Heu sentit a parlar mai de la palmesanitat, la inquitat, la llucmajoritat o la felanitxitat? Segurament no. En canvi, a Manacor sí que hi ha un terme per referir-se al sentiment de pertinença a unes senyes d’identitat o a una manera determinada de ser o de fer: la manacorinitat. Per ventura és simple xovinisme. O qui sap si un cofoisme mal entès que necessita reafirmar la idiosincràsia diferencial manacorina per amagar una difusa manca d’autoestima.
Sabem què és, la manacorinitat? Com la definiríem? Què hi ha que ens faci manacorins? I què hi ha que no ens hi faci? Hi ha més d’una manera de ser manacorí? O n’hi ha moltes? Manacor és sa Bassa i els sospiros? Els Cossiers i Sant Antoni? La Rafa Nadal Academy és Manacor? Ho és la mesquita? Què dona carta de manacorinitat? La terra on vivim? O la manera de viure-hi?
Com deia Jordi Pujol, és manacorí qui viu i treballa a Manacor? És més manacorí un Galmés que un Salhi? O un Crespo que un Ivanov?
El pròxim diumenge dia 26 d’octubre, a les 12h del migdia, tendrà lloc la inauguració de l’exposició “Manacorinitats”, que ha duit a terme el Museu d’Història de Manacor. L’acte d’inauguració comptarà amb un diàleg entre els actors Toni Gomila i Yunez Chaib, que aportaran les seves visions entorn del que significa ser manacorí per a ells? Confluiran?
