Skip to content

“Els problemes econòmics o la solitud han generat més ingressos després de la pandèmia”

“Ni culpa ni vergonya”, aquest és el lema d’enguany del Dia de l’Orgull Boig, un esdeveniment que organitzen les persones que pateixen algun trastorn de salut mental o sofriment psíquic. Cerquen, entre d’altres coses, l’alliberament del terme bogeria de connotacions pejoratives i el “dret a ser diferents”. Però quina és la incidència dels problemes de salut mental? Quines necessitats genera? De tot això en parlam en el reportatge que hi dedicam en aquest número

“Incrementar progressivament els serveis comunitaris i prioritzar els serveis de proximitat (atenció domiciliària, unitats comunitàries de rehabilitació, centres de dia, habitatges tutelats i recursos d’integració); millorar l’atenció de la salut mental en els pacients amb una edat avançada; millorar l’organització i l’atenció a les persones amb addiccions; potenciar els serveis d’atenció a l’àmbit infantojuvenil; promoure la salut i la prevenció de les malalties mentals; oferir formació continua als professionals”. Aquests són alguns dels objectius del Pla Estratègic de Salut Mental que des del 2016 fins al 2022, mira d’implementar el Govern balear.

És evident que els objectius dibuixen les mancances. La creació de l’associació Estel de Llevant només s’explica, precisament per la insuficiència dels serveis comunitaris en l’àmbit de la salut mental en el sector públic. Així, només el 2020, 260 persones varen ser ateses per Estel de Llevant. La dada contrasta de forma important amb les persones usuàries de la UCR, que són les que presenten una simptomatologia més greu, com ara depressions greus, trastorns bipolars, trastorns de la personalitat, trastorns obsessius compulsius… L’ansietat i la depressió són el trastorn més habitual i el que afecta la capacitat de fer feina i de produir. D’una manera o d’una altra, més de 600 milions de persones a tot el món en pateixen.

Mentrestant, a la unitat de psiquiatria de l’Hospital de Manacor hi fan feina tres psiquiatres, 10 infermeres i 8 auxiliars de clínica, a més d’un zelador en torn de matí.

La unitat pot acollir fins a quinze pacients. Si se sobrepassa aquesta xifra els pacients són derivats a altres centres sanitaris públics de l’illa.

Però què determina l’ingrés o no d’una persona. Segons ens explica la infermera d’aquesta unitat Marta Vilardell, “depèn de la patologia, i també del suport familiar, social i comunitari del pacient, que pugui contenir-lo i evitar-ne així l’ingrés. Curiosament, durant el confinament no hi ha hagut més ingressos dels habituals. Però sí que ara, després, hi ha hagut més ingressos que no havien entrat mai i que no eren coneguts a la xarxa de salut mental. Alguns d’aquests nous ingressos han estat relacionats amb els problemes econòmics o de solitud que pugui haver generat l’aïllament derivat de la pandèmia.

A l’Hospital la filosofia és “evitar l’ingrés i intentar mantenir els pacients en el seu entorn habitual, amb recursos com l’Hospital de Dia de Salut Mental, ubicat fisicament al centre de Salut de Porto Cristo, on fan feina un psiquiatre, un psicòleg, un terapeuta ocupacional, i una infermera”. Suposa, al cap i a la fi, “una hospitalització amb pernoctació a casa”. Un altre recurs, explica Vilardell, “és l’ESAC, amb una infermera, un psiquiatre, una treballadora social i una terapeuta ocupacional per a pacients que es troben despenjats de la xarxa de salut mental. En aquest cas, l’atenció es fa en el domicili del pacient o en espais comunitaris ”. Per Vilardell “els recursos comunitaris i post-alta són escassos i insuficients sempre” i per això “tenim problemes per donar altes als pacients en unes mínimes condicions perquè no hi ha recursos residencials suficients”. Fundació Trobada o Estel de Llevant ajuden a pal·liar aquestes mancances, però en cap cas les poden suplir totalment.

Back To Top
Search