Dilluns catorze d’octubre. Ple de l’Ajuntament de Manacor. Quan encara no fa una hora que ha començat la sessió, el batle Miquel Oliver ordena un recés de trenta minuts. El motiu: assistir a la concentració de Sa Bassa per solidaritzar-se amb els presos polítics. Era el mateix dia que el Tribunal Suprem els condemnava a elevadíssimes penes d’anys de presó i d’inhabilitació per haver col·locat milers d’urnes sense l’autorització d’un tal M. Rajoy. Nou regidors acompanyaren el batle a la manifestació. Després es reprengué la sessió plenària.
Part de l’oposició manacorina acusà el Batle d’autoritari, d’abús de poder i d’haver faltat al respecte als membres del consistori per haver ordenat el recés, però no fa falta ser molt malpensat per intuir que les crítiques foren, simplement, pel motiu de la pausa, i no per les formes o usos de la seva potestat.
Qui no coneix la posició del Partit Popular davant el conflicte català? Per tant, i coherents amb la línia ideològica aznarista, les regidores conservadores protestaren. A més, imitant els shows d’Inès Arrimadas, abandonaren el Ple. Un bon assessor els hagués manat deixar una estanquera a cadascun dels seus seients per fer un espectacle rodó i guanyar-se un titular amb foto a la premsa. L’endemà, per la Plaça de Ses Verdures, unes madones es demanaven si cobraran l’assistència al Ple com si hi haguessin estat durant totes les hores que dura o si només en percebran la part proporcional.
La posició d’Unides Podem em va desconcertar. No puc entendre perquè el regidor Carles Grimalt, que durant la campanya electoral va afirmar que els presos independentistes eren presos polítics, no va aprofitar el recés per solidaritzar-se amb ells. Diuen que el passat dotze d’octubre, després de fer un discurs a la celebració de la Fiesta Nacional al Quarter de Via Palma, va tenir tants d’aplaudiments com a la seva època daurada amb els Ocults. El que va dir és una incògnita. Tot i parlar com a representant del poble, no s’ha filtrat cap frase del míting. Només les mamballetes i una foto espectacular. Cap problema, però a en Carles també se l’esperava a Sa Bassa.
El sanchisme de cada vegada abraça més les tesis jacobines envers el procés català, i si tens aspiracions de futur val més fer bonda dins el partit. Així ho feren tres dels quatre regidors del PSOE. Valenta i honesta em semblà l’acció de Sebastià Nadal, que demostrant que els principis estan per damunt de la disciplina que marca Ferraz, assistí a la concentració.
Els dos regidors d’AIPC també aprofitaren el recés per solidaritzar-se amb els presos, perquè ells saben bé que tots els pobles tenen dret a triar el seu futur. Per què espera tant, el Batle Miquel, per incorporar-los a l’equip de govern? El s’illoter aprofità el recés per pegar una becada a la Sala. Seients encoixinats.
El PI acusà el batle d’autoritari, fins i tot via twitter. Em sorprengué, perquè poc abans de les eleccions la llavors batlessa Catalina Riera havia declarat que, per ella, Junqueras i companyia eren presos polítics, i no polítics presos. El PI de Manacor és un reflex del partit a nivell insular. Tenen potencial, però van perduts i amb una definició ideològica que de cada vegada entén menys gent. També se’ls esperava, a Sa Bassa.
Me sent representat pels nou regidors i prop de mil manacorines que assistiren a la concentració, i el gest del Batle d’ordenar un recés per solidaritzar-se amb les víctimes de la injustícia és una mostra de coherència i principis. Gràcies. No obstant això, el govern municipal mostra maduresa i un modus operandi pràctic. Mira de centrar-se en les problemàtiques locals i obviar les posicions antagòniques davant la pèrdua de qualitat democràtica d’Espanya. S’espera una moció de rebuig a la condemna que torni posar cadascú al seu lloc.
Mateu Mas
