skip to Main Content

Els dietista-nutricionistes, molt més enllà de les dietes per aprimar

El racó nutricional. Rosa Riera

Sovint, quan parl amb la gent del meu entorn o em demanen que he estudiat, clarament la meva resposta és “som nutricionista” o he fet la carrera de Nutrició Humana i Dietètica. En canvi, moltes de les conversacions acaben amb un “m’hauràs de fer una dieta per aprimar-me”.
A l’article d’avui, volia donar a conèixer les diferents possibilitats professionals que tenen els futurs dietistes-nutricionistes. Si bé està clar que és una professió enfocada a ciències de la salut i en regles generals a passar consulta donant consell d’alimentació, existeixen especialitzacions que permeten perfilar més la manera de fer feina.
D’una banda, podem exercir consulta a hospitals com a professionals sanitaris que som, si bé encara estem lluitant per ser més reconeguts dins el sistema sanitari del nostre país perquè són mínimes les places que hi ha si ho comparem amb altres països com Regne Unit. L’altra opció per passar consulta és en consultes privades (això si, la manera més usual de treballar en aquest àmbit és essent autònom). Dins aquest àmbit, cada vegada és més freqüent veure nutricionistes que obren la consulta adreçada a un determinat col·lectiu o col·lectius relacionats sigui alimentació infantil o educació alimentària en famílies, nutrició esportiva, nutrició per algunes patologies molt concretes, etc.
Un altre enfocament que li podem donar és dirigir la nostra manera de treballar cap a la restauració col·lectiva. Podem compaginar per exemple la consulta d’educació alimentària amb la realització de menús per escoles o residències segons el nostre interès. Lligat a això, tot i que generalment solen dedicar-s’hi més els tècnics de dietètica, podem treballar a cuina hospitalària vetllant pel que se serveix als pacients ingressats s’adapti a les seves necessitats de patologia i no suposi un risc per la salut del pacient.
Ara bé, avui en dia podem triar especialitzar-nos en altres sectors (ho podem fer a través de màsters universitaris o cursos d’especialització). D’una banda, tenim l’opció de dedicar-nos a la investigació d’un camp en concret. Cal dir que generalment per acabar fent investigació s’ha fet agafat el camí de fer doctorat. També podem especialitzar-nos en treballs on els perfils dels candidats poden ser tecnòlegs d’aliments, nutricionistes o carreres tipus biologia o bioquímica amb especialització. Aquest darrer cas, serien ofertes del tipus de tècnic de qualitat alimentària on vetllaríem per tal que els productes que s’elaboren a la indústria compleixin amb les normes i lleis vigents, que no suposin un risc pel consumidor i faríem un seguiment de la traçabilitat.
Si ens volguéssim dedicar a la docència a altres professionals de la salut, tindrem dues possibilitats. L’opció fàcil i ràpida de fer el màster que ens habilita per fer de professors a secundària o cicles formatius o l’opció de fer doctorats i combinar la docència a universitaris amb l’investigació.
Crec que la carrera de nutrició humana i dietètica és un estudi molt versàtil que ens permeten diferents possibilitats d’incorporació al món laboral d’una manera o altra. És cert que així com funciona el sistema a Espanya, segons allà on ens vulguem dirigir haurem d’anar a fora a cercar-nos la vida o bé tenir molt ben plantejada l’estratègia de negoci. Però crec que encara queda esperança que el sistema millori i tots aquells que com jo, els hi ha tirat l’essència mallorquina trobem el nostre lloc de feina on estiguem a gust.

Back To Top
Search