“El ‘puter’ a Manacor és manacorí”

L’estudi sobre situacions de prostitució al municipi posa de manifest la necessitat d’actuar i dotar l’administració pública d’eines per poder donar suport a aquestes dones, el 95% de les quals estaria disposta a abandonar la pràctica

El 90,9% de les dones en situació de prostitució que hi ha a Manacor són nouvingudes i el 100% dels seus clients, espanyols. Així ho determina l’estudi que han realitzat Metges del Món, l’Ajuntament de Manacor i la Universitat de les Illes Balears. Les conclusions s’han extret d’acord amb una investigació i 22 entrevistes fetes a dones que exerceixen al municipi i que han explicat la seva experiència posant noms, llinatge i cos.

De la recerca s’han extret conclusions referents a les condicions socioeconòmiques de les dones, així com les seves preocupacions, i dels coneguts com a puters.

Amb tot, a Manacor s’ha detectat que la majoria de les dones en situació de prostitució no són a clubs o a espais que s’hi pugui accedir amb facilitat. A causa que la llei dificulta de cada vegada més aquesta activitat, es pot observar que s’accentua el procés d’ocultació i deslocalització. I s’han identificat unes 66 dones a pisos ocults al municipi i 13 webs diferents a través de les quals es poden trobar els seus contactes.

Així mateix, remarcar que el 82% de la prostitució al municipi es concentra al nucli de Manacor i el 18%, a Porto Cristo.

Estrangeres i joves

La investigació ha pogut constatar que el 90,9% de les dones en situació de prostitució que hi ha a Manacor són estrangeres, la gran majoria d’Amèrica Llatina, especialment de Colòmbia. I d’aquestes, el 50% fa menys d’un any que és a l’Estat.

A més a més, les dones en situació de prostitució són dones “molt joves”, segons ha dit el professor de la UIB i Doctor en Sociologia Lluís Ballester, que s’ha fet càrrec de l’estudi. De fet, ha posat l’accent en què s’ha d’investigar si en alguns casos hi ha explotació d’adolescents. Ara bé, també s’ha identificat una franja d’edat més elevada. Dones més grans del que és habitual.

Amb tot, el professor ha destacat que hi ha noves modalitats de tracta. No és necessari que la dona afectada estigui tancada i controlada físicament pel proxeneta, sinó que, posa l’exemple, de què quan es disposen a denunciar la seva situació es troben amb una foto del seu fill entrat a l’escola al mòbil. I això ja és un control i una amenaça.

És més, el 36% d’elles al municipi estan en situació de tracta. Això vol dir que no controlen els guanys i són víctimes d’amenaces. Ara bé, el 63,6% no se sent amenaçada i això preocupa als experts. Ho atribueixen a la normalització de la situació.

Les principals preocupacions

Les dones en situació de prostitució que hi ha a Manacor, de les quals un 50% assegura poder triar els seus ‘puters’, diuen estar preocupades per les infeccions. Però van més enllà. Si es desglossa de més a menys el grau d’inquietuds, veiem com el 86,4% tem que el preservatiu es rompi; el 81,8% té por a les infeccions; el 77,3% passa pena de què els prostituïdors vagin beguts o drogats i també les facin consumir; i el 68,2% a tem contagiar-se amb VIH. També estan marcades per l’estigma. Més de la meitat passen pena de què els seus familiars sàpiguen a què es dediquin.

Tot i això, la preocupació per la seva salut i integritat física és la predominant.

Salut mental

Unes situacions que també fan malbé a la salut mental de les dones en situació de prostitució. Només el 9% no té problemes de depressió. Això vol dir que el 91% té problemes de salut mental. A més, l’estudi deixa constància que el 41% ha estat en risc de suïcidi alguna vegada.

És per tot això que el 95% diuen que deixarien la prostitució si poden trobar una feina en condicions. Així mateix, denuncien que els sistemes de protecció jurídics contra la prostitució no són efectius.

Poca xarxa social

El fet que, com s’explica a l’inici, gairebé totes les dones siguin nouvingudes i estiguin en situació de vulnerabilitat fa que tenguin poca xarxa social. Per tant, tenen pocs contactes a qui poder acudir en cas de tenir algun problema.

És més, els experts han activat l’alarma davant el fet que el 54,5% demanarien ajuda als seus clients i només el 13,6% acudirien a la Policia Nacional, el que demostra la distància que hi ha entre les forces de seguretat i elles. De fet, en molts de casos, han dit, són els mateixos proxenetes els encarregats de fer-los por dient que els agents els poden deportar perquè estan situació irregular.

Els “clients”

El 90% dels clients són joves d’entre 18 i 35 anys i 100% nacionals. I a l’estiu també se segueix aquesta tendència, només un 5% dels puters que atenen durant la temporada alta són estrangers. Unes dades que els condueixen a afirmar, en paraules de la coordinadora autonòmica de Metges del Món, Belén Matesanz, que “el puter a Manacor és manacorí”.

Al fet que siguin homes menors de 35 anys en la seva majora, ho atribueixen a la relació d’aquests amb la pornografia. I és que un jove de 18 anys que ha mirat una gran quantitat d’hores de pornografia acudirà a les dones en situació de prostitució per realitzar les pràctiques ha vist a les gravacions, ja que amb les seves parelles tendrpa dificultats per realitzar-les per consens. Això fa que hi hagi les dones es vegin sotmeses a demandes de pràctiques sexuals d’elevat risc per a elles i demandes que impliquen violència. De fet, el doctor Ballester afirma que “moltes de les pràctiques demandades provenen de la cultura del porno”.

També han pogut determinar que són homes de qualsevol classe social però amb recursos econòmics.

Prevenir i actuar

Amb aquesta radiografia, els responsables polítics veuen la necessitat d’establir una estratègia integral en el context local i des del treball coordinat a Manacor per posar remei a la situació. El professor de la UIB parla de les cinc ‘p’: prevenció, protecció, participació, persecució i promoció.

De fet, la delegada d’Igualtat a l’Ajuntament de Manacor, Carme Gomila, ha afirmat que fa temps que es fa feina en prevenció a través de la coeducació i els tallers impartits als centres escolars.

Ara bé, el batle del municipi, Miquel Oliver, ha reconegut que “els reptes són molts” i diu que tenen “deures perquè quan xerram de la salut d’una persona i violència, ja hauria de ser motiu de pitjar el botó d’alarma”. “La xacra de la prostitució no és només a Manacor, per desgràcia està massa estesa”, ha lamentat. Tot i això, ha afirmat Matesanz, l’objectiu principal és que aquestes dones es puguin empadronar.

I és que queda, encara, molta feina per fer. Gomila recordava dilluns durant la presentació de l’estudi que “és un tema que no s’ha mirat quasi mai de cara i si s’ha fet, ha estat amb estigma”. És per això que ha arribat el moment de visibilitzar la situació que viuen i dotar l’administració d’eines públiques perquè elles les puguin utilitzar. L’informe, ha assegurat, és una “eina i principi de camí que comença, no té sentit fer-lo i guardar-lo dins un calaix. “Posar la mirada en això serveix perquè no hi hagi cap dona que hagi d’exercir la prostitució en aquest municipi i que, si volen sortir, tenguin les eines”, ha dit.

Maria Duran, directora d’IB Dona, també va ser a la presentació. Va recordar que “la Igualtat no serà real si hi ha dones destinades a la satisfacció sexual dels homes”.