Miquel Serra oferirà el darrer concert amb banda. Almanco per al moment. Una banda que no ha tengut nom, més enllà del seu i això és una de les coses de les quals, segons explica l’artista, se’n penedeix. Fa uns dies publicava a les seves xarxes un missatge en què deia que aquest fet “Va ser un error. He tengut gent decisiva que ha transformat les cançons, en Pep Toni, en Simó, n’Eulogi, en Michael, i sempre a tots els discos, en Miquel Fili i en Jorra. Li volia posar Dersu, però ja anàvem per La felicitat dels animals i tenia por d’embullar la gent i començar de zero. Tots ells han estat part del grup. Les bandes s’han de muntar de jovenets, cert, només així pots sostenir les manies i imprevists de moure la música”.
De fet, la cosa va anar com va anar i explica Serra que no té clar el moment exacte en què havia començat amb la banda. “Després de gravar els Opilions el 2009 amb diferents amics, en Miquel Fili i en Jorra van insistir de preparar un poc de repertori i presentar-lo. Llavors hi havia també en Sebastià Llodrà i en Pep Llodrà. A partir d’aquí es van anar succeint els discos, gràcies a en Marc de Foehn, una discogràfica independent de Barcelona que li va agradar el que fèiem aquí, i de llavors ençà ens ho ha publicat tot”.
“Sempre he fet discos que he anat defensant sense banda” diu mentre afegeix que “amb aquesta banda la cosa de cada pic era més mala d’estirar: en Jorra té mil projectes, en Michael té molta feina produint discos i en Miquel se’n va anar a viure a Catalunya i ha format allà una família i vaig veure que tot plegat agafava un caràcter massa forçat”. A més, diu, no hi havia cap disc de banda a la vista, però “les cançons que han sortit i que tenia ganes de gravar eren d’un estil molt més pausat que no dona joc al format de banda”.
Ara s’acomiaden definitivament, però, de fet, ja ho havien fet abans. “Havíem fet un darrer concert a Es Gremi amb en Joan Miquel Oliver durant el mes de novembre i en Jorra ja va dir que aquell seria el darrer i ho havia de ser. Pareix ara que som aquest tipus de banda, com Sopa de Cabra, que se separa i torna i finalment no s’ha separat mai, però això no és cert: aquest de divendres serà el darrer concert en un llarg temps, fins d’aquí a uns anys en què traguem un nou disc i el feim perquè volíem que hi fos en Miquel Perelló, i que fos especial” explica Serra.
Un concert en què la banda repassarà cançons de tots els discos, “amb tot allò que consideram que funciona millor en directe”. Tocaran, de fet, dos bateries, Miquel Perelló i Xisco Perelló, qui va substituir el primer durant els darrers concerts. Per això, aquest comiat tendrà dues parts; primer amb un i després amb l’altre: “Ells han triat les cançons que els feia ganes fer, i per això el repertori serà més ample, però també tendrà un ordre poc habitual”.
Miquel Serra és prolífic i ha enregistrat 10 discos en gairebé 15 anys i té paraules d’elogi per a totes les persones que l’han anat acompanyant al llarg del camí – i que de segur, d’una manera o altra, ara també l’acompanyaran-. Ara enceta una nova etapa musical amb un nou disc, Consolacions, que encara no té data de sortida, però que segurament estarà llest a finals d’aquest mes. Un treball del qual ja hem pogut escoltar un avançament: els temes ‘El dit’ i ‘Entrant a la Teva Nova Casa’ que a més, venen acompanyats d’un videoclip escrit, dirigit i interpretat per Bernat Mas ‘S’Esmolador’ i filmat i editat per Javier Garcia Lerín.
També hi haurà un projecte paral·lel, un llibre que durà el mateix dia i que segons explica l’artista, “les dues coses, tenen sentit juntes”. El llibre, de moment es troba en fase de correcció i edició i estarà llest dins dels mesos vinents.
El concert serà aquest divendres, a les 21 h a Can Lliro. Miquel Serra hi serà, acompanyat com sempre, dels clàssics: Miquel Perelló ‘Fili’, Jorra Santiago i Michael Mesquida.
