Agnès Gayà Grimalt
25 de maig de 2024. Sis de l’horabaixa. San Mamé, Bilbao, Euskal Herria. 50.000 ànimes esperant per l’inici de la final de la Champions Femenina entre el Futbol Club Barcelona i l’Olympique de Lyon: la gran majoria, aficionats del Barça, una part ínfima d’aficionats francesos i més d’un aficionat de l’Athletic de Bilbao, que com a amants del futbol, no volien perdre l’oportunitat de viure un gran esdeveniment a la seva Catedral. Des de feia hores, la capital basca era un riu blaugrana: aficionats i més aficionats a punt per gaudir del partit més important de la temporada.
Una primera part rocosa, amb un Barça que dominava el mig del camp, però que es trobava amb una seriosa defensa francesa i un Lyon que aprofitava qualsevol oportunitat per fer por a la porteria blaugrana. La segona part pareixia que havia de tenir el mateix color, fins que Aitana, l’actual pilota d’or, rompia la muralla francesa i anotava el primer gol. A partir d’aquí, les franceses cercaven l’empat, amb més coratge que seny. Així tot, l’aura del Lyon, les vuit vegades campiones d’Europa, tenia als culers amb el cor estret. Quan faltaven pocs minuts perquè es complissin els noranta minuts, entrà al camp Alèxia Putellas, dues vegades pilota d’or, qui acabà posant el dos a zero al marcador de San Mamés. Després de tres intents, el Barça aconseguia vèncer finalment al Lyon, aconseguint la tercera Champions amb gols de les tres pilotes d’or femenines que té el club. L’esquizofrènica teoria del 3 es complia.
I en aquest moment històric de l’equip català, Mallorca també hi tingué presència. A la plantilla blaugrana, hi ha quatre mallorquines, de les quals tres foren titulars: Cata Coll, qui amb 23 anys s’ha consolidat com portera titular del Barça i la Selecció; la migcampista Patri Guijarro, qui ja havia tengut un paper important en la final de la Champions passada i que és possiblement la millor pivot del món; la jove Lucía Corrales, que tot i no jugar la final, pot presumir de ser campiona d’Europa; i finalment, la felanitxera Mariona Caldentey, la jugadora infravalorada del Barça, amb una visió de joc i una tècnica per ensenyar a les escoles, un partit de 10 amb assistència al primer gol, possiblement una de les darreres que doni com a jugadora del Barça.
Totes elles amb passat al Collerense, l’últim equip mallorquí que va militar a la màxima categoria del futbol femení i que ha estat pedrera de moltíssimes jugadores professionals. Aquest any l’Atlètic Balears ha ascendit a Primera Federació, la segona categoria del futbol femení. El futbol femení té caràcter i qualitat a Mallorca i també ha de tenir futur. Avui dia, el RCD Mallorca és l’únic equip de primera divisió masculina que no disposa d’equip femení. Els americans propietaris del Mallorca potser haurien de fer un pensament i apostar pel futbol femení.
N’hi haurà que diran que el futbol femení és de pitjor qualitat, que estan anys lluny del masculí, que només el Barça mou gent. Possiblement és més que cert. Però no és quelcom impossible de canviar. Fa cinc anys, el Barça jugava a la ciutat esportiva i quasi sense públic; dissabte passat, va mobilitzar una gran afició per viure una final i sol omplir cada cap de setmana el seu estadi. Que les entrades són barates, que els aficionats segueixen el femení perquè el masculí està en hores baixes. Excuses. El que no es pot negar és que el Barça ha fet un gran esforç per consolidar la secció, dotant-lo de totes les comoditats per crear un equip professional i guanyador. Això sempre sense oblidar el més important: l’afició. El futbol necessita afició i no clients i aquesta és la diferència entre el masculí i el femení. Elles mouen el món perquè saben que sense aquest món no són res.
