skip to Main Content

Qui ens ho havia de dir, Aurora Picornell?

Per la seva condició de jove, de dona, d’abrandada militant antifeixista i també per la possessió d’un discurs i un relat polític que no es doblegava davant possibilismes covards ni pragmatismes esbiaixats, Aurora Picornell, després de ser assassinada amb només vint-i-quatre anys, va esdevenir ben aviat, símbol primer de la resistència antifranquista durant la dictadura i després també de la recuperació de la memòria democràtica després de la mal anomenada transició espanyola.

La troballa d’Aurora Picornell posa de manifest dues certeses que de cada vegada esdevenen més incontestables. La primera, la de la repressió. Anys de silenci i vergonya desvergonyida volgueren tapar la repressió despietada i sistemàtica del feixisme durant i després de la guerra civil espanyola. Les desparicions forçades es compten per milers i la documentació escrita, i també les fonts orals, ja establien sense lloc a dubte el que el degoteig de troballes de restes de represaliats confirma dia rere dia aquests darrers anys amb l’obertura de fosses aquí i allà. Pocs es devien pensar que a Son Coletes seria possible trobar totes les restes que s’hi han trobat, i encara no hem acabat.

La segona de les certeses pren la forma d’un oxímoron inquietant i molt raimonià. Deia el cantautor de Xàtiva: “L’única seguretat, l’arrelament dels meus dubtes…”. L’única seguretat entorn de la guerra civil és aquella que podem confirmar amb fets com la troballa final de les restes d’Aurora Picornell a Son Coletes. De fet, ningú no podia esperar de cap manera, tant per la documentació trobada, com per les fonts orals, com fins i tot també pel fet d’haver trobat les restes de son pare a Porreres, que el cos d’Aurora Picornell, després d’haver estat desproveït de la vida, no hagués estat sepultat al cementeri del poble de la doctora Barceló i el campió Llaneras. No, ningú, ni el més documentat dels historiadors podia haver arribat a pensar que Aurora Picornell i les Roges del Molinar serien a Son Coletes.

Ara, una vegada trobades les restes, només cal esperar un tracte digne per a la figura i la persona, i les idees, d’Aurora Picornell. Ha sorprès ja aquests dies la declaració de la líder popular Marga Prohens (“Gràcies a una llei nascuda del consens polític es tancarà amb aquesta troballa un capítol fosc de la nostra història. El reconeixement a la dignitat de totes les víctimes era un deure amb la democràcia. Sempre des del consens i la concòrdia”.) i és d’esperar també que Maria Antònia Sansó actuï en la mateixa línia a l’hora d’assegurar la declaració de Picornell com a filla adoptiva de Manacor, tal com ja ha proposat el batle Oliver.

Back To Top
Search