skip to Main Content
Els Hospitals I El Progrés De La Ciència Mèdica (i III)

Els hospitals i el progrés de la ciència mèdica (i III)

Un dels períodes més fascinants de l’evolució de la ciència és el comprès entre mitjans s XIX i la Gran Guerra (1914): en podríem fer un llistat impressionant tant per la seva extensió com per la seva transcendència històrica. Si ens limitam al món de la medicina l’avenç és ja de per sí sorprenent: des dels Rx, a la respiració assistida i l’anestèsia, l’expansió de la vacuna, la microbiologia associada a l’invent del microscopi (que propiciarà l’invent dels antibiòtics), la esterilització material quirúrgic… Aquests avenços provocaren que ja a la segona meitat s. XIX els hospitals deixessin d’estar exclusivament vinculats a l’assistència a la pobresa, i que, amb un creixent prestigi i eficiència mèdica, es convertissin amb institucions amb una funció transversal a totes les classes socials. L’avenç de la medicina, vinculada també a la investigació realitzada en les grans institucions hospitalàries, provocà la especialització, així com la professionalització de tasques associades, com ara la infermeria. Tot plegat es troba vinculat a un fenomen social que va més enllà de la medicina i que abasta nombroses professions: l’estat necessitava innumerables professionals per cobrir aquest sistema burocràtic, assistencial, mèdic, docent, cultural, judicial…; per aquestes raons apareixen carreres universitàries exclusivament dedicades a produir funcionaris de l’estat (vos sona això? el fenomen no és tan modern com ens pensam, té gairebé segle i mig de història).
L’aparició de la sanitat pública, igual que l’educació i altres serveis assistencials (pobresa, orfandat, vellesa, malalties cròniques i mentals, altres formes de marginalitat…) apareix doncs, al meu entendre, més enllà de lectures economicistes (sense obviar el rigor metodològic d’Abram de Swaan, més completant-ho amb l’especificitat a que ens obliga la complexitat de la Historia) com una amalgama de voluntats molt distintes, però convergents en els propòsits: caritat cristiana i humanisme laic, reivindicacions socials de les esquerres i dels moviments obrers, però també d’eficiència estatal i col·laboració de les elits alhora de resoldre problemes col·lectius greus i d’avançar cap a un país més modern. Efectivament, continuant amb la meva opinió, el progrés és, sempre, una mescla ambivalent entre interessos egoistes i heroïcitats altruistes, de demandes socials lluitades i de concessions interessades i pràctiques: aquí la lectura historiogràfica del materialisme històric Marxista s’ha de completar, com s’ha de fer sempre, amb les aleatorietats i les voluntats de l’esperit humà.

Miquel Àngel Cabrer

 

Abram de Swaan. A cargo del Estado.  La professió mèdica deu la seva posició en la societat actual a la lluita que sostingué per establir-se i a tres evolucions relacionades entre elles. …l’aparició d’hospitals com institucions de formació i de tractament científic a partir dels asils i les cases de caritat que existien anteriorment; la creació de serveis de sanitat pública per la prevenció i el tractament de malalties contagioses i altres dolències relacionades amb la pobresa urbana; i per últim, el sorgiment d’un gran mercat pels serveis mèdics, finançats amb el capital de transferència en forma de seguretat social, l’assistència social i l’assegurança mèdica. Els tres processos crearen les condicions necessàries per l’expansió de l’exercici de la medicina i de la investigació (pl 278)

Una breu anècdota. El mallorquí Llorenç Campins i Ballester ((1726-1785) fou el fundador dels estudis de medicina a Veneçuela (1763).

Back To Top
×Close search
Search