Skip to content

El retaule de la Caritat de Manacor

XI JORNADES D’ESTUDIS LOCALS

Andreu Gabriel Veny i Miró presentà l’estudi sobre el retaule major del convent de la Caritat de Manacor, que pertany a un període molt tardà del segle XX. La congregació de les Germanes de la Caritat de Manacor neix en el 1846 de la mà de Mn. Rafel Caldentey de Sor Magdalena Nadal Llull. El 1887 s’annexionarien a la congregació de les Germanes de la Caritat de Felanitx, i romandrien a Manacor fins al 2012, any en què es clausura el convent. La primera capella, acabada el 1846, estava dedicada al Sagrat Cor de Jesús. El 1870 se substitueix per una de més gran, però fou el 1933 quan es construí l’actual capella neogòtica.
El retaule és d’estil neogòtic, a conjunt amb l’estil del temple. És obra de l’escultor Alcover i fou beneït el 20 de juny de 1954. El retaule, tot ell de fusta, consta d’una predel·la molt alta, un cos principal amb tres carrers i un àtic compost per als dosserets. El retaule és presidit per una imatge de la Mare de Déu Miraculosa procedent dels tallers d’Olot, mentre que en el carrer lateral dret hi trobem una talla de sant Vicenç de Paül obra de l’escultor Vadell. En el carrer lateral esquerre, una altra talla de sant Josep també de l’escultor Vadell.
A més del retaule, en el presbiteri hi trobam altres elements independents del mateix retaule i que possiblement provenen de l’antiga capella de 1933 i són obra de Miquel Vadell. Alguns d’aquests elements, malauradament, han desaparegut a conseqüència d’avançar l’altar, com és el cas del plafó i la grada litúrgica, mentre que altres elements com l’altar, el sagrari, el Sant Crist i la creu es conserven, però el que tampoc no conservem i no se’n sap el motiu de la desaparició és la talla jacent de sant Fructuós.
El sagrari presenta les mateixes decoracions neogòtiques ja exposades del retaule. La mesa de l’altar és rectangular de tipus sepulcre, la base està buida, preparada per allotjar la talla jacent de sant Fructuós. Aquestes diferències entre l’altar i el retaule les atribuïm al fet que l’altar és de l’escultor Vadell en lloc d’Alcover. Actualment, dins el nínxol de l’altar, on abans hi havia sant Fructuós, hi trobem el nen Jesús acompanyat de dos àngels adoradors. Queda ben clar que el retaule és obra de l’escultor manacorí Sebastià Alcover, però aquest retaule té elements anteriors a ell mateix i que són de diferent autoria.
La talla de sant Vicenç de Paül és datada de 1903, mentre que la de sant Josep i la santa Teresa d’Àvila són datades de 1916. Dintre de l’altar, el sant Fructuós jacent, datat de 1906, custodiava les relíquies que el 1870 el bisbe Miquel Salvà cedí a Manacor. Aquestes quatre talles són obra de Miquel Vadell i Pastor, mentre que la Mare de Déu Miraculosa datada de 1933 és d’Olot. També són d’Olot el nen Jesús i dos àngels de dintre de l’altar que ocupen el lloc on reposava la imatge de sant Fructuós.
També és obra de l’escultor Vadell l’actual sagrari. No debades en trobem d’altres de similars. El sant Crist està ben fet a mesura per al sagrari. Cal pensar que també és obra de Vadell.
L’anagrama de Jesús que descobrim a la porta del sagrari, l’HS, prové del crismó. El crismó són les lletres ji i ro de l’alfabet grec entrellaçades, que són les inicials de Khristós. Sovint està flanquejat per les lletres alfa i omega, la primera i la darrera de l’alfabet grec, que simbolitzen que Crist és el principi i el final de tot. Aquest anagrama després seria substituït per l’anagrama «IHS», que significa Jesús. També es va crear l’anagrama de santa Maria, sigui amb una ema o amb una ema i una a entrellaçades, o amb una corona, com és el cas que tractem.
El conjunt és harmònic i simètric. Tot i ser neogòtic, no presenta un excés de decoració que a cops es dóna a aquest estil. Andreu Veny atribueix, doncs, les talles esmentades a l’obra de Miquel Vadell i Pastor.

Back To Top
Search