skip to Main Content

“El problema no és la reforma laboral en si, sinó la interpretació que se’n farà”

Dijous 31 entra plenament en vigor la reforma laboral, una norma que es caracteritza per donar força al fix discontinu i per  introduir canvis en la contractació, en els convenis col·lectius i en els ERTO. Francisca Rufiandis (Manacor, 1966), graduada social que s’ha especialitzat en laboral, analitza les claus de la llei.

Entra en vigor la reforma laboral i un dels seus objectius és reduir la temporalitat, és així?
Durant molt de temps s’ha fet ús dels contractes temporals i molts d’ells no han complit amb el seu objecte, que és “la temporalitat”. La plantilla necessària per a l’activitat de l’empresa ha de ser fixa, llavors la resta de persones podien ser temporals. Amb la reforma laboral, però, la temporalitat dels contractes s’ha reduït al mínim; considerant, per tant, tots els contractes de treball com a fixes.

Això és positiu?
A mesura que passi el temps, la reforma laboral es normalitzarà i arribarà un moment en què la contractació fixa no ens estranyarà gens, com ha passat amb les anteriors reformes. Si analitzam el que pot costar acomiadar a una persona que no compleixi amb les expectatives de l’empresari, veiem que s’hauran de pagar uns 21 dies més del que costa extingir la relació laboral amb els contractes temporals. Això és perquè aquests estaven penalitzats amb una indemnització de 12 dies de salari per any de feina. La temporalitat dels contractes només serà legal en el cas de substituir una persona en reserva de lloc de feina, substituir vacances i per moments molt puntuals per temes productius. Tots aquests han d’especificar detalladament la motivació del contracte.

Idò quines són les claus de la reforma laboral?
Limitar la contractació temporal, eliminar els contractes per obra o servei i potenciar la contractació dels fixos discontinus. De fet, esperam que molts dels convenis col·lectius introdueixin aquest tipus de contractació, ja que n’hi ha pocs que els contemplin i els regulin. També torna la ultraactivitat: els convenis es mantindran vigents fins que es tornin a negociar i publicar. En el cas dels treballadors subcontractats, el conveni d’empresa preval al sectorial menys els salaris i complements; per tant, si els salaris del sector són superiors, les hauran de pagar. Una altra clau és que es pensa amb els joves que volen aprendre una professió o practicar el que han estudiat obtenint una remuneració digna, el que serà amb els contractes formatius. També agilitzar poder fer un ERTO quan les empreses passin per una situació econòmica difícil i poder mantenir el lloc de feina dels seus treballadors.

Què passa amb els contractes formatius?
Ara n’hi ha de dos tipus, un és el formatiu en alternança, que són aquests en els quals el treballador no té estudis, però vol aprendre una professió, i els contractes de la pràctica professional del contingut après durant la carrera per part del contractat. El primer d’aquests pot tenir una durada de fins a dos anys i el segons, un. Pel que fa als contractes formatius en alternança, estan obligats a tenir formació teòrica i formació pràctica, però tenim el dubte de quines empreses impartiran aquests cursos o si els bonificaran. També s’està per abordar l’Estatut del Becari, que canviarà, organitzacions sindicals i empresarial hi estan fent feina.

Hi ha nous ERTO…
Amb els ERTO nous, que denominen mecanismes RED de flexibilitat i estabilització del treball, volen evitar que s’acomiadi a la gent i sigui més fàcil tramitar un ERTO. Volen que si en un moment puntual l’empresa travessa una crisi econòmica o té falta de producció, pugui posar a l’atur a la gent sense haver-la d’acomiadar. Hi ha dues modalitats diferenciades, la cíclica i la sectorial

Ara tots els convenis col·lectius s’hauran de tornar a discutir per adaptar-los?
Clar que sí. En el sector de la construcció, per exemple, hi ha la novetat del contracte fix adscrit a una obra. Inicialment, seran fixos, però adscrits a una obra concreta. Quan aquesta acabi, l’empresari li haurà de proposar recol·locar-lo a una altra obra o oferir-li fer un curs de formació. Ara bé, el treballador ho podria rebutjar i es trobaria en una situació legal de desocupació, per la qual cosa tendria dret a l’atur amb una indemnització d’un 7% del que ha percebut durant el temps treballat.

La reforma laboral beneficia a treballadors i empresaris?
El tema de la ultraactivitat amb els convenis col·lectius beneficia al treballador perquè els garanteix que continuaran fent feina amb les mateixes condicions. La qüestió de les contractacions, també. Tot i això, la garantia que tu continuïs fent feina hi és i no hi és perquè l’empresari et pot acomiadar. Per això, vull pensar que els convenis col·lectius hauran de fer feina per negociar si consideren allargar els períodes de prova o no, perquè les dues parts es puguin conèixer més bé dins el seu àmbit laboral. A trets generals, cal dir que el problema no és la reforma laboral en si, sinó que la interpretació que se’n farà d’ella: hi ha dubtes que hauran de dirimir els tribunals. A mi, pels empresaris, el que més m’espanta és com actuarà la inspecció de treball, quins criteris d’interpretació tendrà quan se signi un contracte temporal. Una altra cosa delicada és que abans, quan tenies la contractació mal feta, et posaven una sanció general independentment dels contractes fets malament. Ara, sancionaran per cada contracte en frau de llei. Si són deu, hi haurà deu sancions.

Ara estau fent molta feina adaptar tots els contractes a la reforma laboral?
Aquestes darreres setmanes he convertit molts de contractes. Els convenis col·lectius obligaven a tenir un percentatge de treballadors fixos en funció del nombre de treballadors que tenia l’empresa, però amb la reforma no farà falta. A partir d’ara haurem d’estar pendents de la interpretació, analitzar com actua la inspecció i quines sentències es dictaran per anar ajustant cada dia a totes aquestes noves circumstàncies de les relacions laborals. Hem d’estar al dia sempre, i això ens ocupa moltes hores, per poder donar un bon assessorament als nostres clients, empresaris i treballadors.

Tot i que sigui molt recent, quina valoració se’n pot fer de la nova norma?
Jo la trobava molt necessària pel tema de l’estabilitat laboral. Des del meu punt de vista, el sector de la construcció amb els contractes fixos adscrits a una obra serà el que ens durà més controvèrsia. La seva tramitació incrementa la dificultat, ja que s’ha de presentar molta més documentació i tot en terminis concrets. Tot i això, tal vegada d’aquí a mig any et diré que és fantàstic com s’ha fet. Costarà que els empresaris de la construcció s’acostumin al canvi. El contractes formatiu també consider que seran complicats, com sempre han estat.

Voldries afegir alguna cosa més?
De l’única cosa que m’han quedat dubtes, és de la garantia d’ocupació dels fixos discontinus pels anys vinents en cas que aquests treballadors hagin de tornar a fer feina. Si tractam dins un sector productiu, serà difícil preveure la feina del pròxim any. Imagín que les organitzacions sindicals i patronals ho tendran en compte. Un altre tema que durà cua és al càlcul d’indemnització als fixos discontinus a partir de la reforma laboral, la norma diu que es tendrà en compte la data d’antiguitat i no el període de feina efectiu. Hauran de ser els tribunals que facin la interpretació més correcta d’aquesta. Encara hi ha molts ítems a resoldre, tenim temps per aprendre i entrar dins la dinàmica. Vull pensar que tota reforma és positiva i que es protegeixin les dues parts és bona cosa. No la veig gens malament, però queden moltes coses a aclarir..

Back To Top
Search