Els clubs, que no poden créixer per falta d’espais, clamen per un nou poliesportiu

El Club Vòlei Manacor té com a poliesportiu de referència el Bernat Costa, a Na Capellera per als  equips de base, mentre que el Miquel Àngel Nadal és el lloc on s’entrena i juga l’equip de Superlliga masculina.

La seva presidenta Maria Antònia Perelló, recorda que “som un club amb uns 230 jugadors i uns 20 equips. Hem de fer vertaders malabars per distribuir-nos i poder entrenar amb els horaris i frequències necessàries. Ara mateix empram el Bernat Costa, el M. A. Nadal, l’annex del Bernat Costa i enguany també empram el poliesportiu de l’IES Manacor, perquè no ens basta. I no hem fet més equips en part perquè no disposam d’instal·lacions”. El CV Manacor comparteix el Miquel Àngel Nadal amb el futbol sala, i Perelló es queixa que “tenim un equip de Superlliga professional que ha d’entrenar tard a aquestes instal·lacions perquè durant el dia, el pavelló s’utilitza per l’esport escolar  i el futbol sala”.  Així, els entrenaments matinals de l’equip professional s’han de fer al Bernat Costa, perquè el M. A. Nadal està ocupat per les classes d’educació física de l’IES Mossèn Alcover. Per Perelló, “el fet de ser un esport minoritari, o de segona, fa que no tenguem força i que ens haguem d’adaptar i/o compartir amb la resta de ciutadans de Manacor”.

La presidenta del CV Manacor parla també de l’annex de l’IES Manacor: “És sabut de tothom que a l’hivern de ple fa molt mal entrenar-hi per la temperatura i la condensació (hi ha humitat i la gent patina). Diverses vegades hem suspès els entrenaments per aquest fet. Al Bernat Costa la majoria de vegades hem de compartir pista amb altres equips i una de les pistes no fa les mides adequades per entrenar. No es pot entrenar en condicions. No es pot entrenar el servei, per exemple, perquè no hi ha espai, i al M. A. Nadal, hi ha les bigues de ferro que són una mica baixes per l’equip de Superlliga”.

Per tot això, aquesta històrica del vòlei manacorí considera “totalment urgent” la construcció d’un nou poliesportiu: “La situació de mancança d’ instal.lacions esportives a Manacor és molt greu” i afegeix que “fa massa anys que es prometen noves instal·lacions per part de gairebé tots els grups polítics, però res no canvia. Es trist veure com qualsevol municipi del nostre voltant, per petit que sigui, té millors instal·lacions amb major capacitat que nosaltres. Les entitats esportives ja no podem més, necessitam un poliesportiu gros,  on hi pugui entrenar molta gent, organitzar-s’hi campionats de tot tipus….Si es construis un poliesportiu gros encara per ventura seria petit”.

Segons Maria Antònia Perelló “l’Ajuntament de Manacor no prioritza gens l’esport en sí, no es veu o no es valora la tasca que fan els clubs de manera desinteressada, perquè hi hagi gent que practiqui esport i no estigui pels carrers, perquè els infants tenguin un altre punt de connexió amb altra gent a més dels companys/es de classe, i es treballin valors tan fonamentals com la companyonia, l’esforç, el respecte, la cooperació, la competitivitat sana, la feina en equip, l’expressió de sentiments, l’autosuperació…” i es demana “on serien aquests infants si no fessin esport?”.

Finalment, Perelló lamenta que Manacor sigui una ciutat d’esportistes, d’on cada any surten molts de jugadors i jugadores de diferents esports que destaquen, “tots els polítics se n’omplen la boca, però després a l’hora de la veritat, ningú es banya per fer realitat un projecte que fa molts anys, però molts, que es demana, i que saben que és urgent”.

Jesús Illán és el coordinador de l’AEL Manacor Futsal. Al seu club fan servir dos pavellons: el Miquel Àngel Nadal, que comparteixen amb el club de vòlei; i l’IES Manacor. Aquest pavelló, comenta Illán, “no és de l’Ajuntament, és d’Educació i tenim un problema, perquè hi ha goteres, la pista patina, els nins cauen. Diuen que ho arreglarran, però el problema continua. El manteniment és un desastre”. El coordinador del Manacor Futsal confessa que tenen 18 equips i que per la manca d’instal·lacions “ens hem hagut d’aturar de créixer”, i això que “de cadets per avall, només s’entrenen dos dies a la setmana. Som el club que menys entrenam”. I acaba dient que “a Manacor hi h molts de nins practicant, i gent adulta, i les instal·lacions són les mateixes. Fa 18 anys que som aquí i no hi ha cap poliesportiu nou. Han passat tots els partits polítics, i ningú ha fet res”

El Club Bàsquet Manacor pot usar de forma exclusiva el pavelló de La Salle, això vol dir que no l’han de compartir amb cap altre club. És cert també que el creixement en nombre d’equips els ha obligat a fer ús també del pavelló de Na Capellera. A l’hora de jugar partits, com expressa el president del club Andreu Serra, “la cosa és més complexa: els partits del divendres els hem de jugar a Na Capellera ja que totes les pistes del pavelló de La Salle estan al màxim aprofitades per entrenaments. Els dissabtes, quasi sempre, els partits els podem jugar al pavelló de La Salle. El pavelló de Na Capellera el comparteixen amb el Club Vòlei Manacor. Per a Serra, el principal inconvenient de fer servir el pavelló de La Salle és que “no es públic, sinó privat. Això fa que qualsevol reforma que s’ha de dur a terme depèn del vist i plau del mateix col.legi i de l’Ajuntament. En aquests moments les principals dificultats són el paviment de què disposem i les cistelles exteriors, que s’han anat deteriorant”.
Igualment Serra reconeix que “tant el col·legi com l’Ajuntament sempre estan disposats a escoltar-nos i l’entesa entre nosaltres es molt bona. En el cas del paviment tenim pendent que l’empresa que s’encarrega de reparar-ho vingui a finals de maig o al més de juny”.

Andreu Serra té claríssim que “és necessària la construcció d’un nou poliesportiu” i ho justifica dient que “som l’únic club de Manacor que hem d’entrenar a dues pistes exteriors i no et dic les dificultats quan fa mal temps. La durada dels entrenaments està reduïda a una hora i mitja, l’ideal serien dues hores per sessió.

A més a més, remarca de form important que “el nostre creixement d’equips està condicionat a les instal·lacions de què disposem i a dia d’avui no tenim cap franja buida”.

A Portocristo el Club de Bàdminton manté una activitat important. El seu poliesportiu de referència és el de l’IES Porto Cristo. Al contrari que passa amb altres clubs, ells sí que poden fer tots els entrenaments i tots els partits de competició de tots els seus jugadors a la mateixa instal·lació de referència, tot i que també és cert que han de compartir l’espai amb clubs i esportistes d’altres disciplines. Per Biel Mascaró, president del club, la instal·lació té mancances importants, com ara “l’absència de graderies, la manca d’un magatzem i d’una cafeteria, o fins i tot d’una aula polivalent”. Al poliesportiu de l’institut de secundària també s’hi practiquen altres esports com ara judo, vòlei o futbol sala. Per a Mascaró, la cosa es resumeix en una frase: “Cada any hi ha més equips i tenim el mateix espai”.