Llorenç Valverde Garcia (Felanitx, 1953) és matemàtic i informàtic. Catedràtic de la Universitat de les Illes Balears des de 1989, des de fa un any és director de l'Institut d'Investigació en intel·ligència artificial de la UIB. Aprofitam per parlar amb ell abans de la conferència "Intel·ligència educativa o educació artificial" que va oferir la setmana passada a Can Lliro.
Hi ha molt de debat sobre el paper de les noves tecnologies en l’educació i sobre si han d’entrar o no a les aules. Encara no l’hem resolt i la intel·ligència artificial s’ha fet un lloc en el gran públic. Ha d’entrar la intel·ligència artificial a les aules?
Idò començaré responent aquesta pregunta amb la darrera frase que dic a la conferència. És una cita de Sir John Daniel i diu “ara que sabem que les tecnologies són la solució, per ventura és moment d’esbrinar quin era el problema”. Xerrar sobre si la intel·ligència artificial entrarà o no dins l’aula ara mateix per jo no té sentit. Vols dir que no hi ha moltes més coses prèvies a discutir? Hem de mirar abans quins problemes tenim en el sistema educatiu i veure si la IA pot ajudar a resoldre’ls o no, però no a l’inrevés. Hi ha feina a fer… I això no només s’aplica a la IA, sinó que s’aplica a tot el desenvolupament tecnològic que hem vist en els darrers anys.
Aprenem a través de l’experiència, intel·lectual però també sensorial, emocional. En un món ideal, en què tots aquests problemes que té actualment estiguessin resolts, creu que la intel·ligència artificial pot aportar res, pot potenciar alguna d’aquestes dues parts?
Si som capaços de fer una màquina que mostri empatia, però això no hi és encara i crec que costarà que arribi. Els primers crítics de la intel·ligència artificial deien que la intel·ligència – sigui el que sigui aquest concepte, que no ho sé – la manifestam i la percebem a través dels sentits. Per consegüent, mentre no facis màquines que comparteixin els mateixos sentits que nosaltres, que percebin i entenguin de la mateixa manera que ho fem nosaltres, però llavors no sé si en podríem dir intel·ligència artificial. El que sí que podria passar és que estem enrevoltats d’intel·ligències que no percebem perquè es manifesten a través d’altres sentits que no són els nostres.
Què vol dir?
Això és ciència-ficció, però a mi em serveix per entendre que aquesta idea d’intel·ligència, mentre no aconseguim que es manifesti a través dels nostres sentits, no la podrem percebre. Que, per cert, de sentits en tenim més de 5, són devers una trentena, però ens hem especialitzat en aquests que tots coneixem, perquè ens són més útils i més fàcils d’emprar.
Arribarem, creu, a una intel·ligència artificial general (no especialitzada en una sola tasca, sinó que en pugui fer més d’una)?
Amb les tecnologies actuals no.
Per tant, considera que la IA hauria de quedar fora de les aules?
No hi ha el perquè. Hi ha coses que les intel·ligències artificials generatives (ChatGPT, Gemini, per exemple, són intel·ligències artificials generatives) sí que fan bé. Per exemple, poden ajudar a configurar nous textos, exercicis, traduccions… Poden ser de gran ajuda i això ja està passant. El ChatGPT té una cosa important: t’ho respon tot, però has de saber què li demanes. Per això ja hi ha cursos de prompting, que t’ensenyen què demanar-li i com demanar-li. Un exemple molt simple: jo conec un episodi d’una discussió que varen tenir dos matemàtics. Jo li puc demanar per els dos matemàtics i segurament em donarà les seves biografies, però si no li deman específicament per aquesta discussió, ell això no m’ho sabrà dir. Per tant, et pot ajudar a fer un treball, però no el farà per tu. Record també una anècdota: l’any passat vaig anar a fer una xerrada per una escola i els alumnes m’havien de passar les preguntes que em volien fer prèviament. Un d’ells em va demanar si el ChatGPT deia mentides i li vaig respondre: “Li he demanat al ChatGPT i m’ha dit que no” [riu]. Actualment, ens passa com amb l’entrada de l’Internet. Hi havia professorat que en aquell moment, mentre ells anaven explicant, l’alumnat ho anava comprovant a través de Google. Això suposava un repte increïble perquè el rol del professor desapareix per complet. Ha de quedar molt clar, però, que el procés important dins de l’aula és l’aprenentatge, no l’ensenyament. Tot el que ajudi a millorar l’aprenentatge, benvingut sigui. No és, per tant, l’autoritat del professorat com a tal sinó l’autoritat basada en l’argumentació que s’empri.
A més, aquestes intel·ligències tenen biaixos.
La presència de les Intel·ligències Artificials actuen com un mirall i posen en evidència el que sabem i el que no sabem. Això és quelcom que hem d’agrair a les Intel·ligències Artificials i a les tecnologies en general, perquè ens mostra el que hauríem de ser i no som. Quan ens trobam amb fets lamentables, com per exemple aquestes imatges trucades o manipulades per al·lots joveníssims, com ha passat, el que posa en evidència és la manca d’informació, de valors i de control parental. El que sabem és que saben emprar les tecnologies, però ara just falta reconduir-los perquè les emprin bé. Crec que no hem sabut adaptar-nos a les coses així com venen. Per exemple, en un moment determinat ens feien aprendre la llista dels reis Gots. La importància d’això, no era la llista en ella mateixa sinó l’exercici de memorització. Ara, fer aquesta llista per exercitar la memòria, no té molt de sentit: ho cerques a un motor de cerca i ho tens. Però qui diu que no podem fer el mateix exercici de memòria amb les alineacions dels seus equips favorits durant les darreres tres lligues? És una llista molt més motivadora, potser no més útil, però que, al cap i a la fi, té la mateixa utilitat a escala memorística. Això pens que no ho hem sabut veure i no hem agafat els avantatges que hi ha darrere. Abans havíem de ser al mateix temps memòria i informació i ara només hem de menester la memòria, perquè la informació la duim dins la butxaca. Hem d’aprendre les destreses per manejar això bé i no rompre’ns els vestits quan ens trobam amb qualque cosa no funciona… Ens va passar amb les calculadores, amb Internet i fins i tot amb els bolígrafs!
Per tant, hem de tenir més presents les competències digitals?
No li hem de demanar a l’escola més del que pot fer. Ara sembla que l’escola ha d’ensenyar, fins i tot, el que es pot menjar i el que no i potser això ho han d’aprendre a casa. L’altre dia vaig veure una frase que deia: “l’escola serà la teva segona llarg sempre i quan la teva primera llar sigui la segona escola” [riu]. Això de vegades se’ns escapa. Abans d’anar-me’n a estudiar fora, probablement el 80% de la informació que jo processava, venia de l’escola, l’altre 20%, venia de fora. Avui aquests percentatges s’han invertit, però seguim avaluant els estudiants de la mateixa manera. No sé si les competències digitals no sé si són un objectiu de l’escola. La tecnologia que ara mateix hi ha a les escoles, justifica que facis competències digitals? Sabem què són les competències digitals realment? Pens que l’escola pot fer una feina excel·lent sense ordinadors i també pens que els ordinadors tampoc t’ajuden a aconseguir les competències digitals que necessitam.
Deixant de banda la temàtica de la xerrada, volíem demanar-li per l’Institut d’Investigació en intel·ligència artificial de la UIB que dirigeix des de fa un any. Quins projectes d’investigació tenen en marxa i quina valoració en fa?
Hi ha devers 8 grups de recerca, uns fan desenvolupament d’IA i d’altres l’empren. Per exemple, hi ha un grup de química que estudia nous formatsperò també hi ha grups de robòtica mòbil aèria, terrestre i submarina. Hi ha un altre grup que fa visió per computador i gràfics i tenen una línia de robòtica social. Tots els grups tenen projectes finançats i no aturen la seva feina. El que volem ara és que cadascun d’aquests grups no només es faci feina de manera independent en els seus projectes sinó que també es puguin establir sinergies que involucrin aquests diversos grups i fer projectes conjunts. També ens proposam dur a terme una acció de transferència de coneixements, entre les empreses i el món de la investigació. Igualment, una altra línia de feina és la divulgació i la formació en intel·ligència artificial per donar a conèixer el que realment és la intel·ligència artificial, en quin punt estam i què implica en el dia a dia de les persones.
