skip to Main Content

“En moltes ocasions s’ha menyspreat la natura”

Parlam amb l’enginyer Jaume Flaquer (Manacor, 1971), de 6TEC i que és el nostre meteoròleg de capçalera.

L’any passat va ser l’any de la torrentada. Enguany sembla que hem tengut un any molt més eixut. Hi veus relació? Després d’un any de grans pluges ve un any de sequera?
És cert que l’any passat, si ho miram localment a Sant Llorenç, es varen recollir precipitacions molt elevades però no deixen de ser fets puntuals. Per les dades que tenc de Manacor puc dir-te que l’any 2019 no difereix gaire quant a pluviometria respecte dels altres anys: enguany hem recollit uns 370mm i l’any passat uns 385mm.

Ens pots concretar si efectivament ha estat un any de poca aigua? O només és una impressió?
Dels quatre darrers anys només destaca el 2017 amb 424 mm que no deixa de ser un valor relativament normal. Pens que pot ser una impressió equivocada a causa d’uns mesos d’estiu molt secs: pensa que durant els mesos de juny, juliol i agost tant sols hem recollit uns 19mm; és molt poc!

Aquests dies ha fet molt de vent. Però sembla que pel que fa a temporals de vent o mala mar hem tengut un any més o menys tranquil. És així?
Si miram les dades de vent podem veure que un any molt tranquil no ha estat. Durant els primers mesos del 2019 també vàrem tenir episodis de vent fort i continuats.

Estam preparats a nivell d’infraestructures pels eventuals temporals de vent o aigua que ens puguin venir? O un desastre com el de l’octubre del 2018 es podria repetir amb les mateixes conseqüències?
Totes les infraestructures, suposant que no tenen errors d’execució o faltes de manteniment, perquè funcionin es dissenyen considerant una situació critica determinada. Aquesta situació hipotètica es fixa de manera estadística i per tant no es pot assegurar un 100% de fiabilitat, és impossible. Sempre hi pot haver una probabilitat molt petita en què la situació critica que s’ha suposat per dissenyar qualsevol infraestructura sigui superada. El que es fa per evitar al màxim les afectacions es considerar un període de retorn prou llarg per exemple de cinc-cents o mil anys, per exemple.

Miquel Grimalt diu que una de les grans traves estrucutrals a la torrentada llorencina varen ser les interseccions entre camins i carreteres i torrents i cursos d’aigua. Què hi podem fer?
En Miquel Grimalt té molta de raó. Hem donat prioritat a la xarxa viària per sobre de la xarxa hídrica i en moltes ocasions s’ha menyspreat la natura. Els torrents i cursos d’aigua fa milers d’anys que hi són. S’han format i adaptat al llarg del temps, en canvi la xarxa viària és d’implantació molt més recent i amb tota probabilitat no s’ha pensat de manera que respecti al màxim els cursos d’aigua. Quan s’ha de construir una infraestructura el que s’ha de fer és no subestimar mai un curs d’aigua, avui el podem veure eixut però demà pot ser un torrent cabalós que s’endú tot el que troba. Hem d’aprendre dels antics. Mirau el pont Romà de Pollença, per exemple, deu fer dos mil anys que hi és!

És la pregunta del milió: tu hi veus el canvi climàtic, darrere desastres com el de la torrentada llorencina o d’altres de recents que haguem pogut tenir?`
Indubtablement hi ha un efecte del canvi climàtic. La frequència d’aquest tipus de fenòmens està augmentant i segurament augmentarà més. Hem d’esperar que la incidència de fets extraordinaris serà major en el futur. Tenc entès que Recursos Hídrics, arran del que va passar a Sant Llorenç i a altres indrets, revisa els mapes d’inundabilitat que es fan servir per fer planificacions i infraestructures. A Sant Llorenç ja en tenim les primeres consequències: revisió de normativa urbanística, zones d’exclusió i expropiacions d’habitatges propers als cursos d’aigua.

Back To Top
×Close search
Search