1. Quines conseqüències materials va tenir la torrentada?
2. De quina manera vos ajudà el poble? Notàreu la solidaritat?
3. Hi ha hagut ajuts econòmics suficients per part de les administracions?
4. Viviu a la mateixa casa? Quant de temps heu estat a refer-la? Ha suposat un abans i un després en la vostra vida?
“La torrentada ha quedat gravada a l’ADN llorencí”
Toni Servera ‘Manolo’ és administratiu i músic. Ell i la seva germana pràcticament no varen patir desperfectes, perquè viuen als laterals del poble, però son pare i la seva tia sí.
1. Sobretot ca mon pare i ma mare era una autèntica zona zero. Tenim el torrent darrere la casa, l’aigua entrava per davant i per darrere. I a les cotxeries hi havia d’un 1,5 m a 2 m d’aigua. Mobles bufats, justament d’una reforma que havíem fet recentment, l’humitat surt, etc. Res, tot tirat.
2. Això és el que més commou. Que gairebé se barallin per entrar al teu poble i ajudar, com t’ha de fer sentir! Me’n record dels punts que varen posar a les entrades i a les places, amb material de neteja… era pràcticament un supermercat! Tot perquè la gent pogués ajudar a fer net.
3. Les ajudes que hem rebut els particulars han estat més que suficients per a restaurar les cases de la família que s’han vist afectades, fins i tot han cobert els cotxes.
4. Entre dues i tres setmanes. Com que la casa on visc i la de la meva germana no varen quedar gaire afectades, nosaltres vàrem acollir la família, meitat i meitat. Dues o tres setmanes de feina intensa cada dia, d’acabar totalment esbanat. I jo, la veritat, hi pens sovint. La torrentada ha quedat gravada a l’ADN llorencí. De fet, he après moltes coses de meteorologia, a nivell usuari, però me n’he informat i sé veure quan la pluja farà mal o no. I a nosaltres ens fa mal la pluja que ve de Llevant, perquè se retroalimenta amb la mar, no quan ve de la Península. M’agradaria, també, que les accions per part de Recursos Hídrics i Territori de millorar infraestructures com el pont —a part de fer net el torrent, que ja ho fa l’Ajuntament— se fessin efectives, perquè ja fa 5 anys.
“Si no fos per les ajudes, hauria hagut de tancar”
Ignasi García, propietari d’una botiga de fotografia, joieria i rellotgeria del centre de Sant Llorenç ens conta la seva experiència:
1. La conseqüència principal va ser una aturada absoluta: no teníem mobilitat ni el negoci en marxa i vàrem haver d’afrontar el desastre.
2. Sí, va venir gent tant del poble com de fora. I això ha esdevingut un de les icones del que va passar, no? Que el poble se va abocar a ajudar. A part, que qui més qui manco tenia coneguts o familiars afectats, i això, entre pobles veïns, fa que sigui més fàcil cooperar. Basta veure, per exemple, en Rafa Nadal.
3. Jo vaig rebre una subvenció de la Conselleria. Del Govern central no ha arribat res. Dins el desastre que va suposar, jo puc dir que, com a propietari d’un negoci, no em varen anar malament. No va ser el total de les pèrdues, però sí que me varen ajudar a tornar a obrir. Si no fos per les ajudes, hauria hagut de tancar.
4. Després de la torrentada, varen haver de passar devers quatre mesos perquè pogués tornar a obrir. Després, vaig haver d’afrontar un nou panorama en què la gent no acudia a comerços com el meu, que no és de primera necessitat i va costar una mica arrencar una altra vegada.
“Vàrem procurar agafar-ho amb paciència”
Mateu Quina recorda els fets de la següent manera:
1. La principal conseqüència és que se va espenyar tot. Ens va llevar les persianes i va entrar tota l’aigua que va voler. I teníem 1,70 m d’aigua per tota la casa.
2. Idò vàrem procurar agafar-ho amb paciència. Ens vàrem mudar un mes a ca una cunyada nostra i vàrem anar arreglant la casa com poguérem. La sort va ser que vàrem tenir la casa assegurada, perquè si no ens hagués costat un dineral. I sí, va venir altra gent a ajudar, fins i tot varen venir dos jugadors del Mallorca. Però de vegades havies de fer es cap viu perquè s’oferia gent per fotre’t el que trobava per allà. N’hi havia que, si no els coneixies, feien desaparèixer coses.
3. A nosaltres sí que ens varen arribar, les ajudes. Del Consell cada 15 dies ens donaven 5.000€ i després el Consorci ens va pagar la casa. I al cap de mig any, 10.000€ més.
4. Al cap de dos mesos o tres hi vàrem tornar, després d’haver pintat i arreglat les coses que feien falta.
“Els dies que fa mal temps, estam angoixats, perquè hi pensam i ho revivim”
Kika Auba ens conta la seva experiència:
1. Ho vàrem perdre tot: objectes personals, mobiliari, tot. Nosaltres érem a casa i se va posar a ploure, i com que no ens va agradar la tempesta, vàrem decidir partir a una altra casa que tenim a fora vila. I més tard vàrem començar a rebre telefonades que per les notícies contaven tot el de la torrentada.
2. Va venir molta gent de fora, sense conèixer-nos de res, a ajudar-nos amb tot el que fos necessari. I quan ja vàrem tenir la situació controlada, vàrem dir als voluntaris que gràcies, però que ja no feia falta. Gairebé tot va estar arreglat amb un parell d’hores.
3. Les ajudes varen arribar, però varen tardar. Varen ser poques, per la desgràcia que va ser, però varen arribar. Sé que hi ha gent que ha perdut molt i ha rebut poc i a l’inrevés, amb aquestes coses mai plou a gust de tothom.
4. Amb un parell de mesos vàrem poder tornar a casa. I encara hi vivim. Els dies que fa mal temps, estam angoixats, perquè hi pensam i ho revivim. I feim la típica excursió al torrent per veure una mica com va…
“Tot això m’ha afectat molt i no he estat bona pus”
Miquela Fullana explica com han estat els anys de la torrentada ençà:
1. Jo estava asseguda dins la saleta ben tranquil·la, sentia ploure, però no sabia res de la torrentada. I una furgoneta que ja nedava pel carrer me va espenyar la porta i me va entrar 1,80 m d’aigua. I així com vaig poder, vaig pujar l’escala per amunt, i l’aigua me tapava bé. Em vaig quedar sense res i m’ho varen haver d’arreglar tot, els picapedrers. I com que era una temporada que hi havia un feiner, tot se va retardar molt. No donaven a l’abast per atendre tots els afectats.
2. Sí, varen venir a ajudar a fer net, però exactament no sé com va anar perquè jo me vaig mudar a ca una germana i no era a ca nostra.
3. Qualcuna va arribar. Del Govern central, però, no, que jo recordi. Però tot el que vàrem rebre va ser bo.
4. Vaig estar passat un any a poder tornar a ca nostra. Tot això m’ha afectat molt i jo no he estada bona pus. Però hem de mirar de seguir cap endavant. És ver que si veim ennigulat ja tremolam, i no som jo tota sola! Va ser un poc massa, perquè ja n’havien vengut de torrentades, però cap com aquesta.
