“El premi diu molt de voler sentir allò que és invisible”

Neus Salvà (Palma, 1983) és juntament amb Alejandra Scotto, veu i ànima de Sembrant veus, el grup que ha guanyat el premi Guillem d’Efak

Com arriba la inquietud de presentar-vos al premi?
Encara que siguem enfora gràcies a les xarxes veim la convocatòria i persones conegudes ens impulsen a presentar-nos-hi. Adaptam una cançó que encara s’estava cuinant i l’enregistram a les muntanyes per enviar-la.

Com descriuries la cançó que cantàreu a la final?
Els sons d’arrel tradicional aborden el tema ritual o les tonades de feines. Partim de sons quotidians, com el ritme de fer pa, que no és nostre però que es relaciona fondament amb la música d’arrel de Mallorca. A partir d’aquí teníem ganes de mostrar la nostra part més espontània i de joc. Volíem transmetre que les cançons no s’acaben fins que no han anat al públic i tornen. Vàrem fer un joc de gloses per mostrar aquesta situació.

Com veis aquest premi? Era necessari? N’hi ha massa pocs?
Ho agraïm infinit. Era el primer pic que ens presentàvem a un certamen així. Hi ha molt poc circuit. Diu molt de voler sentir allò que és invisible.

S’hi presentaven estils molt diferents. Creus que va ser còmode per al jurat i per al públic?
Crec que tengueren una decisió molt complicada. Devia ser molt difícil trobar un fil que ajuntàs els diferents estils. Supòs que valoraren un poc més la part més poètica. La cançó d’autor donar molta importància a la lletra.

Com arribàreu a aquesta fusió entre la música d’arrel andina i la mallorquina? Partíeu amb aquesta idea, ja?
Quan començam no tenim una fita determinada. El que ens convoca des del principi és la compartició de la pròpia música d’arrel. “Aquesta és la meva informació musical”, ens deim l’una a l’altra. Els orígens es transformen en una mixtura dins cada una de les dues.

Feis cançons en diferents idiomes. Com ho feis?
Anam variant. Sempre cantam en castellà i en català, i n’afegim de minoritaris, per fer visible la diversitat. Si som a Argentina feim més cançons en castellà i si som aquí, les feim en català. De vegades passa que abans de cantar-les les traduïm o explicam el missatge de lletra.

Fitxa tècnica

Nom del grup: Sembrant veus
Any de formació: 2009, Tilcara (Argentina)
Nom de les integrants: Alejandra Scotto i Neus Salvà Galma
Estil: fusió de músiques d’arrel
Discografia: A l’ànima l’hem d’alimentar (2011) i La vida a mà (2016)
Composicions destacades: “Mediterràniament” i “Cançó petitona”
Concerts més importants: “Els concerts que hem fet a cala Morlanda són els que ens han vist créixer. La primera vegada que tocàrem a Llubí, tenir la possibilitat de dir qui som al poble de ma mare. Al castell d’Alaró, on puja la persona que en té ganes”
Fites aconseguides: poder ser qui som, a través de la música i les lletres poder compartir la nostra manera de viure.
Projectes de futur: embolcallar la proposta musical amb altres arts escèniques, amb dansa, amb imatge, amb poesia.