“És com si haguéssim anat a un atélier d’alta costura de París i haguéssim demanat un vestit fet a mida”. Qui parla és la soprano Montse Mozo, que interpretarà mestressa…

El retaule rococó de Sant Antoni
La festa de Sant Antoni avui és al carrer i és allà, sobretot, on es viu més intensament. Resten, però, encara, algunes traces religioses importants en la celebració: les beneïdes, i el cant dels goigs dins l’església dels Dolors. Precisament en aquest indret hi trobam el retaule dedicat al sant més venerat pels manacorins en el segle XXI
El retaule de Sant Antoni Abat de la parròquia del Dolors, és el més modern dels tres retaules que han sobreviscut a l’enderrocament de l’antiga parròquia de Santa Maria de Manacor. Seguint criteri més estilístics i històrics que no documentals, l’ubicaria entre la dècada de 1760 i la de 1780. No estava dedicat a sant Antoni: ens ho indica el plafó superior, on trobam la Stma Trinitat coronant la imatge que hi havia just abaix, allà on actualment hi ha el sant ermità. (l’únic sant/a susceptible de ser coronat és la Mare de Déu).
A Mallorca en trobam una gran riquesa de rococó en quant a quantitat i qualitat, especialment en la retaulística i el mobiliari. Arribà uns trenta anys tard i es desplega en la segona meitat s XVIII, i fins i tot ja mixtificant-se amb el classicisme a principis s. XIX. A diferència del que indica l’imaginari popular, rococó no refereix un estil de gran càrrega ornamental, sinó que de fet suposa un abandó de la gramàtica ornamental heretada del Renaixement i assimilada i engrossada durant el barroc, en benefici d’uns motius molt simples que es van repetint; allò que s’anomena “rocaille” i que dona nom a l’estil sembla adoptar motius naturals, però són pura ficció.
El rococó suposà un alliberament de la rigidesa formal dels ordes arquitectònics i de la seva retòrica: és l’estil de l’elegància, el bon sentit, que defuig el protocol (arquitectònic o social) i crida al gust per la comoditat, l’amabilitat, la finor al detall. Sovint denunciat com a frívol, defuig dels dramatismes i clarobscurs del s XVII. Per una banda aristocràtic, però per altra fou en els salons rococó on es quallà el pensament il·lustrat i les noves idees de progrés i llibertat.