skip to Main Content

Emoció, reivindicació, cultura i país en una nova Nit de la Cultura “molt manacorina”

“Faig el meu darrer discurs com a president de l’entitat”, així encetava Josep de Luis el seu parlament en la Nit de la Cultura de l’Obra Cultural Balear, que se celebrava per segona vegada en pocs anys a l’Auditori de Manacor. De Luis va fer balanç del mandat i de les coses que deixa a punt la junta sortint, “dos projectes marcaran el futur de l’entitat: la reforma dels espais del carrer de Sant Alonso, 22 i la cessió de la casa de Maria Antònia Oliver a l’Obra Cultural, com a lloc de trobada, descans i inspiració d’escriptors”.

Entre d’altres qüestions també vigents dins l’agenda de l’OCB, el president De Luis anomenà la campanya “Comença amb un bon dia” , les mobilitzacions contra la sentència condemnatòria dels líders civils de Catalunya, o el canvi de tendència cap al creixement en el nombre d’abonats a l’entitat. També es referí a l’edició del calendari dedicat a Joan Miró i Pere Serra per a aquest 2022 en què l’entitat celebrarà el seu seixantè aniversari.
Finalment, De Luis denuncià “l’abandó dels eixos llengua, cultura i país per part de les institucions públiques”, que han practicat, afegí “una dinàmica d’ofec cap a la nostra entitat”.

Just abans de Josep De Luis havien actuat Joana Gomila i Laia Vallès, que encetaren tot un seguit d’actuacions musicals que s’alternaren amb la concessió dels diferents premis 31 de Desembre. Entre els músics actuants hi havia els també manacorins Jantià i el duo format per Marta Elka i Toni Pastor, tot plegat en una escenografia que rememorava els 500 anys de la Germania, obra de Jaume Falconer.

Rafel Horrach i Llabrés rebé el premi a la seva trajectòria. Horrach digué en el seu discurs que “sé cert que tots els que som aquí compartim un fet, no estam sols perquè malgrat tot, darrere nosaltres hi ha vuit-cents anys d’història”.

El premi Emili Darder recaigué en el Teatre Sans, que lluita per mantenir-se viu i actiu, amb grans dificultats. Els seus representants, molt emocionats, explicaren que el Teatre som tots, “creadors, artistes, públic i fins i tot veïnats, i amb tota aquesta gent volem compartir el premi, perquè el Teatre Sans pugui continuar sent un centre de formació, creació i exhibició al cor de Palma”.

La notària Maria Josep Cànaves rebé el Bartomeu Oliver per la recuperació de la llengua en un àmbit com el dret. Cànaves demanà que “la justícia en català també sigui un èxit”.

També resultà premiat Mateu Morro pel seu treball sobre els Norats, un pare i un fill santamariers que visqueren amagats a les muntanyes de Coanegra durant tretze anys per acabar fugint del feixisme espanyol cap a l’exili d’Alger. Morro agraí “als meus pares, que em feren veure que els Norats no eren els dolents de la història”.

El Rosselló-Pòrcel se l’endugué la jove investigadora marianda Maria Margalida Perelló pel seu treball sobre la germania, mentre que el Gabriel Alomar recaigué sobre Lleonard Muntaner Editor, pels més de 1.000 títols i 50 col·leccions en el seu quart de segle llarg d’història.

La plataforma pitiüsa Salvem les Sargantanes també va ser premiada durant la vetlada, que es clogué amb l’anunci d’una nova edició del Correllengua per a l’any 2022, que també serà l’any Damià Huguet.

Back To Top
Search