població així com garantir la depuració d’aquesta. De fet, és una condició per poder construir en les dues zones urbanitzables que es preveuen al Pla, la de Torreflorida i la de Majòrica. Una suficiència hídrica que de moment no es compleix però que l’Ajuntament preveu solucionar en els propers anys. En aquest sentit, ja s’han fet passes per millorar aquest servei públic, millorant la xarxa i reduint les fuites d’aigua en el sistema i preveient l’arribada d’aigua potable per diverses vies – la xarxa en alta d’Abaqua, els pous propis i la planta potabilitzadora-. Cal tenir en compte que el govern de les Illes Balears limita el creixement dels pobles tenint en compte la qüestió de l’aigua, un bé limitat i escàs.

Sòl rústic

Pel que fa al sòl rústic, el Pla General prohibeix l’ús residencial per damunt dels 200 metres d’altura dins del terme municipal i augmenta considerablement les zones d’ANEI i el sòl rústic forestal. Així mateix pel que fa a foravila, el Pla General no augmenta els requisits establerts pel Consell de Mallorca, que estableix en dues quarterades per qualsevol nova construcció a foravila.

 

El centre de la ciutat

El Pla General estableix que per construir un habitatge al centre es necessitarà un solar de 120 metres quadrats, 240 per fer-ne dos i 360 per fer-ne tres. Es regularitzen també els habitatges en planta baixa al centre, cosa que segons les normes subsidiaries, sobre paper, no permetien. Aquesta mesura s’aplica, més o manco des de l’avinguda del Torrent, avinguda del Tren, Crist Rei i bona part del passeig Antoni Maura i carrers adjacents i és bastant criticada per certs sectors, que demanen una rebaixa d’aquests metres a uns 60 o 80 per habitatge per facilitar l’accés a l’habitatge i la viabilitat econòmica de les noves construccions. D’altra banda, la part BIC del centre, és a dir, els edificis històrics a protegir, no tenia fins ara una normativa específica dels edificis i el nou Pla imposa una catalogació d’aquests edificis per tal d’alleugerir les obres en edificis no protegits.

Participació ciutadana

Després de l’aprovació inicial que es va fer al ple del 27 de juny del 2016, es va obrir un període d’exposició pública que inicialment havia de ser de 45 dies. Aquest període s’amplià a 60 dies per petició dels col·lectius feministes i de l’oposició i es varen dur a terme una sèrie de reunions obertes amb la ciutadania per explicar el Pla. Durant aquest temps, es van rebre més de 900 al·legacions, la resposta de les quals està redactada però que es notificarà a les persones interessades després de l’aprovació provisional. S’han acceptat al voltant de 100 al·legacions totalment, 400 parcialment i unes 400 s’han denegat. A més, part de la ciutadania, col·lectius socials i part del sector professional, reclamen partir de zero amb un procés participatiu per la confecció d’un Pla General que parteixi de l’escolta a la ciutadania. Un exemple clar d’aquesta reclamació fou la xerrada de la urbanista i arquitecta Itziar González, qui vengué a Manacor convidada pels col·lectius feministes i que va obrir la porta a una cooperació entre la ciutadania mobilitzada, els col·lectius implicats i les institucions. Sigui com sigui, l’Ajuntament argumenta grans dificultats perquè segons han apuntat, això suposaria tornar a partir de zero. Amb tot, tot apunta que el Pla seguirà endavant i per tant no hi haurà modificacions substancials. Si hi ha un procés participatiu, serà per les futures modificacions que es facin així com pels plans especials que s’han de dur a terme per desplegar el Pla General.

Torreflorida i Fartàritx

És un dels punts més calents i simbòlics del nou Pla General, que ha causat el rebuig de bona part de la ciutadania juntament amb la qüestió de l’edificabilitat del nucli antic, ja que és una qüestió que els veïnats de Fartàritx arrosseguen des dels anys 80. En aquest punt, el que es fa doncs és un canvi entre l’edificabilitat que tenia la zona dels molins de Fartaritx per la zona verda de l’altra part de ronda, a Torreflorida. És a dir, la zona verda de Torreflorida es trasllada a dins de la barriada de Fartaritx i la part que és urbanitzable es mou al solar de Torreflorida. Allà el nou Pla preveu aproximadament 300 habitatges. Es tractarà d’un procediment que es farà per cooperació, amb l’Ajuntament al capdavant com un dels propietaris del solar, fet que suposen que facilitarà el procediment pels nous habitatges. Recordam que es tractava d’uns terrenys en mans de les famílies Nadal, Mascaró, Suassi i Lliteres i que la famosa sentència del Tribunal Superior de Justícia va donar la raó a l’Ajuntament, tot rebaixant el preu d’expropiació d’aquesta zona verda dels gairebé 15 milions que sol·licitava el Tribunal d’Expropiació a mig milió d’euros. Aquest import ja ha estat abonat per part del consistori.

Back To Top
×Close search
Search