Pedro Fidel Castro Lliteres va presentar aquesta interessant comunicació sobre Son Servera, que fou durant gran part de la seva història un poble eminentment emigrant però durant alguns anys del segle XIX el sentit del moviment poblacional s’invertí dràsticament. Com a conseqüència de la tragèdia de la pesta de l’any 1820, que acabà amb poc més de la meitat de la població serverina en tres mesos, sembla que els “pobres més pobres” dels pobles de Mallorca pensaren que tenien una nova oportunitat. La tradició oral ens parla de gran moviments de persones provinents sobretot de Manacor i Felanitx: tractarem idò d’identificar i quantificar els nous habitants provinents de Manacor durant les dècades posteriors a la pesta; i també de la seva influència en la composició de la població serverina l’any 1887, just abans de l’inici del gran èxode del canvi de segle.
El nombre total de manacorins a Son Servera, incloent en el compte els seus descendents directes, va en augment constant tot al llarg del s. XIX. Sabem que l’any 1800 són només 15, a l’any 1820 són uns 48 i a la pesta en moren 26 (només 6 d’aquests ja havien nascut a Son Servera com a descendents de manacorins), representant en tot moment percentatges molt reduïts sobre el total de la població.
A partir de l’any 1820, l’augment del nombre de parelles joves que s’instal·len a Son Servera comença a afectar a la composició de la població en funció dels seus orígens. Tot i la gran quantitat de nous habitants que abandonen el poble en els anys i dècades posteriors a la seva arribada, el contingent poblacional format pels descendents dels que queden a Son Servera arriba a formar un part molt important de la societat serverina: l’any 1887, almenys 740 habitants (del total de 2704 que apareixen al padró estudiat, 27%) no han pogut ser identificats com a descendents per línia paterna directa de cap de les famílies de residents al poble d’ençà de la segona meitat del segle XVIII. L’origen de moltes de les noves famílies el trobam a pobles propers com Artà, Capdepera i Sant Llorenç però per davant d’aquests pobles destaquen Felanitx i, sobretot, Manacor, com a viles aportadores de repobladors instal·lats definitivament a Son Servera. L’any 1887 viuen a Son Servera 332 persones nascudes a Manacor o que són descendents per línia paterna directa de manacorins, el que representa un 45% del total de descendents de no serverins i un 12% del total de la població en aquell moment. D’aquestes 332 persones, 67 són descendents de 6 homes arribats abans de la pesta (20%), 200 són descendents de les 19 famílies instal·lades entre 1820 i 1840 (60%), 26 corresponen a les 4 famílies arribades entre 1841 i 1860 i la resta (8%) es correspon amb persones que fa només una generació que està instal·lada al poble.
El projecte dins el que s’inclou aquest estudi compta també amb la redacció d’una petita història de totes les famílies que passaren per Son Servera durant el segle XIX. Un exemple com a tast: PELLISSER: El matrimoni format per Bartomeu Pellisser Cama i Margalida Gelabert arriba de Manacor a la dècada de 1820 ja amb cinc fills. Tots els Pellisser residents a Son Servera l’any 1887 (trenta-dos) són néts i besnéts d’aquesta parella, més concretament descendents de Joan i Francesc Pellisser Gelabert Cama.
Bàrbara Duran
