skip to Main Content

“Els éssers humans necessitam la ficció per viure”

L’escriptor Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) presenta Junil a les terres dels bàrbars aquest dissabte 19 a Món de Llibres. Una “qüestió d’amor al món grecoromà i al poeta Ovidi”. També la reivindicació de la llibertat, la importància de la literatura i la necessitat de no imposar unes llengües sobre altres.

Què ens pots explicar de “Junil a les terres dels bàrbars”?
És la història d’una fugida a peu en el temps dels romans i la recerca d’una mena de llibertat personal. És una jove adolescent que fuig amb esclaus i mentre caminen durant un any sencer travessant una part d’Europa, a part de sobreviure, es topa amb la literatura oral, la poesia, les rondalles i amb el fet que la literatura és un element essencial per continuar vivint com a ésser humans. Em sembla que està demostrat que necessitem la ficció per viure. És essencial. Necessitem el pa, l’aigua i la ficció. Sense fer funcionar el nostre imaginari, seríem poca cosa més que robots intel·ligents.

El títol fa pensar en repressió, situacions salvatges o plenes d’aventures i amb escenes èpiques….
Això hi és a l’interior de la novel·la, però no és només això. M’agrada explicar històries i aventures, però que a dins hi hagi altres coses. Que es vegi que la humanitat és més que moure’s; a vegades estimem i pensem i quan ho fem, podem pensar coses útils, interessants o intel·ligents.

Com neix el personatge de Junil?
És una qüestió d’amor al món grecoromà i al poeta Ovidi. Tenia ganes de parlar d’Ovidi com a poeta famós i ric, però que va ser enviat a l’exili sobtadament amb un final de vida difícil. I Junil va néixer així, com un personatge d’una època romana difuminada. Em va semblar adient posar en escena un personatge femení, perquè les dones eren molt poc lliures. No tenien llibertat personal i trobar-la és molt més complicat, una narrativament més interessant. No és una novel·la històrica, és una novel·la que utilitza la història. Hi ha una part dels elements de la novel·la que no són estrictament romans. Els imperis són molt desagradables i no haurien d’existir mai, i el fet que sigui a l’imperi romà és important narrativament, però una part de les coses que passen podrien passar en qualsevol moment.

Creen una nova llengua…
Tots parlen la mateixa llengua i es troben amb persones que en parlen una completament diferent. Podrien utilitzar els mètodes habituals en els humans, que els més grans i forts t’imposen la seva, que tots els catalans ho hem patit. Però ells s’apropen a l’altra llengua per intentar entendre’s. És un procés més llarg i dificultós, però acaben aprenent i sacrificant.

El fet que siguis de la Catalunya Nord i, per tant, tenir una llengua minoritzada, té a veure?
El que té a veure amb el fet que sigui de la Catalunya Nord és l’absoluta certesa que matar una llengua és un crim. Ho tinc molt clar. Tant els francesos com els espanyols han volgut cometre el crim de matar llengües, en aquest cas el català.

Quin rerefons té? I l’objectiu?
Els rerefons, no sé mai quins són, però els lectors els descobreixen abans que jo. Expliquen coses que no havia pensat mai i veig que són veritat. És inevitable posar-ne. Tots escrivim des d’un jo, un ara i un aquí i és inevitable que aquests elements marquin la novel·la. I a l’objectiu encara no el sé i em costaria molt respondre. Tot i que vaig crear Junil, no sóc Junil i hi ha coses d’ella i les seves ambicions i frustracions que encara no he acabat d’entendre. A Mallorca l’hauré presentada més de 70 vegades i, per tant, fa sis mesos que convisc amb Junil com a personatge autònom que no té veu pública, però que formem una espècie de parella.

Back To Top
Search