Més de seixanta marxes simultànies tengueren lloc ahir vespre arreu de Mallorca. Clamaven per la pau i per la llibertat del poble palestí. La idea, sorgida d’un grup de dones s’ha escampat aquestes setmanes per tota l’illa on les marxes i concentracions han estat multitudinàries. També la de Manacor. L’ambient a la plaça de les Perleres pocs minuts abans de l’inici de la marxa ja feia preveure que la ruta seria concorreguda.
Amollada de fum i de coloms, i a cop de megàfon partiren els marxaires cap a les altres sis places per on es tenia previst passar. Molts ja ho deien: a sa Torre hi ha una gentada que espera. Ben enmig ja hi havia preparada la pinya de la colla castellera dels Al·lots de Llevant. Sempre dins els marges horaris establerts per l’organització, cada aturada se succeiria de forma cronometrada i gairebé mil·limètrica. S’elevà el pilar de quatre i l’enxaneta, en ser adalt, es tragué de dins la faixa una gran bandera palestina, que deixà caure dins l’oneig del vent.
La comitiva s’endinsà després per l’avinguda, entre la curiositat dels conductors i també dels nombrosos comerços i bars amb presència marroquina. Des de les voreres, encuriosits, molts dels qui no s’havien temut de la convocatòria de la marxa, treien els mòbils i fotografiaven des de les voreres i els balcons. La marxa continuava arreplegant gent que se sumaria després als qui ja esperaven a la plaça dels Pares Creus i Font-i-Roig. Allà, Maribel Servera i Mateu Xurí reberen amb un enfilall de dècimes els marxaires. “Podem esser musulmans / i també manacorins, / tots tenim amor dedins / i ens podem donar ses mans”, cantava Servera. “El que uneix Palestina, que no ho separi Manacor”, acabava Mateu Xurí davant l’esclat joiós d’una multitud que ja es comptava per centenars.
Cap a la plaça de Santa Catalina la teringa per Palestina acumulava molt més de 500 marxaires. Allà el violoncel de Joan Vila i la veu cristal·lina de la soprano Montse Mozo ens recordaven que “un home sense doblers, onsevulla fa nosa”. Els crits de “Palestine hurra, hurra, Israel barra, barra” es mesclaven amb els de “Israel assassí, del poble Palestí” o “Israel assassina, Europa patrocina”.
Passant per la plaça de Sant Jaume i per la de sa Bassa, la marxa ja traspassava el miler de participants. El dia s’entenebria. I la fosca només era pal·liada per la claror titubejant dels fanals del carrer de Ciutat. A la plaça de Ramon Llull, Xisca Puig relatà com va ser retinguda en companyia d’altres persones a El Caire, per la seva participació en una marxa per la pau: “Ens retingueren i ens aplicaren el quart grau de la llei antiterrorista”, digué. Volien arribar a Israel per dur ajuda humanitària per al poble palestí, però els va ser impossible sortir d’El Caire. Després del testimoni d’aquesta activista, que va ser seguit pel de l’activista palestí Saif Abukeshek, coordinador de Global Movement to Gaza a l’Estat espanyol, en forma d’enregistrament, que agraí les mostres de suport que se succeïen ahir simultàniament a tants de pobles de Mallorca i a tants d’altres indrets del món.
I d’allà, carrer de Colon amunt, custodiats per la llum de les torxes, cap a la plaça de la Concòrdia. Entre els manifestants, s’hi veien moltes de les cares de sempre, però també moltes de noves, cridades per la repulsa de l’horror que viu el poble palestí i potser també per l’origen popular de la crida. També hi era notable la presència de nombrosos membres de la comunitat magrebina manacorina, amb banderes i torxes i pancartes. Un fins i tot mostrava la fotografia d’un infant d’uè assassinat per l’estat israelià. La marxa comptà també amb la presència de nombrosos representants de l’Ajuntament, entre els quals el batle Miquel Oliver, o els regidors Joana Maria Llull, Maria Antònia Truyols, Mateu Marcé, Paula Asegurado o Llorenç Mesquida. Tots edils de MÉS-Esquerra o del PSOE. No s’hi va trobar cap representant dels partits de la dreta manacorina. També, i arribant fins a l’etapa final de la plaça de la Concòrdia, hi participà la secretària general de la Federació Socalista de Mallorca, Amanda Fernández.
Allà Chaimaa Benyagoub i Hajar Fardi, de Manacor per Palestina, llegiren diferents poemes, juntament amb Emmi Finnozzi i Alícia Olivares.
Restava només la lectura del manifest a càrrec de quatre representants de l’organització. “Vivim amb horror les atrocitats comeses per l’entitat sionista israeliana contra el poble palestí al qual s’ha condemnat a la mort, a la fam i a la destrucció. S’ha sotmès el poble palestí al genocidi i a l’intent d’un extermini planificat i massiu”, digueren, mentre afegien que “segons l’ONU un 44% de les víctimes són nins i nines i més d’un 20% són dones; això sense comptar les persones desaparegudes i sepultades entre les runes. Aquesta barbàrie ha provocat la mort de fam de 8.540 palestines i palestins, mentre altres 780 persones han estat metrallades quan anaven a cercar menjar o aigua”. El manifest acabava denunciant “la complicitat descarada de la Unió Europea en aquest genocidi dut a terme contra el poble palestí i l’acarnissament contra la població de la franja de Gaza” i exigint “la fi immediata d’aquesta agressió inhumana i la persecució judicial de totes i tots el responsables dels crims de guerra i del genocidi davant el Tribunal Penal Internacional”.
