skip to Main Content

Fruits del confinament: noves endevinalles (II)

Tal com us vaig prometre, us present una nova tanda d’endevinalles compostes durant el confinament:

Mon ofici és subjectar
allò que hom va estenent
(si cal, lluitant contra el vent),
perquè no es pugui escapar
(Les gafes per a subjectar la roba que s’estén per a que s’eixugui)

Com mossegada coenta
és la clau per a fer un nom
d’una ciutat; qui sap com
és ben llest i així es presenta.
(MosCOU)

Corre de forma segura
sense cames, i si cau
des d’on sigui, no es fa mal
i per això no s’atura.
(L’aigua que forma un corrent)

Feim la feina d’ajagudes
al sol i a la serena,
de panxa o bé d’esquena
i per res no som mogudes.
(Les teules d’una teulada)

Comença amb quelcom molt dolç
i és nom de gran capital
que conté el d’un animal
que és més gros que un ós.
(Melbourne, nom que conté MEL BOU rne)

Un esportista famós
té el cognom de festa grossa.
Si el passegen en carrossa
trobaran admiradors.
(Rafel NADAL)

A qui vol calor o fred
tot d’una el puc contentar:
només m’ho ha d’indicar
amb la punta d’un ditet.
(Un condicionador d’aire)

Es troba a l’extrem d’un cos
que és de tots prou conegut
pot estar banyat o eixut
i no és carn ni és os.
(Una ungla)

Voltant voltant trec de casa
els qui fan nosa a on són;
no tenc cap, i a tot el món
tenc un puny com d’una espasa.
(Un engramponador)

Estant dins l’aigua, una cosa,
ajut a fer-la suau.
No és delicada, i si cau,
a fer-se mal no s’exposa.
(La roba que s’està rentant i un suavitzador)

Si uns dispositius trobau
petitons, per a fer llum,
per dir-ne el nom, un per un,
les bledes en són la clau.
(Els leds. Dins bLED ES, “led és”)

Llenegant vaig davallant
(per diversió ho vaig fent)
sens juntar-me amb la gent
que em va a darrere o davant.
(Qualcú que baixa per un tobogan)

Marxant damunt allò negre
vaig deixant un traç ben blanc;
per mi mateix no tenc tranc
i em refii de qui sol sebre.
(Un guix recorrent una pissarra)

D’una tauleta això us dic:
molts la volen per menjar
quasi ningú hi vol pa,
i només serveix un pic.
(Una tauleta de xocolata)

De la cuina va a un plat,
i és alhora nom d’un peix
que dins aigua dolça creix
fins el dia en què és pescat.
(Una truita)

Ganivets contraposats,
talment sembla aquesta eina
que l’usen els qui fan feina
a punyides exposats.
(Unes tisores)

Em tracten a cops, retuda,
i això es veu des de defora
mos crits arriben enfora
i de ningú rep ajuda.
(La campana d’un campanar)

Hom hi va per fer-hi feines
pagant, i jamai cobrant
però va fent-se endavant
i aprèn a manejar eines.
(Una escola de formació professional)

La pròxima setmana, si us ve de gust, en podreu veure aquí mateix unes quantes més.

Antoni Llull Martí

Back To Top
×Close search
Search