Els Moretons a Roma: junts arribam més enfora

“Si un fa camí tot sol, arribarà abans. Però si ho fa acompanyat, ben segur anirà més enfora”. Aquestes varen ser algunes de les paraules que en Salvatore Di Russo va pronunciar en el sopar de comiat de “l’expedició” manacorina dels Moretons a Roma. En Salvatore és un musicòleg italià que prepara una tesi sobre els Moretons i que el passat mes de maig vingué a Manacor a conèixer les festes de Sant Domingo i un grapat de persones relacionades amb elles.
Gràcies a les seves gestions es va poder fer aquest viatge que començà el dilluns dia 17 d’octubre a la plaça de l’estació de Manacor. Un total de 45 persones entre nins i nines que ballen els Moretons i les seves famílies, membres de l’Associació Cultural Sant Domingo, el rector Antoni Amorós, representants del departament de Turisme de l’Ajuntament i altres acompanyants amants de la festa partiren cap a l’aeroport després d’unes paraules de comiat del batle Miquel Oliver. Cap a Roma manca gent!

Dimarts, cita a l’ambaixada espanyola
El matí d’aquest dia va ser de caràcter més institucional amb una visita a l’ambaixada de l’estat a la plaça d’Espanya de Roma amb les seves escales tan famoses. En una trobada amb la premsa internacional, els representants de l’Ajuntament presentaren un video de promoció turística del nostre municipi i els integrants de l’Associació Cultural donaren a conèixer els Moretons amb uns balls. També es va obsequiar els assistents amb el tast de productes de les nostres contrades com sobrassada, galetes, formatge…
Una vegada defora, els dansaires varen fer un parell de balls que despertaren l’interès dels residents i turistes que aleshores voltaven per allà; curiosament davant el monument de la Immaculada Concepció. Segons els investigadors la dansa dels Moretons es va introduir a Manacor per mor del culte a la Immaculada, cosa que explica la mitja lluna de la corona, símbol de la Mare de Déu.

Dimecres, arriba el gran dia
Després d’un berenar matiner i ràpid, tots plegats partírem cap a la plaça de Sant Pere del Vaticà on just abans d’entrar ens vàrem trobar amb la banda de música del poble de Castel Sant’Elia, de la qual en Salvatore és el director. Ben aviat podríem accedir al lloc on el papa fa la seva audiència general tots els dimecres. Ens acompanyava un sol càlid i agradable i el lloc ja era ben ple de gent abans de les nou del matí; un indret que pot encabir un total de quaranta mil persones.
Els Moretons i la banda de música es varen situar a prop de la presidència des d’on el papa dirigeix les seves paraules i jo vaig poder compartir un moment tan històric amb les mares i pares dels infants. Hi havia molts nervis i una gran emoció continguda. Alguns dels comentaris eren: “Aquests nins ara no són conscients del que avui passa aquí, ho seran més endavant, en tenir més anys”.
El moment més intens de tots va ser quan enmig de la plaça de Sant Pere es varen començar a sentir els acords de la música dels Moretons i adesiara vèiem els balladors de prop a la pantalla gegant. Llavors l’alegria i l’emoció dels pares i mares, i també qualque acompanyant, va ser indescriptible: llàgrimes als ulls, pell de gallina, mossegades de llavi, mirades de complicitat, abraçades… Totes les angoixes i passades de pena patides fins aquell moment es varen esvair de cop en sentir aquelles notes tan conegudes i estimades. El viatge havia valgut la pena i érem testimonis d’uns instants que recordarem tota la vida! Com deia aquell, vàrem viure uns “dies que duraran anys”.
Una vegada acabada l’audiència, els Moretons, juntament amb el bisbe de Mallorca i el president de l’Associació Cultural Sant Domingo, varen poder saludar el Papa Francesc, donar-li una ensaïmada elaborada pels forns de Manacor i fer-se una foto. Un final esplèndid i dolç per a aquell matí de trobada amb el Sant Pare.
Alliberats del protocol i de les restriccions pròpies de la trobada amb el papa i ja molt més relaxats tots plegats, els Moretons i la banda de música pogueren fer un grapat de balls dins el marc incomparable de la plaça de Sant Pere, envoltats de les columnes de Bernini i ben a prop de l’obelisc. Teníem la sensació que la plaça era ben nostra i que podíem fer danses com volguéssim, amb uns vídeos i unes imatges que formaran part per sempre més de l’arxiu històric del ball del barri del Convent.
El capvespre d’aquell dia, havent dinat i refet les forces, els Moretons varen disposar d’un permís especial per poder veure la necropoli vaticana amb la resta d’acompanyants. Aquell horabaixa va acabar amb una visita als museus vaticans, la Capella Sixtina i la basílica de Sant Pere. Un comiat a un dia meravellós marcat per l’art i la bellesa.
El dia que els Moretons varen ballar davant el papa feia tretze anys de la mort del meu pare, en Guillem Marit, un entusiasta de la dansa conventera. Vagi des d’aquí un homenatge i reconeixement a ell i a totes les persones que han fet possible que el ball hagi arribat aquí on és i tengui assegurada la seva pervivència dins el patrimoni cultural tan ric i divers de Manacor.
Com deia en Salvatore, si feim camí plegats segurament arribarem més enfora. Poc ens devíem imaginar que la dansa d’un barri de Manacor arribaria a Roma i ompliria amb els seus acords l’aire de la capital de l’estat vaticà, en un matí radiant del mes d’octubre. Gràcies a tots els que ho heu fet possible, als nins i nines que heu lluit amb orgull i senzillesa la corona dels Moretons (Sergio Blázquez, Pau Vaquero, Adrià Vaquero, Francina Febrer, Francina Bordoy, Marc Rodríguez, Pere Galmés, Marina González i David Rosselló), a l’Associació Cultural Sant Domingo, a les parròquies de Manacor i a l’Ajuntament per donar suport a aquesta aventura. I per damunt de tot, infinites gràcies a en Salvatore, una persona que va quedar encisada pel repic de les macetes de fusta del ball emblemàtic del nostre barri.
És cert, si anam acompanyats no feim tanta via; quan vas en grup, has d’arribar a acords i has de consensuar moltes coses, intentar que tothom se senti a gust. Però el camí és ple de punts de vista i la suma de tots fa que sigui més planer i agradable. I tant que ens hem fet ben enfora… Visquen els Moretons i visca Manacor!