El retrat de Dorian Gray, d’Oscar Wilde, fou publicada per primer cop l’any 1890. Es tracta de l’única novel·la escrita per l’escriptor irlandès, que va tenir una obra prolífica com a autor de teatre, poesia i contes.
Oscar Fingal O’Flahertie Wills Wilde va néixer a Dublín l’any 1854, quan Irlanda encara formava part del Regne Unit. Va ser un gran estudiós dels clàssics primer a Dublín i després a Oxford. Aquests estudis el decantaren cap a l’esteticisme que es reflecteix sobretot en la novel·la que avui comentem.
Wilde fou considerat un dels dramaturgs més destacats del Londres de l’època victoriana tardana; a més, fou una celebritat de l’època per mor del seu gran i incisiu enginy i de les seves crítiques a una moral victoriana que trobava depriment. Avui en dia, és recordat pels seus epigrames, les seves obres de teatre i la tragèdia del seu empresonament per homosexual, que li comportà quatre anys de treballs forçats. També va ser molt repudiat per la societat del seu temps, ja que, a part de la seva homosexualitat (de la que no s’amagava), en els seus escrits es dedicava a criticar la moral hipòcrita que considerava nefasta per a la persona. Va morir a París, sol i arruïnat, el desembre de l’any 1900. Tenia quaranta-sis anys.
Com ja hem dit, El retrat de Dorian Gray fou publicada per primera vegada l’any 1890. S’ha de dir que ja va ser censurada, en aquest cas per l’editor mateix, per suavitzar els components homosexuals i eròtics del llibre. Així i tot, va rebre moltes crítiques i va ser rebutjada per immoral. L’any següent va aparèixer una segona edició i aquest cop va ser el mateix Wilde qui es va autocensurar. Va refer la novel·la, va incorporar nous personatges i noves situacions i llevà i suavitzà l’aspecte eròtic, però va incloure més crítiques al comportament i pensament de l’alta societat victoriana. Amb el temps l’obra ha esdevingut un clàssic. Tant és així que se n’han fet no menys d’onze adaptacions al cinema i a la televisió.
Ens vam adonar que era una novel·la de personatges, de sentiments i d’idees. És una novel·la filosòfica que representa l’obsessió sobre el poder de la joventut i la bellesa. Al mateix temps, en la seva obra Wilde aborda temes controvertits en el seu temps, com l’homosexualitat, la decadència de la societat victoriana, la promiscuïtat o la «falsa i perversa» moral d’aquells anys.
Per una banda, els principals protagonistes són tres: Basil, el pintor, que representa l’art en estat pur i a qui li interessa retratar la bellesa; Lord Henry, de l’alta societat, que viu despreocupadament per als seus plaers i que, com li diu Basil, és un cínic però sense cap mal, i Dorian Gray, que és una ànima senzilla que encara no ha viscut la vida i que representa la bellesa i la joventut. Basil i Lord Henry són dos personatges antitètics. Són la llum i la foscor; l’honestedat i el cinisme; l’ètica i la immoralitat. Però Lord Henry resulta més atractiu per a Dorian. I aquest sent que Henry l’ha despertat al món, a la vida.
Altrament, les idees i els sentiments sobre l’art, la bellesa i la joventut són els pilars que basteixen tota la trama de la novel·la. El retrat que pinta Basil és el motor del conflicte al qual es veu abocat Dorian per culpa de les paraules de Lord Henry: la bellesa i la joventut reflectides en el retrat seran inalterables; no així la bellesa i la joventut de la persona que ha servit de model. La bellesa i la joventut són irreversibles en el temps. No seran mai per sempre; les ha d’aprofitar ara.
I entre les paraules i un llibre que li regala Henry, Dorian es veu arrossegat a una vida de disbauxa i de corrupció moral per gaudir del plaer immediat. Henry el fascina totalment i la seva ànima queda corrompuda per les paraules que li dirigeix.
El procés del personatge de Dorian Gray és, certament, un procés de corrupció impulsat per la por davant la mort inexorable, però sobretot davant la pèrdua de la bellesa, font del seu poder i de la seva influència social. I, així, un Dorian narcisista converteix el retrat en la seva consciència, que amaga als ulls de tothom perquè no vegin que el retrat s’està transformant per reflectir els canvis de l’ànima i el cos de Dorian. Torna lleig i vell, com hauria de sofrir-ho ell si no hagués pronunciat aquelles terribles paraules:¡Cuánto daría porque fuera al revés y fuera el cuadro el que envejeciera! Por eso… por eso… ¡lo daría todo! ¡Sí, no hay nada en el mundo que no estuviera dispuesto a dar! ¡Daría mi alma por ello!
Per acabar, podem llegir una declaració d’Oscar Wilde que ens pot fer veure la importància que tenia la novel·la per a ell: «Basil Hallward es allò que crec ser; lord Henry Wotton, allò que el món creu que som; Dorian Gray, el que per ventura m’hauria agradat ser un un altre temps».
