skip to Main Content

“Els que guanyen són els coloms, però no tenim un colom campió: és un equip”

Jordi Jaume (1977, Manacor) i Tolo Puigròs (1962, Sant Llorenç) formen un gran tàndem columbòfil; són “un matrimoni ben avingut” en aquest esport des del 2011. I la darrera temporada, afirmen, ha “tocat la perfecció”

S’adjudiquen tres campionats en una temporada “excel·lent”

Jordi Jaume i Tolo Puigròs tenen la columbofília com a afició des del 1991 i 1981 respectivament. Ara fa deu anys, el 2011, es van unir per crear un dels millors tàndems en aquest esport que hi ha ara mateix a Manacor. Afirmació que ens permetem fer després de valorar la temporada que deixen enrere, durant la qual han “tocat la perfecció” i qualifiquen d’“excel·lent” malgrat la pandèmia i tots els seus entrebancs.

Vénen a ser “un matrimoni ben avingut” que no discuteix mai. Estan a un punt en el qual ja passen molt de gust “de veure arribar els coloms” triats, afirma. Ja que cal tenir en compte que una de les coses més complicades és endevinar els designats, és a dir, aquells que preveuen que poden marcar un bon temps. I ara encerten més.

Des de l’any passat tenen un “equip molt bo per poder lluitar”, tot i que fins ara no ho han pogut demostrar. L’espera, però, ha valgut la pena. S’han proclamat campions en el Campionat Nacional de Colomins, en el Campionat Insular de Mallorca i en el Campionat Social del Club Columbòfil de Manacor. D’aquesta mateixa entitat, també són subcampions de la Copa President. També són subcampions regionals. A més a més, han aconseguit la tercera posició en la categoria de Coloms Adults i en Fons i Grans Fons. Destaca que són Anella de Plata al colom més viatjat del club manacorí. L’exemplar premiat ha recorregut un total de 1.635 quilòmetres. Als títols esmentats anterioment,  han de sumar el Campionat del Món l’any 2017 i el Campionat d’Europa l’any 2019, entre altres.

Ens endinsam en la columbofília

Ara, però, ens endinsam en el món columbòfil per comprendre més i millor la tasca que realitzen. Des de dins el seu colomer, expliquen com es preparen i entenen la seva afició. Perquè la clumbofília més enllà d’amollar coloms.

Tots els exemplars tenen pare i mare, els quals han triat en Jordi i en Tolo tenint en compte les característiques. Una vegada han post els ous, porten els colomins al colomer per ensenyar-los. Primer han de conèixer el territori, pel que els fan sortir i entrar cada dia, els enllepoleixen amb menjar i quan estan habituats comencen els entrenaments.

Primer fan tres quilòmetres i es van augmentant les distàncies que poden recórrer fins que arriben des de Palma. El desavantatge que tenne ells, és que passat Palma ja hi ha el mar, per la qual cosa dels 50 o 60 quilòmetres boten a Eivissa, moment en què ja comencen a seleccionar quins coloms podran competir i quins no. Una vegada aquesta priemra distància superada, ja boten cap a València o Alacant, i així fins que arriben les amollades des de Granada, que són d’uns 500 quilòmetres. Sona molt estrany que puguis amollar un colom a 500 quilòmetres i que vengui a Sant Llorenç amb sis o set hores, asseguren. A més a més, especifiquen que per venir d’Eivissa estan dues hores i de Palma arriben amb 30 o 40 minuts. Fa més via que un cotxe.

Es preparen per competir

Com qualsevol esportista, els coloms den Jordi i en Tolo s’entrenen diàriament per millorar les marques. Els fan volar una hora, mínim, cada dia damunt el colomer. Perquè els exemplars que tenen s’assebentin del temps que han de volar, els hi posen una bandera i quan la lleven, s’aturen i entren.

A aquest entrenament, els dos colomistes hi dediquen unes dues hores diàries, però especifiquen que hi ha porfessionals que li dediquen tot el dia. Això, però, és més habitual a Europa que no pas aquí. Com que són conscients de la diferència de dedicació, més satisfacció els hi produeix guanyar els campionats, com podria ser el de Mallorca.

A més a més, durant la temporada bona de competició, que és de febrer a finals d’abril, entren en joc altres factors. El menjar, l’aigua, les visites dels manescals i les vitamines estan més controlades. Igual que un esportista d’elit, qui ha de menjar més fibra i probiòtics quan competeix. Als coloms, els hi donen trenta grams diaris de blat, xítxeros i altres. Tot mesclat. Cal destacar que quan competeixen, separen els coloms mascle dels coloms femella.

Però la preparació no comença fins al setembre, per la temporada de final d’any. Ara mateix estan aturats i tornen granats, pel que estan tot el dia amollats dins el colomer i els hi donen aigua i menjar.

No tots els coloms són útils

No tots serveixen per competir. per dir-ho d’alguna manera, i ells ho seleccionen. Però també tenen clar que si l’animal està cansat de tu, no torna. El que exemplifiquen dient que és com el tennis: “mira quants comencen a jugar, però quants n’hi haurà com en Rafel Nadal?”. I això és igual. Arribar a tenir un equip de coloms bo duu molta feina.

En el seu cas, preveuen que la propera temproada s’incorporin 200 colomins nous, el que sumarien un total de 270 exemplars. Ara bé, no saben quants en quedaran a finals de temporada. Puntualitzar que els coloms competeixen fins a quatre o cinc anys.

Diferències entre coloms mascle i femella

N’hi ha que creuen que a l’hora de recórrer les distàncies, hi ha diferències significatives de si el colom elegit és mascle o femella. En teoria empren menys temps elles, però les solen enviar quan tenen colomins. Expliquen que el mascle passa un poc més, però a la femella li estira arribar per trobar-se amb els seus fills. A ells tant els hi és un sexe com l’altre, no coneixen la diferència.

Les competicions

No fa falta concursin els mateixos coloms a totes les cureses d’una competició. Es poden engabiar els coloms que vulguis. Al final, “els que guanyen són els coloms, però no tenim un colom campió: és un equip”, asseguren Jaume i Puigròs. El Campionat de Mallorca, el que consideren una de les victòries més interessant de la temporada, està composta per quinze carreres, pel que varen haver de ser molt regulars. Especifiquen que les competicions van per punts, com un partit de futbol. En aquest cas, però,si el colom recorre fins a 300 quilòmetres, guanyen un punt; si en fa 400, un punt i mig; i si passen dels 500, s’adjudiquen dos punts.

Ells han utilitzat tots els coloms. A l’hora d’engabiar-los, però, han hagut de tenir en compte que els cinc primers són els que compten. I el més difícil és endevinar-los, perquè a vegades o no arriben o arriben tard. Una vegada han entrat el 20% dels coloms de la carrera, ja es tanca. I per puntuar han d’haver entrat dins aquests primers.

No creuen que la sort jugui un paperimportant en la columbofília. Perquè si no l’ajudes, no en tens –si no compres un cupó, no guanyaràs mai–. Al final, si no has fet la feina que toca, el colom no entrarà. Si no els has entrenat bé, no els hi has donat el menjar que toca, no els has fet volar, no pots esperar que hi hagi sort.

Back To Top
Search