skip to Main Content

“Els pastors sempre duien un brotet de mata a la boca i es morien amb totes les dents”

Antoni Rigo Mesquida, “de Ca’n Prebe Bo”, (Manacor, 1936) és fill de curandera i sap una mala fi de remeis per guarir tota casta de mals. i afectacions. Intoxicacions, mal de queixal, pròstata, morenes, vertigen, constipats… Per això, però, haureu de conèixer herbes com la bracera, l’escabriosa, la calaguala o la de cinc venes… Les coneixeu?

Fa cinquanta o seixanta anys, a més del vimer de l’Hort del Correu, a Manacor hi havia un altre vimer que també s’emprava per guarir infants afectats de trencadura…
Sí. El vimer de Ca’n Prebe Bo. Jo hi he vist passar infants… diuen que el suc de les fulles xapades de vimer és bo per al càncer de pell…

He vist gent de Manacor que duu mig tap de suro fermat a un cordellí, penjat pel coll. Com és?
Aquest tap el duen les persones que són perseguides de vertigen. Diuen que si duus un tap de suro, no et pega vertigen…

M’han dit que vós sabeu una tracalada de remeis curatius tradicionals elaborats amb plantes. Em podeu dir qualque exemple?
Te’n puc dir un parell. Per als cops: posar una fulla de col calenta a damunt el cop. Un altre remei, que feien servir per Binissalem: herba barbera, el blanc d’un ou i una cullerada de saïm. Amb tot això fan una coca i s’ho posen damunt el cop.

Per al colesterol: fer bullidures de bracera. També va bé fer bullidures de rotaboc o bullir fulles verdes de noguer, però el millor de tot són les bullidures de bracera…

Per a les morenes (hemorroides): n’hi hauria molts que no importaria que s’operassin de les morenes. Agafes una olla grossa i bulls aigua amb trepó. Quan bull, ee tira aquella aigua dins el bidet i la persona que té les morenes s’asseu al bidet. El més segur és que les morenes evenguin, i que amb una vegada no basti. S’ha de tornar fer fins que les morenes fugin.

Per a les cremades: s’hi han de posar aigua de codony. Per a preparar l’aigua de codony poses una botella ben plena d’aigua, agafes 3 o 5 o 7 codonys, sempre imparell, i fas trossos de codony i els fiques dins la botella. Llavors han de tenir la botella 40 dies i 40 vespres a la serena.

Per fer baixar el menjar: si el menjar et cau emplomat, agafes una fulla de figuera de moro, li lleves les espines, com se suposa. Li talles la punta i et poses la fulla a damunt la panxa amb la part que has tallada mirant per amunt, cap a la cara.

Per a les intoxicacions: has de saber que qualsevol cosa et pot intoxicar. Ma mare era curandera, li deien Maria Mesquida Riera, “Perlita” de malnom, era de Sant Llorenç. Estava a Ca’n Prebe Bo, devora Can Piol. Ara et contaré com va curar un home. Un home que vivia per allà devora, va menjar albercocs i tot seguit va menjar una coca que encara era calenta i va tenir un còlic tancat. Va veure a ma mare a la carrera i li va dir “no estic gens bé”. Ma mare li va dir:

“Idò bulls aquell menjar que t’ha fet mal i heu espesseixes amb segó de blat i tot embolicat, com una coca, t’ho poses damunt la panxa, ben enmig, i en cinc minuts estaràs curat”. Aquell home va escoltar ma mare i en un no res el mal li va haver espassat. A la part esquerra no s’ho han de posar mai perquè hi tenim l’apendicitis…

Per a les arenes: per a les arenes s’ha de fer una bullidura de trencapedres, cabells de mais i rels de julivert, i d’aquesta bullidura n’has de prende dues tasses la setmana, sempre seguit…

Per llevar la pìcor dels ulls: escabriosa bullida amb aigua i et passes un pedacet calent per damunt els ulls. Fa trenta anys que tenc picor en els ulls i em pos saïm pels llagrimers…

Per conservar la memòria: m’ho va dir una dona molt vella: menjar 5 o 7 o 9 panses cada dia, el número sempre ha d’ésser imparell, això és molt important. També va bé beure suc de taronja…

Per prevenir que la pròstata vagi bé: menjar porro i menjar pastanagó.

Per prevenir el càncer de pròstata: menjar quinze llavors de carabassa cada dia i també va bé menjar ceba blanca.

Per a la diarrea: bullir fulles verdes de nispro, però d’això no en poden prendre molt perquè si en prenen massa pot ser contrari, han d’anar vius. Un temps, quan tenien diarrea es posaven prebe d’a (també dit “prebe d’ase”) dins les sabates. Si una ovella tenia diarrea, li fermaven prebe d’a a la cua.

Per als constipats: el suc d’una taronja i mitja, el suc d’una llimona i mitja, mitja cullerada de mel de romaní i si no tenen mel de romaní poden bullir un brotet de romaní. A aquest brou se l’han de beure en dejú.

Pels costipats, per a l’asma i per als bronquis: xapes un plàtan pel mig, però de per llarg, a mitja clovella la fas dos bocins i a l’altre mitja clovella la fas 3 bocins. Tot aixó, plàtan i clovella ho poses tot junt en remull dins un litre d’aigua i l’hi has de tenir entre 7 i 8 hores. Quan ha passat aquest temps ho bulls i hi tires una grapada de “tomillo” i ha de bullir fins que minvi la meitat, un poc més de mig litre, li tires set cullerades de sucre plenes. Quan t’ho hagis de beure, ho coles dins un tassó. N’han de prendre una cullerada sopera cada 3, 4 o 5 hores. És molt fort, per això si prenen “medecina” no ho poden prendre, no s’ha de prende devora (juntament amb) la “medecina”.

Diabètics: per als que tenen sucre va bé prendre bullidures de tronquets de carxofa.

Per prevenir la gota: menjar caragols el dia de Sant Marc.

Per als “sustos” (regirons): per als “sustos” que la sang et fa un “giro” va bé prendre bullidures de calaguala, s’han de prendre tres tasses en tres dies diferents.

Tumors: aquest remei me’l va contar una persona vella. S’ha de bullir camamil·la i quan és calenta es posa un pedaç amarat damunt el tumor. Na Maria

“Moreiona” em va dir que també es podia posar tomàtiga calenta damunt el tumor.

Per conservar les dents: quan estas bé de les dents, per prevenir que el barram estigui sa, s’ha de glopejar mata bullida. Si no estas bé de les dents no ho has de fer. La mata va bé per al barram. Els pastors sempre duien un brotet de mata a la boca i es morien amb totes les dents.

Corc a les dents: bullir mata fins que minvi la meitat va bé per matar el corc.

Talls a les mans per mor del fred: mitja llimona, oli d’oliva “verjo” i sucre, i t’ho fregues per la ferida.

Per desinfectar un tall: una fulla verda d’herba de cinc venes i te la fregues pel tall. Un temps, per curar un tall també agafaven ulls de romeguer al maig. Els posaven dins el forn de pa i els torraven ben torrats i amb allò fas com una coqueta damunt un paper i t’ho poses damunt un tall quan ho has de mester.
Faringitis: na Picona (Francisca “Picona”, al cel sia, curandera de Manacor) em va dir que per a la faringitis havies de posar ví de raïm amb molt de sucre dins un perolet, i fas caragolins (gargarismes) i així et surt el llim del coll i et deixa el coll “homil” i net.

Per llevar el mal d’orella: fer bavarades d’escabriosa.

Per al mal de coll: glopejar ulls de romeguer bullits.

Per a les sedes: et diré tres remeis, peró només són per a calmar un poc les sedes: un és fregar alls “paus” per les sedes; un altre, fregar moneis de rapa; i l’altre posar-se saïm de porc a les sedes…

…Remisses! En sabeu la prima de remeis, estic astorat… ara me n’he d’anar, m’esperen per dinar.
N’hi ha moltes d’herbes. Si tornes un altre dia te’n diré més. Vine, et mostraré uns manadets d’un parell d’herbes… veus? Això és escabriosa, això es bracera, això es calaguala. Veus aquesta fulla que té aquestes venes? Idò això és herba de cinc venes, és bona de trobar aquesta herba, n’hi ha pels camins…

Back To Top
Search