El Patronat de Sant Antoni ha homenatjat enguany Damià Bauçà Puigserver, Pastureta, que ha fet de Sant Antoni els darrers trenta anys de la festa.
“Estic un poc espantat”, ha dit l’homenatjat, “perquè en trenta anys no havia parlat. Molts d’anys a tots i així no en deixaré cap”. Damià Bauçà ha tengut paraules d’agraïment “a la bacinera principalment, que tot ens ho tenia a punt i això té molt de mèrit”.
Damià Bauçà, que ha parlat després de rebre la insígnia del Patronat de mans del president Toni Gomila i una placa d’homenatge, ha acabat amb unes paraules d’encoratjament i gratitud cap al jovent, “vos ho mereixeu tot, perquè sou els que ens veniu darrere i els que ens feis la festa. Si no la seguiu voltros, la cosa no continuarà com fins ara”.
L’homenatge ha tengut lloc avui vespre al local eclesiàstic de Ca Na Vallespina, que ha quedat petit davant els centenars de persones que hi han assistit tant en reconeixement de l’homenatjat com també per donar el primer sus de les festes d’enguany amb la presentació del programa de festes.
La cosa ha començat amb la lectura de les gloses del programa per part dels dos glosadors titulars de la cosa, Maribel Servera i Toni Prim.
Tot seguit ha pres la paraula Toni Gomila, president del Patronat, que ha apel·lat una vegada més al caràcter prodigiós del sant, “perquè el miracle es torna a fer. Tenim les festes que tenim no pel Patronat, sinó perquè hi ha molta de gent que dedica el seu temps, que avui en dia és una cosa molt preuada, a fer fogueró, a engalanar la façana de ca seva, a fer carrossa, o a ajudar el Patronat en totes les tasques que té”. Gomila ha excusat l’absència del rector Antoni Amorós de l’acte, “que per problemes familiars no ha pogut venir. No és la primera vegada que el rector no pot ser a l’acte de presentació del programa de festes.
El batle Miquel Oliver ha dit orgullós que “és un goig veure la sala plena, avui que és un dissabte a les sis. I això vol dir dues coses, que voleu tenir el programa i que frisau que comencin les festes”, que enguany, ha recalcat, “ja comencen abans dels Reis, els festes se’ns acaramulen”.
Abans de donar l’enhorabona i les gràcies a l’homenatjat, el batle Oliver ha volgut recordar que el programa d’enguany du un text de Marc Machado Bergas, “com a jove i com a representant de la banda”. El batle ha acabat dient que “cada un de nosaltres se sent orgullós de la festa i participa en el col·lectiu”.
Tot seguit ha pres la paraula Miquel Bauçà Rigo, Pastureta, fill major de l’homenatjat i també padrí durant aquesta vetlada.
El primogènit de cals Pasturetes, ha dit, una mica nerviós, que “és més bo de fer sonar que fer això d’avui”.
Bauçà ha recordat que son pare va néixer “exactament 1700 anys després de sant Antoni” i ha recordat que només 24 hores després de veure la llum, Damià Bauçà ja va sentir les primeres cançons de Sant Antoni al seu carrer natal de Sant Francesc.
També recordava, Damià Bauçà que “va veure son pare com ajudava a enganxar la carrossa de Sant Antoni quan tenia quatre anys”. Tota la família ha estat sempre santantoniera i vinculada a la festa en diferents facetes.
Miquel Bauçà ha recordat com son pare es va oferir al baciner un any que va veure que l’amo en Pep Castell estava una mica aldà. Però Sant Antoni va reviscolar. No va ser fins l’any 1991 que Antoni Aleix li digué: “Has de venir a fer de dimoni gros. El vestiren al Jordi des Racó i el feren ballar. En aquell temps, en aquell sopar feien el primer ball i eren quatre rates, no com ara…”.
Damià Bauçà va fer dos anys de dimoni gros fins que va donar el relleu a Toni Puig. No va ser fins el 1994 que va començar a sortir com Sant Antoni, un paper que ha duit a terme fins l’any passat.
El padrí de l’homenatjat ha recordat com als inicis que son pare feia de Sant Antoni els joves s’acostaven a la festa, però només feien cas dels dimonis. “Va ser per això que ell va començar a contar-los coses, perquè no tot havia de ser fer creu. Mon pare també va voler fer el camí a peu en comptes de fer-lo amb la carrossa, per poder estar més a prop de la gent. Damià va davallar a l’infern fent de dimoni gros per després pujar al cel per fer de Sant Antoni”.
Tot seguit, Miquel Bauçà ha enumerat tot un seguit d’anècdotes amb l’homenatjat com a protagonista. Com se sap, els dimonis no van mai a Completes. Damià Bauçà, en aquests trenta anys, “només hi ha anat una vegada i va ser d’amagat”. Un any va rebre una ferida al cap per l’explosió d’un petard a un fogueró. Per a Damià Bauçà el moment més delicat de la festa ha estat el d’entrar “els vespres dins els bars perquè hi havia tanta de gent que llavors a l’hora de sortir ni tan sols tocava en terra”. Un altre any una santantoniera li volgué prendre el davantal, “però el dimoni se’n va témer i el va ajudar”. Damià Pastureta, fent de Sant Antoni, sempre ha caminat molt aviat. Hi ha hagut gent que li ha demanat de què frisava. “Jo no fris gens, però amb la careta hi veig poc i pas pena que la gent em passi davant i em faci travelar, per això faig més via a caminar, per posar-me davant de tot”.
Era impossible glossar la figura de Damià Bauçà i de la família Pastureta sense nomenar la cotxeria de ca seva, a Fartàritx, i els panets de trempó la xocolata que feia la seva dona, na Bel. “Ens ajudava a descansar millor”, ha dit el padrí de l’homenatjat. Damià Pastureta ha estat conscient que “els anys passen, els primers anys que sortia era ell qui es cuidava dels fills. Els darrers, hem estat nosaltres els qui li hem tengut esment. Ara bé, només de posar-se la capa reviscolava i tots els mals li espassaven”.
El primer vespre que no va fer de Sant Antoni, Damià Pastureta no es va moure de la butaca a la sala de ca seva. “No va dormir de tota la nit, perquè només passava pena de si tot aniria bé, i de la xocolata, i dels panets…”. Finalment, Miquel Bauçà ha recordat que la família dels Aleixos, per a son pare, “ha estat una segona família”.
Tot plegat ha acabat amb l’entrada solemne i festiva de la banda en desfilada, i amb la participació dels sonadors, que han cantat unes cançons d’homenatge a Damià Bauçà Puigserver, Pastureta, que ha fet trenta anys de Sant Antoni a la festa més grossa dels manacorins. Amb els programes repartits i la sala que s’anava buidant, el baciner Mateu Juan cridava emocionat, “Pasturetes, Pasturetes, Pasturetes!”.
