Dos músics reconeguts de Manacor recorden la seva relació amb Rafel Aguiló. Tomeu Matamalas (Manacor, 1952) hi tengué una relació d’amistat i d’admiració musical; Toni Llull (Manacor, 1992) en fou alumne. Vet aquí el nostre qüestionari:
1. Quina relació tens amb Rafel Aguiló?
2. Com el definiries des del punt de vista musical?
3. Què creus que ha aportat a l’escena musical de Mallorca?
4. Recordes alguna anècdota personal que il·lustri la vostra relació?
Tomeu Matamalas: “En Rafel Aguiló i en Joan Bibiloni són els dos grans músics de la meva generació”
1. Tota la vida hem estat units per l’amistat i la música. Ens vàrem conèixer als 12 anys, més o menys, quan s’ajuntaren en Rafel, en Joan Bibiloni i en Miquel Àngel Álvarez per fer un grup infantil, amb instruments molt precaris. I jo els anava a veure assajar, perquè m’agradava la bateria. Així ens vàrem conèixer. Després ja varen venir els Lagartos, els Harlem, els Beta, el Grupo 15, els Falcons…
2. Tant en Joan Bibiloni com en Rafel Aguiló, que per jo són els dos grans músics de la meva generació, cridaven l’atenció perquè eren molt jovenets i ja tocaven beníssim. Qualsevol grup on entrava en Rafel millorava moltíssim en qualitat. Com deia un dels membres del grup Beta, “quan va entrar en Rafel va parèixer que ens havien posat un pebre de cireta dins el cul”. Era el talent mesclat amb la perseverança. No va deixar mai d’estudiar.
3. A part del seu virtuosisme com a bateria, ens ha deixat dos discs que són dues joietes de música clàssica, Vora Mar i Cinema per a tres. Bach, Debussy i els impressionistes, en general, eren les seves grans influències clàssiques, es nota en les seves composicions. També és molt important el contacte que va establir amb bateries internacionals com Aldo Daviglia, a través del qual descobrí el jazz i el sistema d’estudi americà, que encara empren a escoles de prestigi com Berklee.
4. Un dia tocaven els Beta a una “gala de tarde”, que deien un temps, a una discoteca de Cala Rajada. I s’havia comprat una bateria Ludwig amb dos bombos, era la seva època heavy. I, quan varen acabar, em vaig fixar que als tambors hi havia unes taques i li vaig demanar què eren. Em va dir que havia tocat tan fort que s’havia fet sang i havia tacat tota la bateria, i encara no l’havia pogut fer neta. Tocava amb molta passió!
Toni Llull: “Era un artista avançadíssim al seu temps”
1. Jo el conec a través de na Bàrbara, la seva dona, perquè és clienta de Sa Marjal, la nostra botiga familiar, de tota la vida. Començ a fer classes amb ell als 18 anys per recomanació directa de 
n’Esteve Huguet pare. És el professor amb qui he tengut més amistat i relació.
2. Era un artista avançadíssim al seu temps, de les persones més modernes que he conegut. I un cul inquiet, no li bastava la bateria: era pianista, compositor, dels primers mallorquins que va fer música electrònica amb sintetitzadors analògics… Tenia un punt de vista avantguardista, però alhora amb molt de respecte i interès cap a la música clàssica i tradicional. Això és el que més el defineix, aquesta mescla. I el fa únic.
3. Una de les seves aportacions més importants és que ha estat el mestre de la gran majoria dels bateries professionals de l’illa. I ens ha inspirat a tenir una actitud artística amb l’instrument, no tant interpretativa i acadèmica com creativa. A mi em va motivar moltíssim a fer alguna cosa més que tocar la bateria: a compondre, a fer música electrònica, a culejar-ho un poc tot. En Rafel va contribuir a despertar el meu interès artístic.
4. Quan vaig treure el primer disc amb el meu projecte personal de música experimental, Perpetu, em va telefonar i vàrem estar 40 minuts xerrant sobre el disc. Això demostra el grau d’implicació que tenia amb segons quins alumnes. M’encantava, també, debatre amb ell sobre música. De vegades, duraven més les xerrades que les classes!
