skip to Main Content
“El Teatre Infantil I Juvenil Ha De Captar L’atenció D’una Carn Que Creix, I Això Sempre és Més Complex”

“El teatre infantil i juvenil ha de captar l’atenció d’una carn que creix, i això sempre és més complex”

Jaume Gomila (Manacor, 1964) és la flama que encén l’ànima de Sa Xerxa i de la Fiet, la Fira de Teatre Infantil i Juvenil de Vilafranca, que enguany arriba a la 17a edició.

Com estan Sa Xerxa i la Fiet econòmicament? Us heu recuperat?
Després de l’eliminació de les subvencions de l’any 2012, encara arrossegam un deute que no hem aconseguit eixugar en tots aquests anys, i que miram de reduir una mica cada any. El projecte de la fira, però, està ben consolidat i hi ve públic de tot Mallorca, programadors de tot l’estat i d’Europa i companyies de totes les Illes i de la resta de l’estat. Té tots els ingredients d’una fira per ser equiparable a la resta de les que es fan a l’Estat espanyol o Europa, però sabem que tenim els peus de fang.

Per què?
Perquè cada any hem de tornar a començar. Has de tornar a demanar ajuts cada vegada. I els rebem, i estam ben contents del suport del Ministeri de Cultura a través de l’INAE, del Govern balear a través de l’IEB i del Consell de Mallorca, a través de Vicepresidència i Cultura.

Quina seria la fórmula òptima per no tenir aquesta sensació, que deuen tenir totes les parts implicades en la indústria cultural, d’altra banda?
Tant al Consell com al govern asseguren que volen fer subvencions plurianuals per als projectes consolidats artísticament i que pensen que són estratègics per a la cultura, i això és una bona cosa, perquè així fa més bon planificar què faràs i com ho faràs. No hem d’oblidar que la cultura ha de ser un objectiu de les administracions. Tots tenim el mateix objectiu de servei públic. Hi ha d’haver unes regles del joc que només siguin modulables amb els canvis de govern però que impliquin una acció que vagi més enllà dels quatre anys de govern.

A banda de la Fira, que més aporta, Sa Xerxa?
Fa vint anys que feim feina amb aquest projecte. Impulsam un festival a Formentera, un altre a Maó, i un altre a Santa Eulària. Ajudam el festival Millor de Sa Màniga, a Sant Llorenç, o un altre a Capdepera, però no tenim estabilitat pressupostària per donar continuïtat a tots aquests projectes. Anam sempre amb el cor estret.

Quina plantilla teniu?
Hi ha tres persones contractades, tres a la directiva, i subcontractam altres persones per a serveis tècnics i suport a l’administració. Però sense el voluntariat, sobretot de Vilafranca, res de tot això seria possible, a més del suport dels funcionaris de l’ajuntament, la brigada, la policia i el tècnic de Cultura.

Vilafranca continua. Us heu plantejat de canviar de seu?
En un principi, encara que començàssim a Vilafranca, no teníem seu. En qualque moment d’incertesa arribàrem a pensar que potser tendríem més recursos a un poble més gran. Però justament un dels valors més apreciats per tots els professionals, programadors i públic, és la calidesa de la fira, que compta amb un públic que s’aboca a l’esdeveniment. Això ens dóna un punt de “fet a mà”, de les coses ben fetes, que fa que la gent se senti bé.

Quin esperit té la fira?
Parlam de transmetre valors i de fer pensar la gent i gaudir amb la cultura. Això no ho hem de perdre. Les companyies han de poder viure millor d’això. No enfocar en mercat, sinó en el fet que la cultura és tan essencial com l’economia.

A les escoles sembla que comença la caça de bruixes per “adoctrinament”. No us podria passar el mateix?
Cercam que els muntatges que venen afavoresquin el pensament crític. Els creadors pensen molt abans de fer un espectacle, en la concepció d’allò que volen transmetre, no donen fórmules màgiques de liníes ideològiques, consumisme o no consumisme, dretes o esquerres, liberals o conservadors, sinó que posen damunt l’escenari les contradiccions que tenim tots a l’hora de viure. Educació vol dir educar el pensament crític, no sols en una línia. La idea és que el públic surti del teatre quasi amb més preguntes que respostes.

Començau la fira a Sant Llorenç…
Sí. El diumenge abans. Feim una matinal amb teatre al carrer, animació i instal·lacions, volem que el poble de Sant Llorenç torni a somriure. El teatre s’ha de fer on hi ha la vida, on passen les coses, amb les penes i amb les il·lusions de la gent. Processar el dol és afrontar-lo. Volem que sigui una activitat compartida, festiva i cultural, que ajudi la gent a tirar endavant.

Hi ha un cert utilitarisme del teatre infantil i juvenil per part de determinades productores. Com una manera de fer calaix per poder fer teatre “seriós”…
Hi era i hi continua sent. Però de cada vegada més les companyies que fan teatre infantil i juvenil s’han especialitzat en aquest sector.

I segurament és més complex atreure un infant que un adult.
Sí, has de captar l’atenció i l’interès d’una carn que creix, d’un infant delitós de noves experiències i emocions, i també dels que l’acompanyen, i si no li agrada es remenarà de la cadira, i ho dirà. I et costarà tornar-li a dur.

Fins quan hi ha metxa per a la Fiet?
És molt clar que aquest projecte ha de tenir continuïtat més enllà de Jaume Gomila i de les administracions que hi hagi en cada legislatura. Miram de posar els fonaments per això i comprometre fort les administracinos, perquè no diguin només que és un objectiu estratègic sinó que hi posin el que hi han de posar.

Quins altres valors aporta la Fira?
Cada any descobreixes coses noves per poder fer, hi ha d’haver teatre per a tothom, teatre social, per a persones diferents, ajuntar gent major d’una residència o centre de dia amb infants de primària i que comparteixin un fet teatral és de les experiències més emocionants que pots viure i això ho podem fer gràcies al suport de l’Obra Social de la Caixa

Back To Top
×Close search
Search