Elena Najera Pomar és psicòloga del servei d’assistència psicològica de l’Institut Balear de la Dona. Fa una mica més de dos anys que hi fa feina i és la persona referent d’aquest servei a la part forana.
Balears és la comunitat amb més víctimes de violència de gènere: existeix un perquè?
Un perquè no te’l sé dir. S’ha de tenir en compte que el número de víctimes es compta segons el número de denúncies i això pot tenir una doble lectura. Per una banda entenem que hi ha molta violència masclista a les Illes Balears però d’altra, també llegim que hi ha més conscienciació, precisament perquè hi ha un major nombre de denúncies. La violència masclista existeix, es denunciï o no i que hi hagi més denúncies vol dir que hi ha més confiança en els serveis d’atenció que ofereix la comunitat.
En què consisteix el servei que oferiu, de qui depèn i qui paga el servei?
És un servei de l’IBdona gestionat per la Fundació Ires i consisteix en un recolzament psicològic a dones que estan patint o han patit violència masclista així com als seus fills i filles.
Quants de professionals hi ha?
Ara mateix som cinc psicòlogues i una educadora social que fa els tallers d’autoestima.
És suficient?
Com que hi ha un augment de la conscienciació així com de les denúncies, seria lògic que també hi hagués un augment de professionals dedicades a l’atenció específica a víctimes de violència masclista. Crec que en qualsevol servei social es té aquesta sensació perquè el que volem és donar una millor atenció. Pensa que són serveis molt desgatants i hi ha molta intensitat emocional i una càrrega personal, d’identitat i d’ideologia feminista i sempre vols fer tan com puguis.
Quina relació hi ha amb l’Ajuntament de Manacor?
Ens cedeix un lloc dins de l’Espai de Dones que està a l’Espai Na Camel·la.
I us coordinau amb els Serveis Socials de Manacor?
Sí. Crec que la feina en xarxa és molt important per qualsevol servei social i sobretot en el nostre cas perquè volem fer una atenció el més integrada possible. També ens coordinam amb els centres de salut, amb centres educatius, amb altres serveis de l’IBdona…
Quins serveis ofereix l’IBdona apart de l’atenció psicològica?
A Palma està el centre d’atenció de la dona i allà es dona un assessorament a qualsevol dona víctima de violència, a nivell social i jurídic. A la Part Forana també hi ha punts d’assessorament jurídic, no només per violències masclistes sinó per qualsevol tipus de necessitats que pugui tenir una dona. També existeix el servei d’atenció 24 hores que és un servei d’atenció global, sigui informació, emergències, etc. i des d’allà també es fan acompanyaments a diferents tipus de situacions. També hi ha un casal d’acollida per a dones que tenen aquesta necessitat i finalment el Casal de les Dones que és un lloc més educatiu.
Fa la sensació que tot està molt centralitzat a Ciutat…
S’estan fent esforços per descentralitzar més serveis a la Part Forana però la concentració de població és més elevada a la zona de Palma, Marratxí, Calvià… Fa falta que a poc a poc es doni aquesta resposta per facilitar l’accés a tots aquests serveis a les dones de la Part Forana.
Tornant a l’atenció psicològica: serveix perquè les víctimes de violència s’apoderin?
Sí, és un dels objectius principals. No es tracta només de fer una conscienciació i una eliminació de les conseqüències de la violència sinó que part de la tasca és aquest apoderament. Es tracta de que sentin que poden ser un agent de canvi, tant per elles mateixes com també pels seus fills i filles o el seu entorn.
Quina particularitat té l’atenció a menors víctimes de violència de gènere?
Oferim una atenció basada en la perspectiva de gènere, enfocada també al patiment que hagin viscut aquestes persones perquè encara que no hagin patit violència directa viuen un procés dolorós i també en un aprenentatge per tal que no es repeteixin aquestes pautes.
Quantes persones s’han atès al punt d’atenció de Manacor al llarg de l’any?
La darrera dada que tenim és de l’octubre i al Llevant s’han atès 41 dones.
Hi ha una perfil comú de dones ateses?
No. Tant la teoria com l’experiència ens ensenyen que no hi ha un perfil comú ni social, econòmic, cultural ni psicològic. Són dones que s’han socialitzat en una societat masclista i han acabat en una situació de violència.
Això demostra l’abast de la violència masclista…
Totalment.
I passa el mateix amb el perfil de maltractador?
Ens trobam el mateix que amb les dones víctimes: tot i que hi ha molt de mites, ens trobam homes de qualsevol condició social, econòmica o de nacionalitat…
Existeixen teràpies específiques per als maltractadors?
A l’IBdona no però l’Ajuntament de Palma si que ofereix un servei d’atenció a persones que maltracten i des d’aquest estiu, la Fundació Ires ha posat en marxa a la Part Forana un projecte que es diu Relacions Sanes que treballa aquesta vessant.
Creus que es pot revertir un perfil de maltractador?
Si passen per una teràpia crec que és possible però molt complicat. Sempre he pensat que si aconseguim rehabilitar una persona que maltracta l’estam protegint a ella i totes les seves possibles parelles però també pens que qualsevol procés de canvi ha de partir des de la conscienciació i des d’una perspectiva masclista és difícil arribar en aquest punt.
Quines creus que són els elements clau per eradicar la violència masclista?
Evidentment la educació en igualtat, amb perspectiva de gènere i feminista. Fa falta una conscienciació de que la violència masclista és un problema social de gran magnitud. Crec que una educació de base, individual, familiar i social és molt important.
Clar. I poder visibilitzar altres tipus de violències que les dones patim diàriament…
Sí. Hem de desfer la idea de què la violència masclista és només la violència física. Un maltractament físic és ja una part molt avançada del que és la violència de gènere. Fa falta molta feina d’educació, prevenció i conscienciació.
